2012/05/28

Pacific Coast Highway (PCH)

La Pacific Coast Highway (PCH), també anomenada Highway 1, és la carretera que travessa tota la costa oest dels Estats Units, passant pels Estats de Washington, Oregon i Califòrnia. Vam aprofitar el nostre viatge d’anada a San Francisco per agafar la PCH i poder veure els espectaculars penya-segats que ofereix aquesta escènica carretera. En aquest post us parlarem del tram de la Highway 1 que passa per l’Estat de Califòrnia. 

No s’equivoquen quan diuen que la PCH és famosa per tenir una de les millors vistes de les costes en tot el món, raó per la qual se l’anomena All-American Road. La carretera de la costa del Pacífic fa aproximadament 1.700 milles (2.736 km), alguns trams de la qual pertanyen a la Route 101; la part de Califòrnia fa al voltant d’uns 1.000 km.


El nostre viatge va començar a la ciutat de Santa Barbara, a on vam fer nit, però no vam tenir ocasió de visitar-la. Recomanem el LemonTree Inn per a dormir si mai aneu a Santa Barbara. Ens reservem aquesta ciutat per un altre viatge. D’aquí vam anar en direcció nord i la primera parada que vam fer va ser a Morro Bay


Morro Bay (San Luis Obispo County)
Aquesta localitat és coneguda pel Morro Rock, un coll volcànic localitzat a l’entrada del port. Al Morro Rock en sí no s’hi pot accedir, ja que és una reserva protegida on hi habiten falcons pelegrins. Si no heu esmorzat, és bon lloc per fer un cafè a les botiguetes del port. 


Seguint cap al nord, a l’alçada de Cambria, vam fer una breu aturada en una de les moltes platges que et trobes al llarg del camí. Allí vam topar-nos amb una gran comunitat d’esquirols que van començar a barallar-se per una molla de patates que ens va caure. S’enganxaven per la cua! 


A uns 10 km de Cambria hi ha la població de San Simeon. Des d’allà vam observar la colònia d'elefants marins que passen el dia prenent el sol entre les roques. Tot i passar la majoria del temps dormint immòbils, és molt entretingut observar els seus lents moviments. Feu click aquí per veure quantes n'hi havien la segona vegada que les vam visitar. Semblen sardines!


Molt a prop d’aquí es troba l’Hearst Castle, una mansió construïda pel magnat de la premsa i els mitjans de comunicació William Randolph Hearst. Actualment el castell és considerat edifici històric nacional i compta amb 56 habitacions, 19 menjadors, piscines, pistes de tenis, cinema, aeròdrom, i fins i tot va tenir un zoològic privat. 


Quan érem a l’alçada de Big Sur, vam trobar-nos la carretera tallada a causa d’un esllavissament que ens va obligar a fer mitja volta i anar cap al sud a buscar una altra autopista.

Vam desfer part del camí fins a l’alçada de l’Hearst Castle (a una hora d’on érem). De baixada, però, vam aturar-nos a veure la Salmon Creek Fall, una cascada que es troba molt a prop de la carretera i vam dinar a Ragged Point.     


Abans d’agafar la PCH...
És important consultar les condicions i l’estat de la carretera, ja que com ens va passar a nosaltres, pot ser que estigui tallada a causa d’alguna esllavissada, per manteniment o bé per mal temps.
Aquests enllaços us poden ser útils: www.dot.ca.gov/hq/roadinfo || www.wunderground.com/US/CA/Big_Sur.html


Fotografies sense marca d'aigua: Cristina Romero (Flickr) 

2012/05/21

Gaudint de bona companyia!

Des que hem començat l'any hem estat molt ben acompanyats... aquest post va dedicat als visitants!

Al gener vam rebre la visita del Vladi i la Mònica!

Al febrer van arribar els molt amics Eric, Gibert i Víctor! 
Entre l'Alba i el Robert i nosaltres els vam acollir per uns
dies mentre buscaven casa. No marxeu mai!

I també la visita de la Gemma, l'Adriana i el Manu! 
Amb ells vam anar fins a Tijuana! 

A finals de març vam estar amb la Cristina i el Branko 
i amb ells vam visitar San Francisco!!

A l'abril vaig rebre l'inesperada visita sorpresa de l'Anna, l'Helena i l'Esther! 
I dic vaig perquè els Lluís les esperava des de feia moooolt temps! 

El mes de maig l'estem passant acompanyats dels meus pares, 
aprofitant cada estona lliure per passar-la amb ells 
i per ensenyar-los tantes coses com podem!

Visites
Viatges
Records
Experiències
i moltes fotografies!

Esperem rebre moltes visites més!!

2012/05/09

Vint-i-cinc!


Doncs bé, com tots sabeu els anys passen per tothom i de mica en mica ens anem fent grans. Qui m’havia de dir a mi que celebraria el quart de segle a Califòrnia?! Des d’aquí volia aprofitar per donar-vos les gràcies a tots i cadascun de vosaltres per haver-me felicitat pels meus 25 anys!!! Tot i la distància, m'heu fet sentir molt a prop. Gràcies!

Tal i com alguns ja sabeu, el 30 d’abril semblava un dia tan normal... fins i tot una mica trist. Tot el matí a la feina, sense poder parlar amb la família ni els amics, sense poder llegir felicitacions fins que tots ja fóssiu a dormir... A les 6 havíem d'anar a casa el Jim i la Susan, els meus pares Californians, a celebrar l'aniversari, però abans havia de deixar-ho tot preparat per la festa que pensava fer a casa.

Tan ràpid com vaig poder ho vaig preparar tot i a les 6 érem de camí cap a casa el Jim i la Susan. A l'arribar, el Jim va obrir la porta i es va posar a filmar amb la càmera de vídeo. Em van regalar un ukelele preciós que estic aprenent a tocar! Havien preparat “tapas”... i el Jamie anava fent fotos. Al cap d'uns minuts, la Suzi em va dir "Vine a la cuina que tinc tres regalets més per a tu", i a l'anar cap allà i apropar-me als fogons, de darrera el moble van aparèixer l'Helena, l'Esther i l'Anna cridant “sorpresaaaaa!!!!” Encara ara se'm posa la pell de gallina cada vegada que ho recordo! Vaig quedar-me paralitzada... el meu cos no reaccionava fins que de cop ho vaig assimilar i vaig començar a plorar de l'emoció. Ens vam abraçar molt! No m'ho podia creure. Per uns moments vaig pensar que m'havia teletransportat a Viladecavalls o alguna cosa similar. Tots ens vam emocionar molt. Vaig estar una estona tocant-les i mirant-les per adonar-me que allò era real! Que havien recorregut 9554km per venir a celebrar els meus 25 anys!!!!!!! Allò era impensable!!! I resulta que tots ho sabíeu des de feia nou mesos i jo ni idea! J Si es veu que tenien elles el bitllet abans que el Lluís i jo per venir al setembre! Molt bo!

Encara avui no m'ho crec. Vam estar xerrant a casa el Jim i la Susan i a les 8 vam venir cap a casa a seguir amb la festa! Pel Jim, la Suzi i el Jamie només tinc paraules d'agraïment! Van anar a recollir-les a l'aeroport, les van portar a llogar un cotxe i les van cuidar a casa seva fins que vam arribar. Fins i tot els hi van donar coixins per amagar-se al terra abans que jo arribés! Són els millors!

A casa m'esperaven més sorpreses!!! Una bici amb cistell i tot! I també un regal preciós de les meves nenes de Barcelona! I postaletes precioses de Barcelona i del Japó! 


Aquests dies hem aprofitat el temps al màxim per recórrer tants llocs com hem pogut les quatre plegades. El cotxe treia fum dels km que hem arribat a fer. Divendres vaig rebre un altre regal! La visita dels meus pares! Avui han començat el seu viatge recorrent part de la històrica Route 66, un somni fet realitat. 
Amb tota la pena del món diumenge van marxar les meves flors de nou cap a casa. Mai podré expressar amb paraules el que això ha significat per mi. Us estimo!

Us deixo una tira còmica molt xula que ha fet el Lluís on recull els millors moments de la sorpresa!
Clickeu a sobre la imatge per fer-la gran!