2016/10/03

Havasupai, un paradís enmig d'Arizona


Havasupai és una de les joies més ben amagades que hi ha a dins dels parcs nacionals de la costa oest dels Estats Units. La gent visita el Grand Canyon, fa la ruta 66, va a Monument Valley o a Horseshoe Bend. Però ningú parla de Havasu. La nostra guia Trotamundos hi dedica només un paràgraf amb informació poc precisa i ni una fotografia. I de fet sembla que la gent que visita aquest indret no té gens d'interès en què la gent sàpiga que existeix.


Aquestes cascades d'aigua blava es troben a dins de Supai, una reserva índia al South Rim del Grand Canyon. És una de les poques comunitats dels Estats Units a la qual no hi arriba cap carretera asfaltada. Es tracta d'un veritable oasi enmig del desert, amagat entre les altes parets del canó que protegeix el Havasu Creek, un afluent del riu Colorado. La reserva consta d'un petit poble i un càmping que es troba a una hora caminant del poble.


L'excursió a peu comença al final de la Indian Road 18 (Hilltop). A partir d'allà el camí segueix per un canó durant 6 milles (9 km i mig) fins a arribar al poble de Supai. Un cop allà, el càmping està a 2 milles més. En total són unes 5 hores caminant a bon ritme. El camí és força pla, a excepció dels trams del principi i el final. La gran majoria de visitants el fan caminant amb motxilla - es pot pagar perquè una mula porti el teu equipatge-, però també es pots fer a cavall o fins i tot en helicòpter (no està disponible cada dia).


El càmping es troba en una zona on el Havasu Creek es fa més ample dins del canó, creant força vegetació i un clima molt agradable a dins del desert. Hi ha ombra, silenci, i la temperatura del riu és perfecta... un veritable paradís.


Pel que fa als serveis, són molt limitats: el càmping té uns quants lavabos, una botigueta de menjar i beure (serveixen un menjar que es diu Indian Tacos) i papereres (tot i que en principi totes les deixalles que generes les has de tornar). Per menjar, el més convenient és portar aliments deshidratats i fogonet. Hi ha una font d'aigua potable, tot i que hem llegit que de tant en tant diuen que no s'hi pot beure (la van controlant periòdicament); per això és important portar pastilles potabilitzadores.


El càmping s'allarga un kilòmetre resseguint el riu, entre Havasu Falls i les Mooney Falls. Baixar a les Mooney Falls és especialment divertit. El camí descendeix pel costat del salt d'aigua entre túnels, escales de mà i cadenes. Si es té vertigen, pot ser una mica problemàtic.


A partir d'aquí el camí segueix unes 7 milles riu avall fins a arribar a la confluència amb el riu Colorado. Anar i tornar des del càmping porta ben bé tot el dia. Nosaltres ens vam quedar a mig camí, fins a les Beaver Falls. Amb la gent que parlàvem ens deien que seguir més enllà de les Beaver Falls no és imprescindible, ja que el camí no es fa més interessant. No obstant això, el tram que vam recórrer és molt entretingut. El camí va canviant de riba del riu, passa per zones boscoses i per salts d'aigua. Recomanem portar sabates d'aigua, ja que passes molta estona amb els peus en remull. Hi ha molts llocs on es pot parar a descansar a l'ombra, salts des d'on ets pots tirar, coves darrere les cascades... és una de les excursions més divertides que hem fet mai aquí als Estats Units!


COM ARRIBAR-HI
Conduir fins a Havasupai Campground Parking Lot (Hilltop). Per la històrica ruta 66, a prop de Peach Springs, s'agafa la Indian Road 18, com ja us hem comentat, que va cap al nord. Al cap de 60 milles, la carretera s'acaba en un petit parking a on es deixa el cotxe i es comença a caminar. El camí és millor fer-lo molt d'hora al matí, ja que la temperatura s'enfila fàcilment fins als 40 °C i no hi ha massa ombra. Vam tenir sort d'agafar un dia ennuvolat a l'anada; la tornada la vam començar a les 2 de la matinada. Vam estar ben fresquets!


PERMISOS 
Sincerament, són molt difícils d'aconseguir. El dia 1 de febrer obren les reserves per la temporada. S'ha de trucar i la línia o bé comunica o bé sona indefinidament sense que ningú contesti. Amb tothom amb qui parles et diu que van estar hores i hores trucant. Nosaltres en som l'exemple. Després d'intentar-ho durant dies no vam tenir sort. Finalment, vam aconseguir permisos a través d'una noi que en va aconseguir uns 150 i els va revendre al doble de preu a través del seu "grup excursionista". Així i tot, trobar aquest tipus de grups tampoc és pas fàcil. El nostre es deia Adventures With Will, i sembla que hi va cada any.


Vam estar llegint força sobre les reserves i no hi ha cap forma que no consisteixi en tota una odissea. Per fòrums llegeixes coses contradictòries sobre què passa si et presentes allà sense permís. Algú diu que un cop arribes al poble (després de 6 milles) et poden oferir permisos sense problema; altres diuen que et poden cobrar el doble o triple del preu o que et poden fer fora. La nostra experiència és que, tot i tenir permisos, mai ningú ens va demanar res.

2016/09/11

5 anys de blog!


Gràcies, gràcies i gràcies per seguir les nostres aventures!


#a9554kmblog

2016/07/07

3 Dies de Ruta pel Nord de California


Aprofitant un pont de tres dies, vam volar d'Orange County a San Francisco per fer una ruta de 3 tres dies pel nord de California. La ruta que us proposem inclou tast de vins, visita a un State Park per veure sequoies i tram de la Pacific Coast Highway.


DIA 1
El viatge comença a San Francisco. Cap al migdia ens encaminem cap a Sonoma Valley, a fer-hi un parell de tasts de vins. Visitem les Rodney Strong Vineyards i les pintoresques vinyes de Francis Ford Coppola, que inclouen un petit museu amb relíquies d'algunes de les seves pelis com El Padrino, Dràcula o Apocalypse Now. Passem la tarda a Healdsburg, un poblet de rics als afores de San Francisco molt bonic. Perfecte per fer una petita aturada en el camí i berenar.


Quan comença a fosquejar, ens encaminem cap a Redcrest, a unes tres hores de Sonoma Valley, on hi passem la nit.


DIA 2
Durant el segon dia, visitem el parc de sequoies Humboldt Redwoods que travessa la Avenue of the Giants, una carretera escènica per la qual val molt la pena passar-hi. La verdor d'aquest parc i els immensos arbres fan d'aquest lloc un escenari totalment emblemàtic.


Des d'aquí, conduïm en direcció oest fins a arribar a Glass Beach, una platja molt a prop de Fort Bragg. La curiositat d'aquest lloc és que en comptes de sorra, la platja està plena de milers de milions de vidres que s'ha anat erosionant amb el pas del temps.


Els residents de Fort Bragg tiraven les seves escombraries als penya-segats d'aquesta zona fins que el govern va decidir netejar-ho deixant només vidres i ceràmica que les onades van anar polint amb els anys. No sé si va ser el dia gris o la quantitat de gent buscant pedretes precioses, però la veritat és que ens va impressionar molt menys del que pensàvem. Tot i així ens va semblar un fenomen força curiós digne de visitar. Des d'aquí ens encaminem a Mendocino, on visitem el centre del poble. Fem nit, a Gualala, una mica més al sud.


DIA 3
El darrer dia del viatge el passem conduint per la Pacific Coast Highway fins a San Francisco, fent parades en alguns pobles com Inverness, que vam visitar ara fa tres anys quan vam anar a Point Reyes. A Inverness hi ha quatre cases, un parell de restaurants, i el shipwrecked fishing boat of Point Reyes, un vaixell de pesca abandonat que es troba a la badia de Tomales, just al darrere del supermercat del poble.


El nord de California és completament diferent al sud. Més humit, immensament verd i autèntic, tot i que potser una mica més solitari. Cada casa que deixes enrere és més bonica. D'aquelles en les que et retiraries a escriure-hi una novel·la, com diu el Lluís.

2016/06/01

Crancs a les costes de Southern California

Des de fa uns dies es poden veure milers de crancs a les costes de SoCal. Aquestes petites criatures originàries de Baja California estan subjectes als vents, les marees i els corrents, que les arrosseguen fins a les platges d'Orange County. Un fenomen força curiós.

Us deixem amb les fotografies que vam fer la setmana passada a Corona del Mar.

2016/04/25

Visita al LACMA, la Rain Room & La Brea Tar Pits

Urban Light, Chris Burden

Des de la seva creació l'any 1965, el LACMA (Los Angeles County Museum of Art) s'ha dedicat a col·leccionar obres d'art d'una diversitat històrica i geogràfica única, a més de representar la diversa població de la ciutat de Los Angeles d'una manera extraordinària.


El LACMA és un museu immens, de fet, el més gran de l'oest dels Estats Units, i està envoltat per La Brea Tar Pits, un dels jaciments de fòssils de l'edat de gel més grans del món. Us recomanem que dediqueu un mínim de 3 hores a fer la visita al museu i a passejar pels seus exteriors on podreu veure els jaciments.

Levitated Mass, Michael Heizer

A part de la gran quantitat d'edificis amb obres d'art que inclouen artistes com Rembrandt, Picasso o Warhol, el LACMA té un munt d'exposicions itinerants molt interessants, entre les quals avui en destaquem una que ens ha agradat molt: la Rain Room.


La Rain Room és una habitació on cau aigua de forma continuada que només s'atura quan es detecta un cos humà. D'aquesta manera, pots "caminar sota la pluja" sense mullar-te. S'ha de caminar força a poc a poc, per això. És una sensació bastant estranya i divertida perquè tot i saber que no et mullaràs, no pots evitar pensar que d'un moment a un altre l'aigua començarà a caure sobre teu. 


L'exposició s'acabava el 24 d'abril, però a causa del gran èxit que ha tingut, la Rain Room serà reoberta el pròxim 19 de maig per un temps més. Si encara no hi heu anat, us la recomanem!

video