2011/11/30

Dinar a casa d'en Pete Balsells

Fa unes setmanes vam anar a dinar a casa d’en Pete Balsells, amb motiu d’una recepció que fa anualment amb tots els becaris Balsells, familiars i amics.



Coincidint amb la proximitat de Thanksgiving, vam menjar gall dindi i pastís de carabassa, entre d'altres coses, i després de dinar van convidar un grup de músics per entretenir tots/es els/les assistents. Per impossible que sembli vam estar tota la tarda ballant a ritme de rock, vals, swing i altres estils que vam anar aprenent amb l’ajuda de dos instructors.


He volgut parlar d’això al blog perquè m’agradaria convidar-vos a llegir la biografia del senyor Balsells, la qual trobo molt interessant. Us deixo l’enllaç al seu web, on també parla de les beques que ofereix cada any a estudiants, majoritàriament enginyers, graduats a Catalunya, que vulguin cursar un màster, doctorat o post-doctorat a la University of California, Irvine.

Alguns/es de vosaltres potser també recordareu el capítol d’Afers Exteriors on en Miquel Calçada visita en Pete Balsells a Califòrnia i l’entrevista. Aquí teniu l’enllaç al capítol. És el primer que apareix. Si després voleu seguir mirant-lo, veureu les platges de Santa Mònica! 

2011/11/28

Black Friday

El dia després de Thanksgiving, Estats Units embogeix i es llença al consumisme desenfrenat. Al llarg d'aquest dia, que s'anomena Black Friday (divendres negre), totes les botigues obren extremadament aviat i ofereixen grans descomptes i promocions en alguns dels seus productes. D'aquesta manera, queda inaugurada l’època de compres nadalenques. Vindria a ser com les nostres rebaixes però a l’americana.

Dies i setmanes abans d’aquest famós divendres, el 80% d’anuncis de Tv parlen de les grans ofertes i descomptes que les botigues oferiran. Aquest any, algunes botigues van obrir el dijous a les 22 h de la nit, com és el cas de Macy’s; o a les 00 h, com Best Buy. La premsa americana qualifica el Black Friday com el dia més concorregut de compres als Estats Units.
La cua del Best Buy començava força lluny de l'entrada de la botiga

Hi ha gent que dijous ja fa cua per aconseguir les millors ofertes, que no són moltes. El que fan moltes empreses és anunciar una gran rebaixa per generar desig entre els consumidors i després oferir-ne només 20 unitats de cada. D’aquí les cues impressionants de gent hores abans d’obrir per aconseguir les millors gangues. El problema és que fent això es perd l’essència del dia de Thanksgiving, ja que hi ha gent que no celebra el dinar per poder fer cua.

Després del dinar de Thanksgiving, vam decidir anar a veure com estava l’ambient pels malls (centres comercials). Vam anar al South Coast Plaza, un centre comercial que hi ha molt a prop de la Universitat. Abans d’entrar al recinte, ja es veia una fila de gent asseguda en cadires o tapats amb sacs de dormir, esperant a la vorera.
19.00 h. Gent fent cua per entrar al Best Buy. Foto feta per l'Alba.

Les botigues de roba fan rebaixes generalitzades a tota la botiga, però com passa arreu, les rebaixes més fortes sempre són dels productes més antics de la botiga.

Botiga Old Navy


Black Friday és també un dia relacionat amb les paraules violència i competició per aconseguir una gran oferta. Aquest any, un dels episodis més violents a l’àrea de Los Angeles ha estat a Porter Ranch, quan una dona va ruixar amb esprai de pebre a vint clients de Wal-Mart. Una mica més lluny d’aquí, a San Leandro, un altre comprador de Wal-Mart que es dirigia cap al seu cotxe va ser ferit de bala. Com podeu veure, sembla que cal anar en compte quan es compra a Wal-Mart, un lloc tot curiós, tenint en compte un vídeo molt divertit que ens van ensenyar fa unes setmanes. Us deixo l’enllaç al vídeo de Youtube per si voleu riure una estona: veure vídeo

2011/11/25

Thanksgiving

Thanksgiving day (dia d’Acció de Gràcies) és una celebració tradicional que té lloc el quart dijous del mes de novembre. Als Estats Units és de les més importants, juntament amb Nadal i any nou. La celebració consisteix a reunir-se amb la família i els amics per menjar el tradicional gall dindi. Nosaltres ens vam reunir amb la nostra estimada "família americana".


Cap a les nou del matí, el gall dindi es posa al forn amb el farciment de trinxat, patata, pa i altres condiments. El nostre era un gall dindi de 9 kg (13 kg amb el farciment!) Ha d’estar al forn durant unes cinc hores. Mentrestant, es preparen els siders o acompanyaments: moniato al forn tallat a daus, puré de patata, melmelada de nabius, blat de moro amb espinacs, pomes bullides amb canyella i melmelada, panets i croissants.

Traient el farciment
Només arribar, l’oloreta del gall dindi al forn, i la resta de plats deliciosos i pastissos, inundava tota la casa. Quan el gall dindi està llest, es deixa reposar una estona i després es treu tot el farciment de dintre i es talla. El farciment és el millor de tot, i el suquet que deixa el gall dindi, gravy, també s’aprofita i es posa per sobre del puré de patata i del gall dindi. Estava deliciós.


Després de dinar es fa una pausa per preparar-se per les postres. Hi ha famílies que surten a passejar; altres miren el futbol; altres fan la migdiada... i al cap d’unes horetes es mengen les postres. Per postres vam menjar pastís de moniato, pastís de nous de pacana, pastís de poma, nata muntada i roses del desert.


Nota d’interès
Segons la National Turkey Federation, l’any passat és van criar 244 milions de galls dindis i se’n van consumir més de 226 milions als Estats Units. Calculen que uns 46 milions van ser consumits per Acció de Gràcies; 22 milions per Nadal, i 19 milions per Setmana Santa. Font: Eat Turkey.

2011/11/21

The Beach Pit BBQ

Inaugurem una nova secció del blog: l'apartat de gastronomia i alimentació. En aquesta secció us parlarem de restaurants que hem visitat, supermercats, productes curiosos i menjars especials.

Logo del restaurant extret del seu Web
Per començar, us volem parlar de “The Beach Pit BBQ”, un petit restaurant de Costa Mesa on hem sopat un parell de vegades. En Jim, la Susan i en Jamie van ser qui ens hi van portar per primer cop.

Quan vam arribar a Califòrnia i vam sentir la paraula BBQ (barbecue), de seguida vam pensar que la carn cuinada a la barbacoa era com la nostra barbacoa. Però no, la típica barbacoa del sud de Califòrnia consisteix a fumar la carn durant unes 12 hores en una fusta o carbó. Tota l’oferta de carn que el restaurant ofereix – costelles de porc, carn de vedella, pollastre, salsitxes, xoriç – està coberta amb la salsa barbacoa especial de la casa (de fet, la venen en potets). Mentre la carn es va cuinant lentament, la van sucant amb aquesta salsa dolça. És d’aquesta manera com la carn agafa el gustet a barbacoa i queda molt tendre.
El primer The Beach Pit BBQ es va inaugurar l’any 2005, amb la idea de ser un restaurant familiar, informal on poder gaudir d’una deliciosa barbacoa entre amics i/o família. Actualment ja compten amb cinc restaurants: a Costa Mesa, a Tustin, a Huntington Beach, Aliso Viejo i a Old Towne Orange.

 Per cada comanda que fas, l’empresa dóna 0,25 dòlars a la Fundació de Fibrosi Quística.

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
La nostra recomanació
St. Louis Spare Ribs Full Rack with sweet potato fries // Costelles de Porc Sant Lluís amb moniato fregit. En comptes de tot el costellam sencer, també es pot demanar la meitat (half rack)

Per beure: pels amants de les begudes dolces: homemade blueberry lemonade // llimonada casolana de nabius. L’aigua sempre està inclosa en el preu.

Postres: Si t’has quedat amb gana, que és difícil, pots demanar-te un homemade banana pudding // púding de plàtan casolà. És deliciós!
   ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Important: cal anar-hi aviat perquè tanquen a les 21 pm. 

2011/11/16

Las Vegas Air Show

Amb motiu del seu 70è aniversari, els passats dies 12 i 13 de Novembre es va celebrar, a la base militar de Nellis, Las Vegas, una exhibició d’avions militars de l’exèrcit nord-americà. Aquí teniu la web oficial. Si aneu a “What can I bring?” podreu veure una llista de coses que hom pot o no pot portar en una base aèria militar. Per la meva sorpresa, et recorden en dues ocasions que no es poden portar drogues il·legals.


Faig un petit apunt: Aquest article vindria a ser un apèndix de l’anterior post de Las Vegas, però l’escric jo (Lluís) ja que en principi sóc tot un expert en el tema. Com molts sabreu sóc enginyer aeronàutic (es pronuncia “urunàutic”) i per tant he estudiat això dels avions (“aero” d’avions i “nàutic” de vaixells, no?), carrera que, com tothom sap, et permet ser o bé pilot d’avió o bé astronauta. [:)]


Total, que vam passar el matí en aquesta exhibició per fer alguna activitat, ja que l’oferta diürna en aquest poble diria que es queda un pèl curta comparada amb la nocturna. Crec que el més comú que fa la gent a Las Vegas durant el matí és dormir o anar a la piscina. Però nosaltres vam voler aprofitar el nostre curt temps allà i, tot i que el nostre motel sí que tenia piscina (era una piscina típica de motel, d’aquelles on acostuma a haver-hi un cadàver tirat quan arriba el senyor CSI o equivalent), tampoc era una piscina que convidés molt a anar-hi.


Doncs bé, vam aparcar el cotxe al pàrking d’un circuit de curses d’automòbils, o el que sigui que hi fessin allà, i llavors et feien passar per un control de seguretat. A la base s’hi accedia amb un autobús especialment habilitat per a l’ocasió, no sigui cas que hi entri algun indeseado. A l’entrada, per suposat, banderola americana gratuïta per a poder saludar els avions quan passaven.


 L’espectacle consistia en diferents exhibicions de vol d’avions de combat al llarg del matí, mentre podies passejar lliurement per la plataforma de l’aeroport on hi havia una considerable quantitat d’avions aparcats. Alguns d’ells es podien veure per dins i tot. A més, hi havia molts altres tipus d’estants de l’exèrcit , exposicions de material terrestre (vehicles blindats, anti-aèris) i sobretot, que no falti, tenderetes de menjar i beure. No tenies temps d’avorrir-te, ja que les exhibicions de vol eren pràcticament seguides.


 Durant l’estona que vam estar-hi, vam poder veure gairebé totes les demostracions del dia. A destacar que s’utilitzava foc “real” en alguna d’elles. Poso “real” entre cometes perquè  quan l’avió passava per cert punt davant de la multitud feien explotar explosius al terra com si l’avió hagués tirat una bomba o un míssil. Més tard vam adonar-nos que les explosions eren accionades per personal a terra i que senzillament les sincronitzaven amb el pas de l’avió.


També vam poder veure paracaigudistes i vol d’avions supersònics. M’agradaria relacionar cada demostració que explico amb un model d’avió determinat, però realment no en tinc ni fava d’avions militars (però tu no ets aeronàutic? Sí, però sóc pacifista).

Ah, i tot això amb altes dosis de patriotisme i “flipamenta” que tant caracteritza els esdeveniments americans. Dos exemples són la demostració dels Patriot Jet Team, on van aparèixer i marxar amb formació mentre el fum que deixaven anar era blanc, vermell i blau, i més tard un simulacre de batalla aèria on per megafonia sonaven les alarmes mentre es podia sentir el que parlaven els pilots mentre suposadament disparaven contra l’enemic. Lògicament, van guanyar.

 
Abans de marxar, vam tenir l’ocasió de conèixer en Miguel (Michael) López-Alegría, el primer astronauta nascut a Espanya de la història, tot i que ell és americà. No confondre’l amb Pedro Duque, primer espanyol en anar a l’espai. El Michael, que el tio ha estat 4 vegades a l’espai, estava signant dedicatòries i no va tenir cap problema en parlar uns minuts amb nosaltres. Per cert, va dir-nos que encara no som massa vells per intentar ser astronautes. Per la meva banda, crec que passo d’anar a l’espai.

En resum, que anar a un Air Show de les forces aèries americanes, pot ser un acte que segurament al nostre país seria molt criticat (jo el primer en fer-ho), però crec que val la pena veure-ho almenys un cop a la vida. Però si mai hi aneu, recordeu posar-vos crema solar.

2011/11/13

Welcome to Fabulous Las Vegas


Aquest cap de setmana hem estat a Las Vegas, Nevada. El nom de Las Vegas li va donar l’espanyol Antonio Armijo, que passava per allà seguint un vell camí espanyol des de Texas, amb motiu de les fonts que existien en les àrees baixes de la vall que creaven zones verdes que feien contrast amb el sec desert.


La ciutat va començar a construir grans hotels i casinos de joc a partir de la legalització del joc als anys 30. Molts dels primers inversors de la ciutat van ser acusats de portar diner procedent dels sindicats del crim de la costa Est. De fet, el Flamingo, el primer hotel de la ciutat moderna, va ser construir amb la supervisió del gàngster Bugsy Siegel.

El viatge des d’Irvine són unes 4 horetes i poc. De camí, ens vam aturar a Calico, una antiga ciutat minera de l’oest creada l’any 1881. La ciutat tenia unes 500 mines i va produir més de 20 milions de dòlars de plata en uns 12 anys. Amb la pèrdua de valor de la plata el 1890, Calico va perdre la seva població, convertint-se d’aquesta manera en una ciutat fantasma.



A la tarda vam arribar a Las Vegas, vam deixar les maletes a l’habitació, i vam anar a recórrer  l’Strip, el carrer on es troben els hotels i els casinos més famosos de la Ciutat. Nosaltres també estavem a l’Strip, però aquesta vegada vam dormir en un autèntic Motel americà. 



Tan autèntic que l’endemà al matí ens va venir el noi de manteniment a preguntar si havíem escoltat sorolls estranys al llarg de la nit. Però no vam sentir res. Ens reservem anar a un hotel fantàstic com els que us detallaré ara mateix per quan vingueu a fer-nos una visita!

HOTELS TEMÀTICS



Caesars Palace

Inaugurat l’any 1966. (3.349 habitacions). Un dels més famosos del món.  L’hotel està format per cinc torres: August, Centurió, Romana, Palau i Fòrum.

Circus Circus

Inaugurat l’any 1968 (3.774 habitacions). El circ d’aquest hotel és el circ permanent més gran del món. És un dels més antics de Las Vegas.

Excalibur

Inaugurat l’any 1990 (4.008 habitacions). Aquest hotel està inspirat en el castell de Carcassone (França) i el seu nom fa referència a l’espasa del Rei Artur. Des de dalt de tot d’una de les torres hi ha el mag Merlí observant.



Luxor

Inaugurat l’any 1993 (4.407 habitacions). Aquest hotel és una piràmide gegant. Quan es va construir, l’any 1993, la piràmide de 30 pisos era l’edifici més alt de la ciutat. L’hotel està connectat amb els hotels Mandalay Bay i l’Excalibur per mitjà de tramvies.

New York New York

Inaugurat l’any 1997 (2.024 habitacions). La seva façana és una espectacular recreació de l’Skyline de NY amb l’edifici Chrysler o l’Estàtua de la Llibertat, entre altres. Té una muntanya russa que dóna la volta a tot el complex.

The Venetian

Inaugurat l’any 1999 (7.128 habitacions i suites). Un dels més luxosos. A dins tens la sensació d’estar contemplant la Capella Sixtina o d’observar els canals de Venècia amb les seves gòndoles.




Paris

Inaugurat l’any 1999 (2.915 habitacions). Amb una torre Eiffel de 140 metres (la meitat de la mida de la Torre real), aquest hotel es veu des de tota la ciutat. També hi ha una rèplica de l’Arc del Triomf i de la Plaça de la Concòrdia. El seu casino recrea els carrers de Montmartre i cada taula de joc té el nom d’una estació de metro.
HOTELS NO TEMÀTICS

 Flamingo

Inaugurat l’any 1946 (3.626 habitacions). És un dels més antics i la seva façana és de color rosa-neó. En el seu interior hi ha palmeres i flamencs.

MGM Grand

Inaugurat l’any 1993 (6.852 habitacions). En aquest hotel hi ha la discoteca Studio 54 i és el més gran de la ciutat.
  
Treasure Island

Inaugurat l’any 1993 (2.885 habitacions). De temàtica pirata i caribenya.

Stratosphere

Inaugurat l’any 1996 (2.444 habitacions). La torre que dóna nom a l’hotel fa 350m d’alçada i a dalt de tot hi ha tres atraccions, les atraccions més altes del món: una caiguda lliure des de la punta més alta de la torre i una vagoneta que es deixa caure uns metres i veus el buit a sota teu.

Bellagio

Inaugurat l’any 1998 (3.933 habitacions). Té unes impressionants fonts d’aigua exteriors i està inspirat en el resort Lago Como de Bellagio (Itàlia).

Wynn

Inaugurat l’any 2005 (2.716 habitacions). És un dels hotels més exclusius de la ciutat. Per fora és tot daurat i brillant.


Després de sopar al cafè Harley-Davidson, on les motos van donant voltes pel restaurant, i acabar de visitar més hotels, vam anar al Tao, una discoteca de 10.000 metres quadrats que es troba a dins de l’hotel The Venetian. Al sortir, vam decidir anar a provar sort a les màquines.
La gran jugada de la nit va ser la meva inversió d’un dòlar a les màquines. Vaig tenir sort i vaig guanyar-ne cinc! El Lluís no va tenir la mateixa sort: va jugar a la “ruleta”, ho va fer genial durant força estona, però finalment va perdre.

El dia següent vam anar a un air show, que serà el tema del proper post, i a la tarda vam anar al Fremont Street, la zona on van fer-se els primers hotels i casinos de Las Vegas. És un carrer per a vianants amb una volta de canó amb 12,5 milions de llums LED que cobreixen tot el carrer. És força espectacular veure totes les llums obertes i els colors i formes que s’hi van representant. 

2011/11/06

El sol, el sol... no hi és!

Ja fa un parell de caps de setmana que anem a veure la posta de sol a la platja de Newport Beach. A mesura que veig el sol marxar em ve al cap la cançó "Dues estacions", de Sense Sal.


És molt bonic veure com se’n va el sol pel mar; A Barcelona estem acostumats a veure’l marxar pel Tibidabo.



Només començar a caminar per la sorra vam veure unes aletes sortint de l'aigua... eren dofins!! N’hi havia molts. Va ser difícil fer una foto decent però alguna cosa vam aconseguir. 

També vam caminar pel moll, que està ple de pescadors i passejants. En un dels costats del moll, els pescadors llençaven caps i cues de peixos, i a que no sabeu qui estava a baix esperant per recollir-ho i menjar-s’ho? Dos lleons marins gegants que no deixaven de cridar per aconseguir-ne més.


Us deixo unes quantes instantànies de la posta de sol.


Llocs propers al moll de Newport Beach dels quals hem parlat amb anterioritat: