2015/06/29

Route 66: Cadillac Ranch, Amarillo, Texas


Fer la Route 66 sempre havia estat el meu somni. Mesos abans de la nostra primera visita a l’Estel i el Lluís a California, ja ho tenia tot preparat. Els kilòmetres que faríem, les ciutats i parcs nacionals que visitaríem, però sobretot, el tram de la Route 66 que recorreríem. Aquesta primera vegada, cavalcant a sobre una Harley Electra Glide Ultra Classic, vam arribar fins a Flagstaff, passat el Grand Canyon.

Però no en vaig tenir prou. Així que el segon any vam optar per fer un tram més i arribar fins a Amarillo, Texas, a unes 1000 milles (1609 km) de Los Angeles. Aquest cop, però, ho vam fer en cotxe.

La nostra fita era arribar fins a Amarillo per poder menjar un bon filet de carn Texana al “The Big Texan Steak Ranch, i visitar Cadillac Ranch, lloc del qual us parlo avui.


Deixant Amarillo enrere, en direcció cap a Los Angeles, a una milla i mitja de la interestatal 40 (I-40), es troba Cadillac Ranch. Es tracta d’una gran extensió de terreny, propietat de l’excèntric milionari Stanley Marsh III, a on hi ha 10 models de Cadillac d’entre els anys 1949 i 1964 amb el morro enterrat a terra.


Inaugurat l’any 1974, la idea d’aquesta instal·lació va sortir d’un grup d’artistes anomenat “The Ant Farm”, representant de les esperances i els somnis de l’edat d’or nord-americana.

Els cotxes es poden veure des de la I-40, i l’accés és lliure, a través d’una porta amb quatre trossos de ferro soldats. Un cop ets a dins, pots treure la teva faceta d’artista i fer créixer el gruix de la pintura dels cotxes amb els teus propis grafitis. Això sí, fes una foto del que has pintat, ja que probablement només durarà unes hores.


Cadillac Ranch és un dels llocs més emblemàtics de la Historic Route 66, i lloc de peregrinació dels amants d’aquesta mare de les carreteres.


Molt a prop d’aquí es troba el poble d’Adrian, que és justament el “Mid Point” de la ruta, a 1139 milles de Los Angeles, i 1139 milles de Chicago. Però això serà un altre post.


Pep Carbó

2015/06/26

A Basq Kitchen, Redondo Beach

Ara fa uns dies vam anar a la inauguració de la tasca basca A Basq Kitchena Redondo Beach.


El xef del restaurant, Beñat Ibarra, va traslladar-se als Estats Units ara fa més de 20 anys. Juntament amb el seu equip, cuinen tot tipus de pinxos i plats típics d’aquesta regió.


Des de costelles de xai, fins a musclos, truita basca, embotit o croquetes. Tot acompanyat de sangria i kalimotxo!


La tasca és força petita i es troba a la zona del pier (moll) de Redondo Beach, just davant d’una petita marina a on hi viu el pirata de la foto de més avall. El seu vaixell té un cofre del tresor i tot. Molt graciós l’home.


La inauguració va ser tot un èxit i van vendre tots els tiquets que van posar a la venta uns dies abans (beguda i menjar il·limitats de 19.00 a 21.00 h a $28/persona). Queda pendent tornar-hi per tastar les braves i el flam.

El trobaràs a:

2015/06/21

Stahl House, Los Angeles


La visita de dos bons amics arquitectes, ens va portar a descobrir la Stahl House, també coneguda com a Case Study House #22, una casa d’estil modernista que es troba als Hollywood Hills de Los Angeles.


La Stahl House va ser construïda l’any 1959, i forma part del programa Case Study Houses, que van ser uns experiments arquitectònics que es van fer entre els anys 1945 i 1966, patrocinats per la revista Arts & Arquitecture. Aquesta revista va treballar amb els millors arquitectes de l’època als quals els va encarregar dissenyar i construir habitatges eficients i de baix cost que poguessin suportar el boom residencial causat per la fi de la Segona Guerra Mundial i el retorn de milions de soldats americans.


La Case Study House #22 va ser dissenyada per l’arquitecte Pierre Koening, i és considerada una representació icònica de l’arquitectura moderna a Los Angeles durant el segle XX. Es va fer molt famosa per una fotografia de Julius Shulman que mostra a dues dones assegudes a un racó de la casa, observant les vistes panoràmiques de la ciutat a través de les parets de vidre. Des d’aleshores ha aparegut en un munt d’anuncis i pel·lícules.


Les vistes des de dins i fora de la casa són espectaculars! Imagineu-vos despertar-vos al matí, obrir les cortines i tenir Los Angeles als teus peus. La sensació és increïble! Nosaltres només vam poder gaudir de les vistes durant un parell d’hores, però va valdre molt la pena. Vam contractar l’última visita-tour del dia, que comença abans de la posta de sol i acaba quan ja és de nit.



2015/06/14

Route 66: Oatman, Arizona


Oatman és un antic poble miner situat a les Muntanyes Negres del Comtat de Mohave, Arizona. Com molts altres pobles de la zona, Oatman segueix en peu gràcies a l'onada de turisme interessat en la Ruta 66. 


Una de les activitats preferides dels seus visitants és la d’alimentar els burros que campen lliures pel carrer. Estan protegits pel govern i se’ls pot donar verdures que es poden comprar en totes les botigues de souvenirs del poble.


Però allò que em crida més l’atenció d’aquest poble no és la seva decoració al més pur estil western, ni els seus rucs, sinó l’impactant significat del seu nom. I és d’això del que us vull parlar avui. Oatman es diu així en honor a Olive Oatman, una noia d’Illinois que va ser capturada per la tribu dels indis Yavapai, que habitaven en aquesta zona d’Arizona ara fa més de 150 anys.

Font: Arizona Historical Society

L’any 1851, la família de l’Olive, de religió mormona, viatjava en carruatge des de Utah fins a Arizona, juntament amb altres membres de la seva església. El carruatge de la seva família es va allunyar de la resta, i a mitja travessa, a l’alçada d’on avui es troba el poble d’Oatman, van ser atacats pels indis Yavapai. La tribu van matar tota la seva família, exceptuant el seu germà, ella i la seva germana petita. A ella, de 14 anys, i a la seva germana de 7, les van capturar i les van fer esclaves. Al cap de poc temps, van ser venudes als indis Mohave, que les van comprar a canvi de dos cavalls, verdures i mantes.


Els Mohave, que segons he pogut llegir les va tractar una mica millor que la tribu dels Yavapai, els va tatuar les barbetes i els braços d’acord amb el costum tribal que seguia aquest grup. La seva rutina diària amb la tribu consistia a conrear la terra i seguir les ordres del grup. L’any 1855, la germana petita de l’Olive va morir de gana a causa d'una gran sequera que hi va haver a Arizona.

Font: National Portrait Gallery, Smithsonian

Cinc anys després d’haver estat capturada, l’Olive, que ja tenia 19 anys, va ser alliberada per les autoritats del Fort Yuma. El seu alliberament va ser anunciat a tot el país i la seva biografia es va convertir en un best-seller. Amb els anys es va casar amb un pagès Texà i es va acabar retrobant amb el seu germà, tancant així un capítol que va marcar per sempre més la seva vida. 

2015/06/07

Red Rock Canyon State Park, Sierra Nevada, California


Si teniu pensat visitar Sierra Nevada, us recomanem fer una aturada a Red Rock Canyon State Park. Aquest parc recorda una mica al Parc Nacional de Bryce Canyon (Utah), però en versió miniatura. Els colors vius de les seves muntanyes, els penya-segats, i les formacions rocoses són molt similars.


Aquest canyó va ser històricament la llar dels indis Kawaiisu. Durant la dècada del 1870, els colors vermells i taronges de les formacions rocoses van servir de punt de referència per a les mules que transportaven mercaderies a través d’aquestes muntanyes. Tots aquells que aconseguien travessar el perillós Death Valley, trobaven confort i aigua per a reposar forces al Red Rock Canyon.


Com és comú en aquesta zona, les muntanyes del Red Rock Canyon amaguen restes d’operacions mineres que en l’actualitat han estat l’escenari de moltes pel·lícules. En trobar-se a només dues hores de Los Angeles, els estudis de Hollywood ho tenen molt fàcil per desplaçar-s'hi. Segur que us sonen La Momia, Jurassic Park o el videoclip Cater 2 U de les Destiny’s Child.


A mi personalment em transporta als voltants de Chalamera (Huesca), el poble de la meva àvia a l’Aragó, a on passava els estius quan era petita.