Havasupai és una de les joies més ben amagades que hi ha a dins dels parcs nacionals de la costa oest dels Estats Units. La gent visita el Grand Canyon, fa la ruta 66, va a Monument Valley o a Horseshoe Bend. Però ningú parla de Havasu. La nostra guia Trotamundos hi dedica només un paràgraf amb informació poc precisa i ni una fotografia. I de fet sembla que la gent que visita aquest indret no té gens d'interès en què la gent sàpiga que existeix.
Aquestes cascades d'aigua blava es troben a dins de Supai, una reserva índia al South Rim del Grand Canyon. És una de les poques comunitats dels Estats Units a la qual no hi arriba cap carretera asfaltada. Es tracta d'un veritable oasi enmig del desert, amagat entre les altes parets del canó que protegeix el Havasu Creek, un afluent del riu Colorado. La reserva consta d'un petit poble i un càmping que es troba a una hora caminant del poble.
L'excursió a peu comença al final de la Indian Road 18 (Hilltop). A partir d'allà el camí segueix per un canó durant 6 milles (9 km i mig) fins a arribar al poble de Supai. Un cop allà, el càmping està a 2 milles més. En total són unes 5 hores caminant a bon ritme. El camí és força pla, a excepció dels trams del principi i el final. La gran majoria de visitants el fan caminant amb motxilla - es pot pagar perquè una mula porti el teu equipatge-, però també es pots fer a cavall o fins i tot en helicòpter (no està disponible cada dia).
El càmping es troba en una zona on el Havasu Creek es fa més ample dins del canó, creant força vegetació i un clima molt agradable a dins del desert. Hi ha ombra, silenci, i la temperatura del riu és perfecta... un veritable paradís.
Pel que fa als serveis, són molt limitats: el càmping té uns quants lavabos, una botigueta de menjar i beure (serveixen un menjar que es diu Indian Tacos) i papereres (tot i que en principi totes les deixalles que generes les has de tornar). Per menjar, el més convenient és portar aliments deshidratats i fogonet. Hi ha una font d'aigua potable, tot i que hem llegit que de tant en tant diuen que no s'hi pot beure (la van controlant periòdicament); per això és important portar pastilles potabilitzadores.
El càmping s'allarga un kilòmetre resseguint el riu, entre Havasu Falls i les Mooney Falls. Baixar a les Mooney Falls és especialment divertit. El camí descendeix pel costat del salt d'aigua entre túnels, escales de mà i cadenes. Si es té vertigen, pot ser una mica problemàtic.
A partir d'aquí el camí segueix unes 7 milles riu avall fins a arribar a la confluència amb el riu Colorado. Anar i tornar des del càmping porta ben bé tot el dia. Nosaltres ens vam quedar a mig camí, fins a les Beaver Falls. Amb la gent que parlàvem ens deien que seguir més enllà de les Beaver Falls no és imprescindible, ja que el camí no es fa més interessant. No obstant això, el tram que vam recórrer és molt entretingut. El camí va canviant de riba del riu, passa per zones boscoses i per salts d'aigua. Recomanem portar sabates d'aigua, ja que passes molta estona amb els peus en remull. Hi ha molts llocs on es pot parar a descansar a l'ombra, salts des d'on ets pots tirar, coves darrere les cascades... és una de les excursions més divertides que hem fet mai aquí als Estats Units!
COM ARRIBAR-HI
Conduir fins a Havasupai Campground Parking Lot (Hilltop). Per la històrica ruta 66, a prop de Peach Springs, s'agafa la Indian Road 18, com ja us hem comentat, que va cap al nord. Al cap de 60 milles, la carretera s'acaba en un petit parking a on es deixa el cotxe i es comença a caminar. El camí és millor fer-lo molt d'hora al matí, ja que la temperatura s'enfila fàcilment fins als 40 °C i no hi ha massa ombra. Vam tenir sort d'agafar un dia ennuvolat a l'anada; la tornada la vam començar a les 2 de la matinada. Vam estar ben fresquets!
PERMISOS
Sincerament, són molt difícils d'aconseguir. El dia 1 de febrer obren les reserves per la temporada. S'ha de trucar i la línia o bé comunica o bé sona indefinidament sense que ningú contesti. Amb tothom amb qui parles et diu que van estar hores i hores trucant. Nosaltres en som l'exemple. Després d'intentar-ho durant dies no vam tenir sort. Finalment, vam aconseguir permisos a través d'una noi que en va aconseguir uns 150 i els va revendre al doble de preu a través del seu "grup excursionista". Així i tot, trobar aquest tipus de grups tampoc és pas fàcil. El nostre es deia Adventures With Will, i sembla que hi va cada any.
Vam estar llegint força sobre les reserves i no hi ha cap forma que no consisteixi en tota una odissea. Per fòrums llegeixes coses contradictòries sobre què passa si et presentes allà sense permís. Algú diu que un cop arribes al poble (després de 6 milles) et poden oferir permisos sense problema; altres diuen que et poden cobrar el doble o triple del preu o que et poden fer fora. La nostra experiència és que, tot i tenir permisos, mai ningú ens va demanar res.