2012/06/28

Beach Cruiser

Fotografia feta per Eric Arnal
Seguint el model de les bicicletes tradicionals nord-americanes de la dècada del 1930 fins al 1950, la Beach Cruiser s’ha convertit en una tendència en els últims anys, fent-se especialment popular en el sud de Califòrnia. 


Aquesta bici es caracteritza per tenir una sola velocitat, motiu pel qual és molt còmode per a passejar per la platja (d’aquí el seu nom). És perfecta per aquells que valoren la comoditat per sobre de la velocitat. Les rodes i les nanses són força amples, i es frena a contra pedal.


És molt comú veure molts i moltes joves, especialment surfistes, amb Beach Cuisers per la platja, o fent ruta pels carrils bici habilitats per tota l’àrea Irvine-Newport Beach. De fet, la procedència d'aquesta bici s'origina en la botiga de bicicletes Recycled Cycles de Newport Beach, quan l’any 1976, Larry McNeely va encunyar la frase “Beach Cruiser” i la va utilitzar com la seva marca registrada per a la producció de la versió moderna d’aquesta bicicleta.


Des de finals d’abril en tenim dues i la veritat és que n’estem molt contents! Com que treballo força a prop de casa (a 8 km), fa unes setmanes vaig decidir anar-hi en bici. La reacció de les meves companyes i companys de feina al veure’m arribar en bici va ser molt divertida! Aquí estan acostumats a agafar el cotxe per anar a tot arreu i els va sobtar que la utilitzés més enllà de per passejar els caps de setmana. Els vaig dir que a Barcelona, com a molts altres llocs, aquestes coses són normals. Americans...! :)

Fotografia feta per Eric Arnal

2012/06/24

Revetlla de Sant Joan

La coca de la Cynthia i el Ferran!

Tot i viure a 9554 km lluny de casa... a Califòrnia seguim celebrant les nostres tradicions. I la d’ahir no podia faltar! Una vintena de catalans, coca de recapte, carn a la brasa, pa torrat amb tomàquet i oli d’oliva, pernilet, i tres coques de Sant Joan delicioses! 



L’única cosa que ens va faltar van ser els petards!

Les coques de l'Anna!


Felicitats a tots els Joans!  

2012/06/17

Visita al Jet Propulsion Laboratory de la NASA

El Jet Propulsion Laboratory (JPL), un dels principals centres d’investigació i desenvolupament de la NASA localitzat a Pasadena, ofereix anualment unes jornades de portes obertes (i gratuïtes!). Mai he estat excessivament interessat en l’espai (tot i que el Nadal passat vaig demanar-me un Buzz Lightyear), però el fet que durant els darrers mesos m’hagi involucrat en un departament que fa projectes relacionats amb l’espai, tenint en compte que no es té cada dia l’oportunitat de veure per dins les instal·lacions de la NASA i perquè, a més a més, ens queda a poc més d’una hora de casa, vam decidir anar-hi a treure el cap.


El JPL està gestionat pel California Institute of Technology (Caltech) i és segurament el centre més important de la NASA en quant a missions no tripulades. A la majoria us sonarà, almenys de nom, els programes que es van dur a terme durant els anys de la cursa espacial com el Voyager (els objectes fets per la humanitat que es troben actualment més lluny del planeta Terra), els  Pioneer, Mariner o Viking. De fet, gairebé tots els programes que han enviat orbiters o landers a Mart són missions de la JPL. Ara bé, tot i que té centre de control, els llançaments no es fan des d’aquí. Aquest centre de control es podia visitar però, degut a les immenses cues que es van formar, vam haver de deixar-ho córrer.


Actualment el JPL té algunes missions actives de les quals n’estan molt orgullosos, com la Cassini-Huygens (un satèl·lit que volta per Saturn i les seves llunes, i que part d’aquest va aterrar a Titan), o els rovers (robotets) del programa Mars Exploration: l’Spirit i l’Oportunity. Aquests dos robotets van arribar a Mart el gener de 2004 i, tot i que la seva missió prevista era de 90 dies marcians, el primer va encallar i morir el 2010, i el segon encara gamba alegrement per allà i ja ha fet més de 30 km. Un model exacte d’aquests estava exposat i demostrava com de bé es defensava sobre terreny rocós.

 

La missió estrella de la qual no en paren de parlar i de ben segur que en sentireu notícies aquest estiu és la del Mars Science Laboratory, o Curiosity, un nou rover que aterrarà el proper 6 d’agost (2012) i que és tan gran com un Mini Cooper. Un model a escala real era exhibit en una de les sales d’exposició. A més, també vam poder veure una pel·lícula sobre la missió, d’aquelles que amb la banda sonora i el to dramàtic dels narradors et fan sentir orgullós de la teva espècie.

Curiosity

Lògicament aquestes jornades estaven orientades a la divulgació de les activitats del centre al públic general i també als més petits, raó per la qual principalment hi havia estands informatius amb multitud de butlletins, adhesius, punts de llibre o pòsters. Estava ple de paradetes de menjar pels carrers del recinte i una botiga de souvenirs a on s’havia de fer una cua desproporcionadament llarga per a pagar. No obstant, vaig acabar comprant-me una tassa i una gorra.

 

També es podien visitar les instal·lacions reals com el taller de conformació de peces o l’hangar de muntatge i acoblament de les naus. Per desgràcia, en aquest últim (segona foto) actualment no hi tenen cap missió de gran magnitud. La gent de l’organització hi treballava voluntàriament en cap de setmana i explicava amb molt de gust quines eren les seves tasques.


I crec que això és tot el que volia dir sobre la visita. Sigueu feliços!

Lluís

2012/06/05

DIY Tutorial: Joier-Plat de Fimo [Polymer Clay Jewelry Dish]


Feia temps que no feia alguna manualitat amb argila polimèrica, també coneguda com fimo. Des que vaig començar a utilitzar-la només havia fet joies (arracades, anells, penjolls... podeu veure totes les creacions clickant aquí). 

Amb motiu de l’aniversari de dues amigues, vaig decidir innovar i buscar idees per fer-los un regal. I vaig trobar un blog que em va inspirar: Honestly...WTF, que al mateix temps s’havia inspirat en un altre blog. Vaig pensar que podria ser bona idea fer un platet per posar aquelles quatre joies que et treus quan te’n vas a dormir, o bé simplement per a decorar la tauleta de nit.




Què necessitem?
1) Un paquetet o pastilla d’argila polimèrica per platet (jo utilitzo la marca Sculpey – en aquest cas Sculpey Granitex). Podeu escollir els colors que més us agradin, n’hi ha molts!
2) Un motlle amb decoracions florals (també es pot utilitzar paper d’encaix, d’aquells que s’acostumen a posar a sota els pastissos).
3) Una tapa rodona o un tallador de la forma que us agradi (jo n’he utilitzat un de rodó –tapa d’un pot de patates fregides- i un de quadrat -un tupper!).
4) Un rodet o corró per aplanar la massa.
5) Paper d’alumini o paper encerat pel forn.

Passos a seguir:
1) Encendre el forn a 130º C (275º F).
2) Amassar la pastilla d’argila polimèrica amb les mans fins que quedi estovada.
3) Aplanar la massa amb el rodet fins que quedi uniformement pla.
4) Amb l’ajuda del motlle, imprimir el dibuix desitjat a sobre la pasta d’argila.
5) Donar-li la forma desitjada (rodona, quadrat...) tallant la massa amb el tallador o la tapa rodona/quadrada, fent que el dibuix que hem imprès quedi en un dels laterals.


6) Posar els platets a sobre del paper d’alumini amb compte de no deformar-los, i introduir-los al forn durant 15 minuts per tal que s’endureixin. Al ser platets no massa gruixuts, no necessiten massa temps de cocció.

Recomanació pel platet quadrat: per tal d’aconseguir un millor acabat, vaig pressionar amb els dits polze i índex els laterals del plat, aconseguint una forma corbada.

7) Passat el quart d’hora, treure'ls del forn i deixar-los refredar.

I ja ho tenim llest!


Aquest va ser el resultat!
Us animo a provar-ho. Ja m'explicareu!

L'anell del mig l'ha fet la meva amiga Sandra (veure el seu blog), 
i l'anell i el penjoll que hi ha en primer pla són fets per mi. 

2012/06/03

Sequoia National Park & Giant Sequoia National Monument


El cap de setmana del Memorial Day el vam passar caminant entre gegants. A unes cinc hores de casa -als EEUU t’acabes acostumant a què un viatge d’unes 5-6 hores d’anada, i les respectives de tornada, sigui un viatge “normal” de cap de setmana-, vam arribar al Giant Sequoia National Monument, a on vam visitar els 100 Giants. El bosc on es troben aquests immensos arbres està localitzat a la Southern Sierra Nevada, la part central de Califòrnia.


La sensació de veure arbres amb un diàmetre tan gran i d’una alçada considerable és espectacular. Són immensos! Al tocar-los t’enduus una sorpresa, ja que la seva escorça externa és força tova, mentre que el seu interior és dur i vermellós. Jo pensava que serien més durs i estellosos al tacte.

La sequoia gegant és l’ésser viu més gran del planeta en volum total de fusta. N’hi ha de més vells, de major diàmetre, de més alts, però cap és tan gran com ell. El més gran de tots en quant a volum és el General Sherman: fa uns 95 metres d’alçada (311 peus) i s’estima que té uns 2.200 anys (n’hi ha hagut que han viscut fins a 3.200 anys). El redwood és un altre arbre que també viu en aquests boscos: pot ser més alt que una sequoia, arribant a fer 112 metres (367 peus) i viure fins a 2.000 anys.


En aquest trajecte de dos dies es passa pel costat de tres llacs: l’Isabella Lake (punt A del mapa), el Lake Success (punt D) i el Lake Kaweah (punt F). Nosaltres vam fer la ruta com es veu en el mapa (de sud a nord), fent nit a Porterville (punt E).

Lake Success

El segon dia el vam passar al Sequoia National Park. Vam fer un trekking fins al Moro Rock, una gran muntanya de granit localitzada al mig del parc. L’any 1930 es van construir 400 escales per arribar fins a dalt de tot de la roca. Semblava la rambla de Barcelona! Des de dalt, a 2.050 metres d’altitud, es pot veure una vista general de gairebé tot el parc.



Seguint la nostra excursió, vam arribar fins a Tunnel Log, una sequoia gegant que va caure al mig del camí i van haver de fer un petit túnel per poder-hi passar. Fa gràcia passar-hi per sota o veure-hi passar cotxes. 

Més tard vam visitar el Giant Forest, on es troba el General Sherman. Aquest bosc conté cinc dels deu arbres més grans del món. Et sents molt petit quan camines per aquí. 
Tota la colla!

L'excursió al Sequoia National Park va acabar de la manera més inesperada possible: vam veure set black bears! Els vam veure en grups de tres (mare i dos fillets) menys el darrer, que anava sol. Tot i que es diguin black bears poden ser de color negre, de color canyella o rossos. Nosaltres els vam veure de tots els colors. Els primers van ser de color negre/marró fosc; els segon grup era marró més clar/canyella, i el tercer era d’un color marró molt clar tirant a ros. Va ser tot una experiència! Els vam veure de bastant a prop i només el primer grup de tres estava controlat pels rangers del parc.
   

Una visita molt recomanable! 

Les fotos que no porten la marca d'aigua a9554km són fetes per l'Eric, tot un artista! 
Us deixo un enllaç a tota la col·lecció de fotos que va fer del viatge: Premeu aquí!