Platges del sud de Califòrnia

En anteriors publicacions han aparegut nombroses referències a les platges que hem visitat, i és que la costa és l’element més representatiu del sud de Califòrnia. Gran part del dia a dia de la vida californiana es desenvolupa a prop de la platja, ja sigui en l’aspecte residencial, laboral, comercial, lúdic o turístic.

Santa Monica

Com a element il·lustratiu, el mapa de més avall mostra la densitat de població de la zona del sud de Califòrnia i els tres comptats principals: Los Angeles, Orange i San Diego. Com podeu veure, pràcticament tots els nuclis urbans es troben a dins d’aquests tres comptats, i tots ells estan principalment tocant a la platja.

Font: U.S. Census Bureau

La majoria de nuclis urbans que podríem considerar “pobles” són poblacions que daten de finals del segle XIX i principis del XX, i compten principalment amb cases unifamiliars de menys de 2 pisos. Les més antigues i properes als molls (piers) són habitualment llogades a estudiants com nosaltres o a turistes (és molt curiós veure que gairebé totes les cases del passeig marítim de Newport Beach es lloguen). Els preus són força alts, sobretot a l’estiu.

Un dels trets que em criden més l’atenció d’aquestes poblacions és la forma en com es concentren les activitats socials i lúdiques de les poblacions de costa: al voltant dels molls o piers. Totes les poblacions tenen una o més d’aquestes tan característiques estructures, i és en els seus voltants on es troben la majoria de botigues, restaurants, bars, locals d’oci i altres serveis.

Santa Monica

Newport Beach

Huntington Beach

Manhattan Beach

Laguna Beach

En el cas de Newport Beach, trobem 2 piers: el Newport Pier, a la platja de “Blackies” (que curiosament té aquest nom a causa d'un bar que hi ha allà al costat), i el Balboa Pier, més endins a la península. Són de les poques zones on ens trobarem gent fent aquella activitat tan desconeguda pels americans com és passejar. I és que podríem dir que “anar a donar una volta” a Califòrnia significa “anar a caminar pel passeig marítim o la sorra”. Si no és aquí, llavors ja es posen roba esportiva i fan jogging o altres formes estrambòtiques de fer esport. Ah, com a dada interessant pel públic femení, els nois i homes que fan jogging ho acostumen a fer sense samarreta.

Newport Beach

Un altre sector que és atret pels piers és el dels surfistes, sobretot els inexperts. La presència dels molls fa que als seus costats les ones siguin molt més “amigables” per fer surf, cosa que fa que sempre hi hagi nens i principiants (com nosaltres).

...un dia que vam decidir intentar fer surf!

I no ens oblidem dels pescadors. Cap a la tarda i vespre sempre trobes un munt de gent pescant en els molls, i la veritat és que no els va pas malament. Com que la gent és molt simpàtica sempre et pots aturar a preguntar-los què pesquen i com ho fan. La majoria pesquen peix amb canya pel consum propi, tot i que també se’n veuen traient de l’aigua gran nombre de pops o crancs. Una comunitat que es veu molt beneficiada per la pesca és la comunitat de foques: és habitual veure aquests grossos mamífers xisclant (o com es digui el soroll que fan) per les aigües dels molls, i és que saben que tenen teca gratuïta que consisteix en budells, caps i altres parts procedents de peixos que els tiren els pescadors.

Comunitat de lleons marins a La Jolla

En el sector dels serveis, a prop dels piers hi trobem principalment bars (en alguns s’hi pot trobar festa qualsevol dia de la setmana), restaurants, establiments de menjar (frozen bananas, corn dogs, pretzels, donuts, gelats, “churros”... són els principals productes), lloguers de bicicletes, patins, taules de surf i altres mitjans de transport californians; botigues de souvenirs i, no ens oblidem, botigues de roba surfera. A destacar la zona del pier de Huntington Beach, on en un radi de 100 m podem trobar una botiga oficial de totes les marques de roba surfera que us vinguin al cap.

I què més es fa a la platja? Doncs tot tipus d’activitats que se us acudeixin per fer en una platja on el clima convida a poder estar-hi gairebé tot l’any en banyador, com ara prendre el sol, jugar a voleibol (hi ha xarxes en molts punts de les platges), fer surf, skimboarding, córrer, anar en bici i un llarg etcètera.

Excursió en bici des de Newport Beach fins a Huntington

I de nit? De nit també hi ha una atractiva activitat que és fer ús dels “fire pits”. Són bàsicament punts públics on pots fer foc a l'estil barbacoa. Això sí, res de beure alcohol i tots fora de la platja abans de les 22 h. A partir d’aquesta hora està prohibit posar un peu a la sorra, i patrulles de la policia amb 4x4 volten per la sorra (i fins i tot helicòpters sobrevolen la costa) vigilant.

Venice Beach

Així doncs, com podeu veure, les platges de Califòrnia tampoc tenen res d’especial que no puguin tenir les platges catalanes. Res? Bé, sí, hi ha una cosa que per més que ens dolgui mai podrem tenir a les nostres platges: unes magnífiques postes de sol. És impossible no quedar-se mirant el mar mentre el sol desapareix cada dia per l’horitzó.

Yosemite National Park

Després de la nostra estada a San Francisco, vam decidir aprofitar el viatge al nord de Califòrnia i anar al Parc Nacional de Yosemite. El parc es troba a unes quatre hores a l’est de San Francisco. Vam sortir al vespre i vam dormir a la meitat del camí, en un motel de Merced, per llevar-nos ben aviat  i passar el dia al parc.

Yosemite va ser la primera àrea protegida del món (1864), i el seu nom prové d’una tribu india, els Uzumati, que va ser exterminada el segle XIX. El parc és reconegut internacionalment pels seus penya-segats de granit, salts d'aigua, rius cristal·lins, boscos de sequoies gegants i una gran diversitat biològica.

Nosaltres només en vam poder fer un petit tastet, però tot i així va valdre molt la pena. Amb el cotxe vam anar recorrent tota la zona central del parc, anomenada Yosemite Valley. A l’arribar al matí estava tot nevat i hi havia algunes carreteres tancades a causa de la neu. Precisament per aquest motiu ens vam quedar sense poder visitar les grans sequoies de Toulumne Grove. Una llàstima.  

Per això recomanem visitar el parc en dos èpoques de l’any diferents: la primavera i l’estiu. Els mesos de març i abril valen la pena perquè la neu comença a desfer-se formant impressionants salts d’aigua dignes de veure i fotografiar; per contra, els mesos d’estiu són els millors per visitar les sequoies. Així que esperem poder visitar el parc en una futura ocasió i poder veure aquests arbres.

Pel que fa a la diversitat biològica, l’animal que vam veure de més a prop va ser el cérvol. Per sort (o per desgràcia) no vam veure ossos. Per tot arreu no deixen de repetir-te que no deixis menjar ni deixalles al cotxe, ni xampú, perquè l’olor dolça els atrau i poden destrossar-te el cotxe com si res.

Us deixo amb una fotografia general on es mostren algunes de les principals formacions i un espectacular salt d'aigua.  

Fotografies fetes per la Cristina Romero

San Francisco (Dia 2)

Seguim el nostre viatge a San Francisco allà on l’havíem deixat. El segon dia ens vam llevar amb molta gana i vam anar a esmorzar a l’IHOP (International House of Pancakes). Vam demanar les famoses “tortitas” amb maduixa i nata. A diferència de la majoria de clients d’aquest restaurant, que acostumen a esmorzar el típic American breakfast (ous, bacon, truita i pancakes), nosaltres vam compartir dos generosos plats de pancakes entre quatre i encara en va sobrar.  

Japan Town

La segona parada del dia va ser al barri japonès. Com que plovia, vam decidir anar al Japan Center, un centre comercial enorme ple de comerços i restaurants japonesos. És molt difícil sortir d’allà sense comprar res, i més havent-hi botigues com la Daiso, a on el 98% de productes que venen costen $1,5! Val la pena visitar aquest centre i dinar en un dels seus restaurants japonesos. 

    

Haight Ashbury (Alamo Park i les Painted Ladies)

Quan va sortir el sol vam anar a Alamo Park, un parc situat a la part alta de la ciutat, al costat del qual es troben les conegudes Painted Ladies, una filera de cases d’estil victorià. La vista és molt bonica perquè darrera d’aquestes cases es veuen els gratacels del downtown. 

Haight Ashbury és un barri d’ambient bohemi, que va assolir la seva fama al ser el centre del moviment hippie dels anys 60. Actualment segueix mantenint aquest aire bohemi, amb cafès, restaurants, botigues de disseny i roba vintage i façanes de colors d’estil victorià que tant caracteritzen aquesta ciutat.     

Castro

El centre de la comunitat homosexual de San Francisco. Als carrers principals de Castro hi onegen banderes multicolors representatives de la comunitat homosexual. La zona més famosa d’aquest barri es troba al mateix carrer Castro, entre Market i el carrer 19. L’estil de les cases d’aquesta zona et transporten de nou a Europa.

Edificis o monuments que vam veure de passada:
- City Hall (Ajuntament). L'edifici amb cúpula de la foto.  

- Misión Dolores, d’estil colonial espanyol, a prop del districte de Castro.

 Sausalito

Al sortir de SF vam tornar a creuar el Golden Gate i vam visitar la població de Sausalito, situat a l’altre costat de la badia, a la primera carretera a la dreta després de creuar el pont. Sausalito és un poble que es caracteritza pel seu port pesquer i el seu passeig. Té més de 400 cases penjades en tota la zona costanera.    

El nostre viatge no s’acaba aquí. En propers posts us parlarem de la visita al Parc Nacional de Yosemite i de la Pacific Coast Highway (PCH), la carretera de la costa de Califòrnia.

San Francisco (Dia 1)

Aprofitant la visita d’uns amics, el Branko i la Cristina, i les vacances de Spring Break (vacances de primavera a la universitat), vam decidir fer un road trip dirigint-nos a la ciutat més famosa i bonica del nord de Califòrnia: San Francisco! El viatge d’anada el vam fer seguint la Pacific Coast Highway (PCH) o també anomenada 1. És una carretera molt bonica que voreja la costa, amb unes vistes espectaculars dels penya-segats, fins que ens la vam trobar tallada a l’alçada de Big Sur a causa d’una esllavissada de pedres, i vam haver de donar mitja volta. Però això forma part d’un altre post. San Francisco és espectacular. Tots els carrers estan plens de detalls que fan que estiguis contínuament traient la càmera de fotos. De fet, crec que el motiu pel qual ens agrada tant aquesta ciutat és perquè s’assembla molt a les nostres ciutats europees.

Vam arribar-hi de nit i el primer que vam fer va ser explorar els voltants del motel en el que dormíem a Lombard Street. A pocs minuts en cotxe, vam topar-nos amb un immens, emboirat i imponent Golden Gate. El vam creuar! Atenció: hi ha un peatge al creuar el pont que per sortir de la ciutat és gratuït però per tornar a entrar val $6. Si no fa un dia esplèndid no val la pena creuar-lo. També vam anar a fer una ullada al famós tram de corbes de Lombard Street i vam baixar-hi amb el cotxe.

El nostre primer dia a San Francisco va ser el següent:

Chinatown

Ens vam llevar ben aviat i vam anar a esmorzar dim sum i pastetes al carrer Stockton, al centre del barri xinès. Chinatown SF és el barri xinès més antic del nord dels EEUU i el més gran de fora d’Àsia. Tots els carrers estan ambientats al pur estil oriental.

Recomanació: D’aquest barri volem recomanar una pastisseria que ens vam agradar molt: The AABakery & Cafe. Venen uns brioixos salats i/o dolços deliciosos per menys d’un dòlar la unitat! A destacar el de pinya i coco.   

Union Square i el Districte Financer

És la zona comercial per excel·lència. Es caracteritza per haver-hi un gran nombre de botigues de luxe i grans magatzems al voltant de la plaça Union. Molt a prop d’aquí, ens vam trobar amb el gratacel en forma de piràmide que es pot veure des de pràcticament tota la ciutat. La Piràmide Transamèrica, com és conegut aquest edifici, és l’edifici més alt de San Francisco, amb 48 pisos i 260 metres d’alçada.

Recomanació: observar les quatre estàtues en forma de cor situades a les quatre cantonades de Union Square.  

De camí cap al Fisherman’s Wharf vam passar per Little Italy, situat al districte de North Beach. En aquesta zona hi ha molts restaurants, cafeteries i gelateries italianes, d’aquí el seu nom. Criden l’atenció els edificis decorats amb grans pintures o graffiti. També vam passar per Nob Hill, on hi ha els famosos carrers amb forts pendents, pels que circulen els tradicionals tramvies. El nom d’aquest carrer prové d’abreujar la paraula snob, doncs en aquesta zona hi viu la classe alta de San Francisco.  

Fisherman’s Wharf (Pier 39) i La Marina

És el moll més famós i turístic de SF. A part de gran nombre de restaurants i comerços, aquest moll es caracteritza pels centenars de lleons marins que s’hi apleguen. No podia deixar d’admirar-los! M’encanten! N’hi havia tants que es barallaven per a poder cabre a sobre les fustes que tenen des d’on prenen el sol i dormen. Des d’aquest moll es pot veure l’illa d’Alcatraz, on hi ha la Presó d’Alcatraz, també coneguda com “La Roca”.

Golden Gate

A la tarda, amb una mica més de sol i menys boira vam decidir tornar al Golden Gate. Aquest pont penjat és la imatge més representativa de la ciutat i és considerat el cinquè element arquitectònic preferit dels Estats Units, i el primer de la Costa Oest. No ens va decebre. És una passada i quan estàs creuant-lo a peu et sents minúscul.  
  

Vam acabar la tarda a Twin Peaks, un mirador des d’on es pot observar la ciutat de San Francisco i tota la badia. Molt bonic veure com marxa el sol i es van encenent les llums dels edificis.

El nostre dia va acabar sopant al carrer Chestnut, paral·lel a Lombard street, a l’alçada del nostre motel, el Motel Surf, a un restaurant que també recomanem per si mai visiteu San Francisco: Squat and Gobble (fan entrepans, amanides molt completes, crepes...).

Edificis o monuments que vam veure de passada:

• Coit Tower, situada a North Beach, tocant a Fisherman’s Wharf.  
• Palau de Belles Arts, situat al districte de La Marina, tocant al Golden Gate.

Continuarà... Llegir San Francisco (dia 2)

*** Les fotos que no tenen la marca d'aigua són fetes per la Cristina! Us deixo el seu Flickr per si voleu fer-hi una ullada. Hi té fotos xulíssimes! http://www.flickr.com/photos/crisro