2011/12/17

Fem cagar el tió a Califòrnia!

Encara que els/les catalans/es estiguem lluny de casa, seguim celebrant les nostres tradicions. Per això ens vam reunir una bona colla de catalans i catalanes i alguns amics americans per celebrar el caga tió.

És molt divertit explicar-los què significa realment fer "cagar el tió". No poden creure’s que piquem un tronc amb un pal tot cantant una cançó,  i que ens cagui regals.
El regal del Lluís!

Amb aquest post us desitgem molt bones festes i ens acomiadem de l’any 2011, 
un any que difícilment oblidarem.

Ens veiem aquí de nou al gener!!!

2011/12/15

Newport Beach Christmas Boat Parade

Ahir vam assistir a la 103a edició anual de la Newport Beach Boat Parade, una desfilada de prop de 100 vaixells amb decoració nadalenca i moltes llums. La desfilada, que es fa durant cinc dies seguits, recorre el canal de la badia de Newport Beach (Bay Island Channel) de 6.30 pm fins a les 9 del vespre.
  
Foto presa per en Jamie
Foto presa per en Jamie
Recorregut de la desfilada (els puntets de color blau). Mapa extret del web de la Boat Parade
En Bob Esponja en la llunyania

A més dels vaixells, les cases que toquen al canal també decoren les seves façanes amb llums i garlandes nadalenques. Les millors decoracions s’emporten un premi. Vam estar recorrent la illeta i el canal a la cerca les millors façanes. A continuació us en presentem una mostra.  




Aquesta casa era al·lucinant. Tenia tres projectors, música coordinada amb les llums i molt de moviment



Tot i que no es veu molt bé, les finestres de tota la casa estaven plenes d'óssos de peluix

La meva preferida!
Poblet amb estació de tren 

Com veieu, aquí el Nadal se'l prenen molt seriosament. El que més crida l'atenció és veure que gairebé totes les cases tenen llums de Nadal cobrint pràcticament tota la façana, ninots inflables enormes decorant els jardins i decoracions a totes les botiges. Fins i tot els anuncis de televisió et feliciten el Nadal o fan campanyes relacionades amb la festa, ja sigui un anunci de cotxe, d'una companyia de telèfon o d'un centre comercial.

Alguns exemples dels anuncis que us comentava:
Mercedes Benz - http://www.youtube.com/watch?v=grjh2_MAyD0
Lexus LFA - http://www.youtube.com/watch?v=dKAHv6a2Fco
T-Mobile: http://www.youtube.com/watch?v=fcYWGwQu2WI

2011/12/13

Death Valley – Ruta d'un dia

Avui us explicarem com visitar el Death Valley en 24 hores!

El Death Valley o Vall de la Mort és una conca situada al sud-oest de Califòrnia, a unes 130 milles al nord-oest de Las Vegas. Forma part del Desert de Mojave i és el lloc més baix, sec i càlid de nord-Amèrica.

Avui convertit en un parc natural immens, el Death Valley rep aquest nom per la quantitat d’exploradors que s’endinsaven en aquesta conca durant la febre de l’or, de camí a Califòrnia, i que hi van perdre alguna cosa més que el camí. Alguns d’ells hi cercaven or, d’altres plata, però el mineral per excel·lència que més es va explotar va ser el bòrax.


La nostra aventura comença a Shoshone, on vam fer nit per llevar-nos ben aviat l’endemà. Shoshone és un poble d’uns 30 habitants que constitueix l’entrada sud al Death Valley. Hi ha un motel, un Saloon, una gasolinera i una botiga on hi pots comprar provisions pel viatge. Nosaltres recomanem anar carregats de gasolina perquè si l’heu de posar aquí, surt força més cara. En cas que no aneu bé de gasolina, procureu posar-ne perquè no hi torna a haver una estació de servei fins a Furnace Creek.


A les 6.30 AM (3ºC) vam sortir de Shoshone direcció Badwater (a 1 h 20 min), la primera parada. S’agafa la carretera 178 i no es deixa. Pel camí, vam veure sortir el sol i vam fer fotos per les mítiques rectes quilomètriques. Badwater és una conca de residu salat d’un llac immens, el Lake Manly, que cobria tota la vall fa molt de temps (uns 22.000 anys). És el punt més baix d’Estats Units, uns 86 metres per sota el nivell del mar.


Seguint cap al nord, vam aturar-nos a Natural Bridge Canyon, que com indica el seu nom, hi ha un pont natural. El pont està força a prop del pàrking on es deixa el cotxe, però si es vol es pot seguir la ruta una mica més enllà.


A continuació, vam anar fins a Devils Golf Course, és una extensa salina en ple desert. El vent ha esculpit grans forats rugosos de terra i sal fent que només el diable hi pugui jugar al golf, d'aquí el nom. És molt curiós de veure.


Del golf vam passar a l’art. Una mica més al nord, desviant-nos de la carretera 178 per una carretera de sentit únic (15 km) molt ben indicada, vam visitar Artists Palette (La paleta dels artistes). Es tracta d’unes muntanyes on els pigments minerals han donat diferents colors a les pedres volcàniques: vermells, roses, grocs gràcies al ferro; i verds a causa de la mica.


Seguidament vam anar al Zabriskie Point (carretera 190). És un dels fenòmens geològics més fascinants de la vall. Està compost de sediments del Furnace Creek Lake, que es va assecar fa 5 milions d’anys, molt abans que el Death Valley existís.


Vam aturar-nos a dinar al ranxo de Furnace Creek, on es troba la caserna general del Parc Natural del Death Valley. Recomanem dinar en un lloc cobert, ja que vam ser literalment atacats pels ocells autòctons. A les 12 del migdia ja es pot anar en màniga curta la major part del temps.


Seguint per la carretera 190 vam anar a Salt Creek Interpretative Trail, on es pot fer un passeig per sobre d’una passarel·la de fusta de 800 metres, creada per a no fer malbé la flora i fauna del lloc. És dels pocs llocs de la Vall on es pot veure aigua. No vam veure cap animaló, tot i que els cartells t’avisen que pots trobar-hi serps i algun peix o ocell. Vam veure algun cau però tot i els nostres intents no vam veure sortir-hi cap serp. Sort.


Un cop aquí, pots decidir pujar cap al nord de la Vall fins al Scotty’s Castle (a una hora), el punt més alt, o començar a baixar de nou cap al sud. Nosaltres vam escollir la segona opció, ja que volíem veure el capvespre a les Mesquite Flat Sand Dunes.


Seguint el nostre viatge, vam anar fins a Mosaic Canyon, una mostra més de les característiques geològiques i un exemple d’un dels diversos canons que hi ha a la vall. S’ha d’aparcar el cotxe i recórrer el camí a peu. A mesura que t’endinses, el canó s’estreny, i es poden veure unes precioses parets de roca de marbre polit. A uns dos quilòmetres el camí queda bloquejat per una cascada seca.


Pels volts de les 4 pm vam dirigir-nos a Mesquite Flat Sand Dunes, on vam deixar el cotxe i ens vam endinsar en el desert. A mesura que vas allunyant-te, les dunes són més altes i costa més pujar-les, per la sorra que es va enfonsant a cada passa. Vam caminar uns 20 minuts i en una de les dunes més altes vam dir adéu al sol.


Una vegada el sol ha desaparegut, comença a fer fred de nou i cal abrigar-se. Des d’aquí vam pujar al cotxe i vam deixar el Death Valley camí cap a la civilització. Ens vam aturar a Ridgecrest (2 h 20 m des de les dunes) a sopar, la primera ciutat on hi ha alguna cosa oberta més tard de les 18 de la tarda.

Punt de partida: Shoshone
Punt final: Ridgecrest
Total milles recorregudes: 229
Entrada Death Valley: $20 (es pot pagar a diversos punts)
Apunt divertit: en certs punts de la carretera hi ha els anomenats Dip, que són trams de carretera que s'enfonsen avall i tornen a pujar, com si es tractés d'una muntanya russa.


Webs útils

Vam visitar la majoria de llocs recomanats a totes les guies, exceptuant uns quants punts força allunyats de la nostra ruta, que els deixarem per la propera visita.

Què ens va faltar?
- Scotty’s Castle
- Ubehebe Craters
- Charcoal Kilns
- Dantes View
- Rhyolite (ghost town)
- Racetrack playa

Ho sabíeu?
El 10 de juliol de 1913 a Furnace Creek es van registrar 56,7ºC, rècord de temperatura màxima de l'hemisferi occidental. Aquesta temperatura només ha estat superada pels 57,8ºC registrats a Al 'Aziziyah, Líbia (13 setembre de 1922), que és el rècord mundial.

2011/12/09

Acte de graduació Marketing, University of California Irvine

Ja han passat tres mesos des que vam arribar i ja s’ha acabat el primer programa: Marketing! Han estat tres mesos molt intensos de treballs, presentacions i exàmens, on hem conegut a gent d’arreu del món. 


No només hem après el que veníem a aprendre, sinó que també hem viscut de primera mà què significa treballar amb persones de cultures completament diferents a la teva, amb diferents ideologies i diverses maneres de fer les coses. Ha estat molt enriquidor. 


Una gran experiència que ens ha ajudat a créixer una miqueta més.

Aquest blog el dedico a les meves companyes i companys!

Ha estat genial conèixer-vos!
It was really nice to meet you guys!
C'était formidable de vous rencontrer!
Foi muito bom ter conhecido!
很高興見到你 (Is it ok? Hahaha)
あなたに会えて素晴らしいでした。(And this one?)

2011/12/03

Venice: Edificis i Graffiti

Avui us vull ensenyar una petita mostra d’alguns edificis de Venice Beach (Los Angeles), i alguns graffiti que em van cridar l’atenció en la nostra darrera visita a aquest excèntric i divertit districte de l'oest de Los Angeles.

Venus. Un dels més famosos de Venice.
Gran part del mural queda tapat per les botigues, una llàstima
Localització: Venice Beach (passeig marítim)
Artista: Rip Cronk
Creat l'any 1989

Binoculars Building, dissenyat per l'arquitecte Frank Gehry. 
Construït entre el 1985-1991 
Actualment són unes oficines de Google

Casa de Vidre situada a la zona dels canals de Venice.
El més curiós: el sistema d'obertura de les finestres.

"Casa de l'arbre" situada al passeig marítim (Venice Beach)
El millor: les vistes al mar i la làmpada de vidre de l'interior de la caseta
(costa una mica de veure)

Autoretrat de Rip Cronk
L'ombra del personatge dóna sensació de realitat i moviment a la imatge.
Localització: Venice Beach (passeig marítim)
Artista: Rip Cronk
Creat l'any 1990

Una de les famoses i nombroses botigues on es pot consumir maria.
Els "doctors" d'aquests establiments te la poden prescriure i vendre.

Hamburgueses, hot dogs i patates fregides per tot l'edifici!

Espècies en perill d'extinció
Finançat pel Social and Public Art Resource Center de Venice Beach
Els coloms s'ho miren molt atentament


Quin és el vostre preferit?
N'hi ha moltíssims més!