2012/09/26

Craigslist

Avui us volem parlar d’una pàgina web molt popular als EEUU pel que fa a la compravenda d’articles de segona mà: la Craigslist.

Aquesta pàgina va ser creada per l’emprenedor Craig Newmark l’any 1995. Inicialment estava concebuda per a ser una llista de distribució d’esdeveniments de la zona de San Francisco, però va anar creixent fins a tenir domini a més de 50 països. Actualment és un web d’anuncis classificats a on la gent penja un anunci d’allò que vol vendre. Es caracteritza per tenir un disseny extremadament senzill que recorda les simples webs de fa alguns anys. Fons blanc i lletra. Sense imatges ni publicitat.

Home Page

S’hi pot comprar qualsevol cosa que se us acudeixi: electrònica, llibres, mobles, roba, cases, cotxes, animals, instruments... En algunes categories l’activitat és tan gran que en poques hores els anuncis que es veuen han canviat completament; especialment en el cas dels cotxes o aparells electrònics. A la Craigslist també s’hi anuncien activitats i esdeveniments, lloguers de cases, o fins i tot ofertes de treball. 

D’altres en fan de la venda una forma de treure’s de sobre coses que ja no volen: a preu molt reduït o fins i tot gratuït, pots aconseguir televisors o mobles que algú ja no vol però que li suposa una molèstia desfer-se d’ells. Així, el comprador se l’emporta amb els seus propis mitjans i tots contents. En el nostre cas, vam comprar un televisor de 50” per $75. El problema el vam tenir per portar-lo cap a casa... l’aparell pesava més de 100kg i no ens cabia al cotxe! Ho vam solucionar llogant una furgoneta per unes hores.

Llistat d'anuncis classificats

Al principi no fa massa gràcia això de comprar-hi, ja que la primera sensació que tens és de desconfiança. 

El mecanisme és molt senzill: 

  1. El venedor posa un anunci. Hi posa un títol, un preu, una descripció i una fotografia (opcional). Òbviament et trobes de tot: des del que et descriu amb tota precisió l’article en qüestió, el seu estat, la seva història i t’hi afegeix 10 fotografies; d’altres no s’hi esforcen gens ni mica. Si estàs interessat hi contactes per correu o telèfon. La Craigslist t’obliga a posar com a mínim un correu electrònic de contacte, tot i que és molt comú posar el propi telèfon. 
  2. Un cop hi has contactat via telèfon o e-mail ve el segon pas: quedar amb aquella persona. Depenent del què es vengui quedaràs a casa seva o en un lloc públic tipus un shopping mall. És com una cita a cegues. Sempre és divertit veure la cara amb la que has estat parlant per telèfon o correu. 
  3. Pagament. I amb això s’acaba la transacció. Si un està decidit li paga en efectiu i molt bones.
Anunci

La nostra experiència amb la Craigslist ha augmentat considerablement al llarg d’aquest any. Hi hem comprat un moble, la televisió, i fins i tot el cotxe! El tema del cotxe va ser força delicat ja que tot i que el propietari te’l deixa provar, es fa força difícil fer-ne una valoració fiable amb només uns minuts de conducció. De moment sembla que va força bé!

Dades d’interès:
20 bilions de visites al mes
80 milions d’anuncis classificats al mes
2 milions d’ofertes de feina cada mes
28 treballadors
Ll.

2012/09/24

DIY Tutorial: Gerros amb paper d’encaix adhesiu [Lace Vases]



Cercant idees low cost per a decorar la casa vaig pensar en una variació dels gerros amb washi tape que us vaig ensenyar fa uns dies. Aquesta vegada vaig decidir utilitzar paper d’encaix adhesiu. Mireu com queda el paper d'encaix en una llibreta!


Material utilitzat:
  • Pots de vidre de conserves (pebrot escalivat, olives, melmelada... tots serveixen!)
  • Esprai de color turquesa setinat
  • Paper d’encaix adhesiu de diferents mides i sanefes

Procés a seguir:

1. Netejar els pots i treure les etiquetes. Per desenganxar les etiquetes va molt bé bullir els pots en aigua (5-10 min).

2. Pintar els pots de vidre amb l’esprai. Després de deixar assecar la primera capa, feu-ne una segona per a un millor acabat. S’asseca en 10 segons.


3. Decorar els pots amb la cinta de paper d’encaix. Aquí podeu ser tan creatius com vulgueu.

És molt fàcil, súper econòmic i dóna un toc molt personal a la casa. Què us sembla?

2012/09/20

DIY Tutorial: Gerros amb Washi i Fabirc Tape [Washi & Fabric Tape Vases]

Cada dia estic més enganxada al Washi Tape! (broma fàcil) Però és cert! Una vegada comences, no pots parar!


Aquesta vegada he decorat unes ampolles de vidre amb esprai i aquestes boniques cintes adhesives fetes de paper d’arròs.

Material utilitzat:

  • Ampolles de vidre reciclades. He utilitzat les de Frappuccino de l’Starbucks
  • Esprai de color beix setinat
  • Washi Tape de diferents colors. També he utilitzat fabric tape (cinta adhesiva de tela).



Procés a seguir:
1. Netejar les ampolles i treure les etiquetes.

2. Pintar les ampolles de vidre amb l’esprai. Per a un bon acabat li podeu donar un parell de capes de pintura. S’asseca en uns 10 segons.


3. Decorar les ampolles amb washi i frabic Tape. En el meu cas, he utilitzat tres cintes washi (groga amb puntets blancs, turquesa amb flors roses, turquesa amb flors grogues); i tres cintes de fabric tape o cinta adhesiva de tela (de flors roses i grogues, rosa amb puntets blancs i de ratlles roses).


I així de bonics queden els gerros! 

 

Properament compartiré una altra manera de decorar pots de vidre reciclats.

2012/09/16

Los Angeles: Getty Museum


El Getty Center és una de les dues seus del Getty Museum a Los Angeles. Aquest va ser inaugurat l’any 1997 pel petrolier J. Paul Getty, i es localitza a dalt dels turons del barri de Brentwood, LA.


Tot aquell que visita el Getty ha d’aparcar el cotxe en un pàrking localitzat a baix del turó i agafar un tramvia que et porta fins a dalt del museu. El pàrking costa $15 i en aquest preu s’inclou l’accés al museu i el tramvia. Conegut arreu per la seva arquitectura, els jardins i les vistes de Los Angeles, el Getty rep al voltant d’uns 1,3 milions de visitants que es desplacen fins aquí cada any, fent que sigui un dels museus més visitats dels Estats Units.  



El Getty Center té una col·lecció d’art occidental des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat. Conté art de l’antiga Grècia, Roma i Etrúria. El museu té diferents zones: pintura, manuscrits, escultura i fotografies americanes i europees. Entre les obres exposades destaquen Vincent van Gogh, Claude Monet o Goya.


Entre Monet i Van Gogh

                            
El complex està format per diferents edificis a on, a part del museu, també hi ha centres de recerca i instituts per a la conservació. A més, també hi ha escultures a l’aire lliure situades a les terrasses i jardins del museu. El jardí central del recinte és preciós per a passar-hi una bona estona observant l’ambient, la gent i les vistes. 


2012/09/11

1 any a California! 1 any del blog!!!


Avui fa un any que vam arribar a Califòrnia! Un any ple de noves experiències, aprenentatge, nous amics i noves amigues; viatges, descobriments, visites, visites sorpresa, noves cultures; creixement personal i professional, i  postes de sol, moltes postes de sol!

Tot això sense oblidar-nos d'allà on venim, de la nostra terra estimada, de la família i dels nostres amics i amigues. 


Volem dedicar aquest post especialment als nostres pares californians, el Jim i la Suzi; i al nostre germà californià, en Jamie: Thank you so much for everything you have done for us, for letting us stay at your home during the first weeks and for taking care of us during this entire year. We feel so lucky to have met you! You are such a wonderful family and we love you so much! We hope this relationship lasts forever!


També volem dedicar-lo als nostres pares, Laura, Mati, Pep i Ramón, a la nostra família i amics, per recolzar-nos en aquesta aventura. Us estimem!

El Jim i la Suzi al mig de la foto amb l'Anna Rosa, l'Helena i l'Esther, els meus pares i el Lluís

Com a regal per aquests 365 dies del blog, inaugurem la pàgina de Facebook "A 9554 Km"!! 
I us convidem a fer-nos un "M'agrada" | "Me gusta" | "Like"

Des d'aquesta nova pàgina seguirem compartint experiències, visites, viatges i molt més!

2012/09/06

Naples Island, Long Beach


Naples és un barri de la ciutat de Long Beach format per tres illes localitzades a la badia dels Alamitos (Alamitos Bay). Les illes de Naples estan dividides per canals, com si es tractés d’una altra petita Venècia. I dic una altra, perquè molt a prop de Naples es troben els canals de Venice Beach, dels quals us en parlem en aquest post.

Recorregut d’una hora pels canals de Naples (Tia Lai / Los Angeles Times)

Els carrers Naples tenen noms italians: Lido, Sorrento, Tivoli, Venetia i Ravenna, i les illes estan connectades entre si per cinc ponts que travessen els canals.


L’encarregat de construir aquest bonic districte va ser Arthur Parson, l’any 1903 (dos anys abans que els canals de Venice Beach). El projecte es va completar el 1920, i fou reconstruït anys més tard després del terratrèmol de Long Beach (1933).




Les cases construïdes als peus dels canals són espectaculars, i els caminets estan plens de flors, donant color a aquest escenari que (tot s'ha de dir) no s'assembla massa a la Venècia real.

Els canals de Naples són més grans i transitats que els de Venice. Les barques privades, les canoes o els kayaks comparteixen canal amb autèntiques góndoles conduïdes per gondolers que et passegen per $85 l’hora. 


Diuen que Naples és famós per la seva Christmas Boat Parade (desfilada Nadalenca de vaixells; com la que vam veure el Nadal passat a Newport Beach). 



Al costat de Naples es troba el carrer East 2nd Street, ple de restaurants, cafeteries i cocteleries per acabar de completar la tarda. 

2012/09/03

The "Wedge", Newport Beach


The Wedge és un lloc especialment conegut pels amants del surf. Es troba al final de la costa de Newport Beach i en ocasions s’hi poden veure onades desmesuradament grans i violentes.


Aquestes particulars onades es produeixen a l’estiu en comptades ocasions i es formen a causa de l’espigó de roques que hi ha al final d’aquesta platja. Les ones reboten contra les roques de l’espigó i en els darrers segons abans de tocar terra, es fusionen amb una altra onada i es transformen en una onada monstruosa coneguda com the Newport Wedge. Només els surfistes més atrevits s’arrisquen a fer surf amb aquestes onades, i la majoria de vegades només fan bodysurfing.


Les onades trenquen amb tanta força en l’aigua poc profunda, que fins i tot els bodysurfers més qualificats de vegades resulten greument ferits. The Wedge té la distinció inusual de ser totalment artificial, construït l’any 1918 per protegir el port. Així doncs el moll crea un efecte d’ona diferent a qualsevol altre.


Aquest fenomen es va produir durant aquest cap de setmana, i es va córrer la veu que Red Bull hi enviaria el surfista professional Jamie O’Brien per a filmar la sessió de surf en directe. L’esdeveniment es va fer molt gran a través de les xarxes socials, i segons diuen, a la gent de Newport no els va fer cap gràcia que la platja s’omplís de gent, càmeres i premsa. Finalment Red Bull ho va retirar de la seva pàgina web. Nosaltres, que mai havíem vist onades gegants com aquestes de tan a prop, vam voler anar a veure-les, ja fos amb la presència d’en Jamie O´Brien o no. I no vam ser els únics; hi havia centenars de persones aplegades a la sorra.


Les onades no van decebre. Els pics eren increïbles, arribant als 4-5 metres d’alçada. De tant en tant veies cossos de surfistes volant pels aires o taules de surf que sortien disparades. Hi havia tanta gent a l’aigua que a vegades xocaven entre ells.


Al pondre’s el sol tothom va començar a marxar, i amb la multitud de gent també ho vam fer nosaltres. Abans però, vam poder reconèixer en Jamie O’Brien, que al sortir de l’aigua va ser envoltat de càmeres.


Us deixo amb aquest vídeo de les onades que vam veure

video


*Aquest post va dedicat al Mau*