Pis nou, actes benèfics i aplec català

Aquestes dues primeres setmanes a Califòrnia han estat plenes d’activitats i coses a fer! Divendres vam anar a buscar les claus del nou piset! Vivim a una de les moltes comunitats d’apartaments del campus. Estem a uns 10 minuts caminant de les facultats on estudiem. El pis té dues plantes: a la primera hi ha l’entrada, menjador, cuina i una mini terrasseta; al segon pis hi ha dues habitacions i lavabo. És força gran per a dues persones, però com que d’una sola habitació ja no en quedaven, ens va tocar aquest que està molt bé! Tot el terra és emmoquetat, com la gran majoria de cases d’aquí :) La família Dow ens ha ajudat a instal·lar-nos-hi, a muntar mobles i a anar a l’Ikea!

Divendres (23 de setembre) vam anar a Laguna Beach a sopar. Laguna Beach està a uns 20 minuts d’Irvine. Passejant pels carrers principals pots veure-hi un munt de botigues d’art a tocar dels restaurants, gelateries i bars de cocktails.  

Nosaltres vam anar a sopar al restaurant Big Fish. És un local amb gran assortit de peix, tacos, que es poden trobar a la gran majoria de restaurants, ja que és molt típic de la zona per la proximitat amb Mèxic, així com també menjar japonès, entre d’altres. 

Qualitat-preu està força bé i per aquells/es que mengen poc, com és el meu cas, si no t’ho acabes pots demanar una capseta per emportar. L’aigua és gratuïta a tots els restaurants. Al demanar el compte, has de calcular tu mateix la propina que has de deixar (un 15-20% del preu). Mentre sopàvem hi havia un grup de música tocant covers d’altres cançons en directe. A l’arribar a casa, a les dotze de la nit, vam anar a fer la compra de menjar al súper, que tanca a la 1 de la matinada.

Dissabte (24 de setembre) vam anar al “Cruisin' For A Cure™” (Creuer per una cura), la mostra de cotxes més gran del món que es reuneix per tretzena vegada en acte benèfic pel Càncer de Pròstata.

La mostra va ser al·lucinant! Hi havia un munt de cotxes d’època restaurats, cotxes de pel·lícules i sèries (Regreso al futuro, Equipo A, el Coche Fantástico...), cotxes d’època en venta. En Jim hi va exposar el seu Thunderbird. Tot el que ens envoltava eren cotxes brillants i molt ben cuidats.

Em vaig fer una foto amb el “The American” un cotxe de cavalls de l’any 1902 que utilitzaven els bombers. Va ser una tarda molt divertida on vam poder conèixer una de les grans passions dels americans: els cotxes.

 

Després de sopar, vam anar amb en Jamie a una festa benèfica a Costa Mesa (va ser un dia benèfic al complet!) de Volcom, una marca de roba surfera. Hi van actuar dos grups locals força bons: el primer estava format per dos nois (bateria i guitarra) i el segon per tres (bateria, guitarra i contrabaix). Ens van agradar molt! Durant la festa se subhastava material surfer, guitarres, quadres, sabates i altres coses. Podies anar apujant la quantitat per guanyar el producte subhastat. També hi havia un noi fent graffitis, una noia fent malabars amb foc i una paradeta de tacos.

Diumenge (25 de setembre) vam anar a l’Aplec del Casal dels Països Catalans a Califòrnia. L’aplec es va celebrar al Rancho Dominguez, un ranxo amb una gran extensió de terreny. Els becaris Balsells van encarregar-se d’adequar la zona pel dinar i de preparar el dinar: tres paelles ben grans. També hi havia tapes, sangria, cava, sardanes, coques, i moltes senyeres ondejant. Vam convidar a venir a la nostra “família americana”, els Dow, que s’ho van passar molt bé i van poder conèixer una mica més la nostra terra. 

La badia en bicicleta

Ostres! Finalment m’ha tocat escriure una entrada al blog… Jo no parlaré de fraternitats ni cheerleaders ja que sóc una persona responsable; així que el tema d’aquest post és sobre la fantàstica ruta que ofereix la badia de Newport Beach (Upper Newport Harbor).

La badia de Newport Beach s’extén terra endins més enllà del port i les diferents illes de la ciutat. El resultat geogràfic és una gran zona natural en forma de canó (crec que en català no és correcte aquest terme, però haig de seguir escribint) o vall que separa la ciutat en dues.

La bici de l'Estel tenia els frens als pedals. 
Es frena canviant la direcció dels mateixos.

El fet és que la gent que en el seu dia va dissenyar la ciutat d’Irvine (i per extensió tot OC) es va preocupar molt perquè anar en bicicleta per aquests entorns tant private-transport-friendly fos fàcil, pràctic, segur i bonic. El resultat és que OC deu ser dels entorns urbans amb més carrils bici habilitats del món (tot i que aquesta frase la dic al tuntún, no he buscat cap dada que ho confirmi, però és la meva impressió). No només moltes avingudes tenen carril bici per cada sentit sinó que a més també han construït gran quantitat de camins que van per zones naturals aprofitant rius i altres accidents geogràfics.

L’excursió que vam fer dimarts a la tarda és la volta completa a la badia interior de Newport, pràcticament en la seva totalitat habilitat per vehicles sense motor. És interessant la diversitat de mitjans que utilitza la gent de la zona: et trobes gent caminant, passejant el gos, corrent, amb bicicleta, patins de línia, cavall, cotxets per portar els nens mentre fas jogging, i també un altre que sembla ser bastant popular que vindria a ser una bicicleta de tres rodes en la que vas assentat molt més a prop del terra i pedaleges amb les cames en una posició gairebé horitzontal (va bé pels glutis de les dones, ja que exerciten aquest múscul, i per gent gran, ja que evita carregar el teu propi pes contra les espatlles i canells.

La següent imatge mostra la ruta circular que vam fer amb el Jamie, el seu amic Tony i nosaltres dos.

Podeu clickar a sobre per veure la foto en gran

Començant pel punt A i en sentit de les agulles del rellotge vam recórrer el camí que portem tota la setmana recorrent per anar a buscar el bus: 3 minuts en cotxe, 10 en bici, 30 caminant. I sí, som els únics que el fem servir per transportar-nos. La resta de la gent l’utilitza per fer esport. Un cop arribats al punt B s’arriba a l’estuari que separa l’aigua dolça de la salada.

Seguint pel camí que creua l’autopista per sota s’arriba a la uni. De fet, en bicicleta s’arriba abans a la uni que en bus. Quan tinguem un parell de bicis podrem anar veure la família Dow seguint aquest camí!

Però no ens desviem; si hom segueix el camí, ja es troba a l’altra banda de la badia en direcció al mar. Més o menys entre D i B hi ha una carretera que ressegueix la badia per la qual només poden passar cotxes en direcció nord i a 15mph com a màxim. Hi ha zones per parar i observar la fauna avícola de la zona (que diuen que té moltes espècies i tal). De tant en tant es pot veure algun ocell de gran calibre voleiant, però no en tinc ni idea si és un falcó, un albatros o un dodo.

L'Estelins

Jo, en Jamie i en Tony

Ja arribant al mar, el camí passa pel mig d’un càmping en el qual només hi vaig ser capaç de veure mobile homes, no sé si també hi haurà parcel·les, bungalows i tot aquest tinglado típic dels càmpings espanyols.

El punt E és un pont que separa el que seria la Lower Harbor de la Upper, i on també canvia radicalment l’activitat en ella: si mires cap al mar, està ple d’embarcacions, ports i cases amb el seu moll privat; i cap amunt comença la zona protegida per la que (em sembla) que només poden circular embarcacions sense motor.

Tornant cap amunt ens vam trobar amb un show bastant important a la carretera que connecta Irvine amb la platja (i que separa Newport Beach de Costa Mesa). Sense exagerar, hi havia un desplegament de més de 50 policies que tallaven i desviaven el tràfic. Resulta que la setmana passada va caure un eucaliptus amb tant mala sort que va xafar un cotxe i va matar la noia de 29 anys que hi anava a dins, pel que han decidit tallar tots els pobres eucaliptus de la carretera per seguretat, costant aquesta acció milers de dòlars. Sort que aquí no hi tenim koales...

The classes started

Diumenge al matí vam anar a fer una volta amb el “Blackbird”, el Ford Thunderbird del Jim! L’ha restaurat tot ell durant cinc anys i ens va portar a fer un volt. És de color negre súper brillant i té dues ratlles vermell fosc que només es veuen quan li toca el sol. Hi ha lloc per tres persones i no cal portar cinturó.

A la tarda vam fer una barbacoa on van convidar amics, veïns i el Robert i l’Alba, una altra parella catalana que hem conegut que també viu a la UCI (University of California Irvine). Va ser un berenar-sopar (de 17 a 21 h) on vam conèixer la família que viu al costat. Tenen sis fills; el més graciós de tots és el fill petit, que és el millor amic del Jim. Li encanta atrapar les gallines del jardí!

Vam preparar truita de patates i litres sangria per tothom! La Susan va fer una amanida belga i el Jim uns filets de porc que es fan al grill i agafen l’olor de brasa. De postre vam menjar pastís d’oreo casolà, un gelat de vainilla deliciós i un plat que va preparar la Susan fet de gerds i nabius amb ametlles caramel·litzades que estava boníssim!

Les classes molt bé. De moment estem fent una mica d’introducció al programa i activitats per conèixer-nos amb tots els companys. Hi ha molta gent de Brasil, Taiwan, Xina i Japó. D’europeus en som 7. La zona on estudio està força a prop de la facultat del Lluís. El Campus és enorme i circular, molt fàcil de perdre’s. Hi ha un munt de bars, restaurants, botigues, tot tipus de serveis que puguis necessitar. És com una petita ciutat.

El dilluns ja es va començar a notar l’ambient universitari; suposo era el dia oficial d’inici de classes i està ple d’undergraduates que estan fent la carrera. 

Aquests dies munten una vintena o trentena de paradetes on cada fraternitat (rollo Alpha, Beta, Gamma o la que sigui) recluta gent. Les paradetes dels nois estan plenes de tios forçuts i busquen nous estudiants per l’equip de rugbi, futbol o el que sigui; les de les noies són a l’estil animadora americana: hi ha diferents fraternitats i cadascuna porta un uniforme diferent. És molt divertit veure grupets de noies totes vestides igual, mirant malament les noies d’altres grups. Es nota la rivalitat en l’ambient J. També hi ha fraternitats de noies que busquen nous fitxatges pels equips de Volley, etc...

Ahir ens van fet un tour per la biblioteca, que no és que sigui res tan interessant com per mencionar-ho, però sí  per explicar una cosa que no havia vist mai! Les prestatgeries dels llibres estan totes juntes les unes amb les altres, i si vols un llibre d’una prestatgeria que està entremig de dues, has de prémer un botó i indicar-li a la prestatgeria que es mogui a la dreta o a l’esquerra. Has d’anar en compte que ningú premi el botó mentre tu estàs entremig de dues prestatgeries, perquè sinó allà et quedes J

Ahir vam anar a signar el contracte del pis per anar-hi a viure a l’octubre, però quan estàvem a punt de signar, li vam preguntar si durant aquests dies havien rebut alguna nova oferta de pisos lliures per anar-hi a viure abans. Després d’una estona fent comprovacions, ens va dir que n’hi havia un de disponible per divendres! Així que finalment tenim pis, i per abans del que ens havien dit. El pis és de dues plantes: a la part de baix hi ha el menjador i la cuina; al pis de dalt hi ha dues habitacions i el lavabo. És molt maco! L’única cosa que ens fa pena és separar-nos de la família, que l’estimem molt, però com que vivim força a prop estarem sempre en contacte i quedarem sovint per fer coses junts! Per nosaltres són com la nostra família a Califòrnia, i saber que els tenim a prop és molt reconfortant!

Demà el Lluís us explicarà l’excursió en bici per la Back Bay, el primer viatge a l’Ikea i les delicioses costelles a la barbacoa que ens van portar els veïns!

Novetats des de Califòrnia

Aquests darrers dies hem estat visitant les oficines de lloguer intentant trobar apartament per viure... la veritat és que la cosa no pintava massa bé perquè gairebé tots els apartaments estan ocupats a aquestes alçades i no podien oferir-nos absolutament res! Sembla increïble però és cert. Hi ha com una vintena de comunitats, milers i milers d’apartaments envoltant el campus, però no hi havia res lliure. Finalment vam acabar a la oficina dels apartaments més cars i allà vam trobar-ne un (com no! Amb els preus que tenen...), que aparentment era l’últim que els quedava J. Tot i que l’apartament era bonic em tenia preocupada el fet de saber que havíem de signar un contracte d’un any per un apartament tan car... tot i així, vam fer la reserva perquè tampoc volíem quedar-nos sense res. Dijous a la tarda vaig tornar a fer el recorregut de pisos preguntant si tenien alguna cosa per oferir-nos als apartaments on campus, és a dir, els que estan més a prop, i finalment en vam trobar un una mica més barat (més barat que l’altre però car igualment. Mai m’hagués pogut imaginar haver de pagar tant per un lloguer d’una casa... but anyway). Total, que ja tenim casa! Serà nostra a partir del 24 d’octubre!

Fashion Island. Si apreteu la foto la podeu veure en gran!

El dijous a la tarda vaig estar a Fashion Island amb en Jamie, mentre el Lluís estava a la uni. Fashion Island és un centre comercial  molt gran situat a prop del port. Hi ha un MACY’S, Bloomingdales, Aerosoles, Apple Store, Forever 21... (mil botigues més), i una botiga super maca que es diu Anthropologie, entre d’altres. Al costat del centre comercial hi ha un teatre enorme i un cinema. 

El divendres vaig tenir la presentació del programa, on vaig conèixer gent d’arreu (Taiwan, Japó, Brasil, Madrid, França...). Immediatament després de la presentació de 5 hores, les classes van començar i per dilluns ja he de representar un anunci en grup! Sort que vam ser molt eficients i el vam deixar enllestit abans de marxar. Ens havíem d’inventar un anunci d’un producte de xocolata blanca, nous de pecan i caramel, posar-li nom i representar-lo. Jo vaig inventar-me el nom del producte, que estic segura que quan llegiu el nom us sonarà... ;) el producte es diu CHOCAPEC (però sona com /chokapic/ - cho = chocolate, ca = caramel, pec = pecan)! 

La Susan és una excel·lent cuinera i cada dia prepara menjars deliciosos! Ahir, per exemple, vam menjar “tortillas”, que són les “tortas” mexicanas i a dins li vam posar tomàquet, tacos de cabrit i salsa de yogurt. Per esmorzar ha preparat pa de nous amb melmelada d’albercoc feta per ella!

La casa hawaiana que el Jim ha construit per les gallines

Practicant "zucchini baseball" amb un 
carbassó gegant acabat de collir per la Susan

Avui al matí hem anat al mercat dels dissabtes a comprar fruita i verdures! Veieu? És com estar a casa! El mercat està al campus on estudiem i hi ha molta diversitat de fruites! Totes les paradetes tenen fruita pelada i te'n deixen provar tanta com vulguis. 

Abans d’això hem conegut una nova manera de comprar mobles: Garage Sales! Els dissabtes al matí, la gent obre els garatges i ven tot allò que no vol. Hi pots trobar mobles realment interessants a preu molt baix, cosa que és fantàstica quan saps que el teu pis no estarà moblat i necessites comprar un munt de mobles i coses! J A la casa del costat venien un escriptori per 60$, un reposa peus nou amb l’etiqueta encara posada, i moltes altres coses, però ens hem esperat perquè encara no sabem quines mides té l’apartament.

Després del mercat hem baixat a la Back Bay. La badia de Newport és un refugi d’importància nacional, que es va formar fa uns 15 milions d’anys, i separa la zona on estem vivint de la universitat.

També hem anat a Balboa Island, que és la isleta petita que hi ha tocant a la platja. Hem passejat pel carrer principal, on hi ha moltes botigues de decoració, roba i menjar. En Jim i la Suzi ens han portat al Balboa Bar on ens hem menjat una Frozen Banana. L’heu de provar! És un plàtan congelat on hi suquen xocolata i hi pots afegir toppings. És deliciós!

A l’arribar a casa, en Jamie ens ha dit si volíem anar amb ell a una festa d’aniversari i ens hi hem apuntat! La festa començava a les 15 h, en un parc de Costa Mesa, el poble del costat (de fet, estava uns quants carrers lluny de casa; vull dir que no és nota el canvi d’un lloc a l’altre). Quan hem arribat ja hi havia molta gent, molt menjar i begudes. En Jamie ens ha presentat tothom! La gent és molt amigable. Hi havia cinc gossos i una dragona súper simpàtica amb les ungles pintades de vermell. 

Practicant slackline!

Amb la Marla!

Ja veieu que no ens avorrim gens eh!

Un petó!

Què ha passat avui a 9,554 km?

Avui al matí, de camí cap a la uni hem vist un arbre amb papers de vàter lligats a les branques, i en Jim ens ha explicat que és una broma que els nens del veïnat acostumen a fer. La broma és divertida fins el dia en què t'han posat el paper resulta que es posa a ploure i es comença a desfer tot... :)

Veieu les tires de paper penjant dels arbres?

També hem anat al banc a fer-nos un compte corrent, i ens hi hem estat unes dues hores aprox! Hi ha oficines al campus, així que tots els tràmits els pots fer allà.

Jo i l'Anteater, la mascota de la UCI!

Després d’això hem seguit amb la nostra recerca de pis pels voltants del campus. Ens hem recorregut caminant gairebé totes les comunitats però de moment no hi ha hagut sort. La gran majoria de comunitats tenen tots els apartaments plens i no poden oferir-nos lloc. N’hem trobat una que tenia un pis disponible però el preu és tan alt que ens ho estem pensant... l’apartament és maco, la zona és propera al campus però no està moblat i s’han de pagar algunes despeses a part, com la llum, gas, aigua, internet... a canvi, això sí, t’ofereixen 7 piscines, spas, gimnàs, zones comunes amb ordinadors i internet gratis... però jo només vull una casa!

Després de dinar hem anat a comprar-nos un mòbil americà per poder comunicar-nos amb la gent d’aquí.

A partir de les cinc o sis de la tarda tot es torna diferent i més divertit. En Jim i en Jamie ens han vingut a recollir per tornar a casa. Hem estat una estona xerrant, hem conegut un veïnet seu que té sis anys i cap a quarts de vuit hem anat a sopar!

Avui ens han portat a “The Crab Cooker”, una marisqueria súper maca on fan un peix boníssim! Ens han recomanant un plat que era un “pincho” amb gambes, ceba, i un tipus de peix que no sé ara mateix el nom perquè no recordo el nom en anglès però estava súper bo! Estava cuinat a la planxa. D’acompanyament hem menjat amanida de cabdell (cole slaw) i com un puré de patata molt bo. El més curiós d’aquest restaurant és que pots escriure postals i ells te les envien gratuïtament!! És un lloc realment maco, que estarem encantats de portar-vos-hi quan vingueu a veure’ns!

El plat que hem menjat!

La foto no és meva; la meva ha quedat massa fosca.

Avui estem realment cansats! Hem caminant molt! Per acabar bé el dia, en Jamie ha preparat gelat de xocolata barrejat amb xocolata negra desfeta i crackers, i ens ho hem menjat tot mantenint una interessant conversa amb ells. Ens expliquen un munt de coses interessants de diferents llocs d’aquí, recomanacions, i curiositats que ens ajuden a conèixer-ho tot millor.

Esperem tenir més sort demà en la cerca de la casa!

Una forta abrçada!