2014/04/27

Coachella Valley Music and Arts Festival 2014



Tres intensos dies de concerts, 180.000 assistents en dos caps de setmana seguits, el desert del Colorado amb temperatures que no baixen dels 30ºC, i milers de diademes de flors coronant un dels festivals de música i art més importants del món. 


La primera vegada que vam sentir a parlar de Coachella va ser ara farà gairebé uns tres anys, pocs mesos després de mudar-nos a Califòrnia. Des de llavors vam dir que no marxaríem d’aquí sense haver experimentat un Coachella! I és que Coachella no és només un festival de música en el què hi toquen bandes com Muse, Lorde, Foster the People, Calvin Harris o Arcade Fire; Coachella és tot un esdeveniment social que mou joves d’arreu del món que paguen $350 per a venir a fer el hippy durant tres dies.


El primer Coachella es va celebrar l’any 1999 i va ser d’un únic dia. Des de llavors ha anat creixent fins a convertir-se en el festival que factura més diners de tot el món, celebrant-se durant tres dies, dos caps de setmana consecutius. És un referent de bona organització, que promou el bon ambient i minimitza l’impacte mediambiental d’un esdeveniment de tal magnitud.


Un festival com aquest implica una mega mobilització de personal bestial. Per aquells que acampen dintre del recinte de l’Empire Polo Club a Indio, zona adjunta a l’àrea de concerts (com va ser el nostre cas), s’ha de passar un control de seguretat que consisteix en buidar-te tot el cotxe i regirar cadascun dels compartiments i bosses que hi portes per assegurar-se que no hi tens cap ampolla o recipient de vidre, tisores o ganivets, entre d’altres estris “perillosos”. La cua per passar el control va ser d’unes tres hores, que les passes de festa amb els cotxes veïns que, com tu, han decidit començar a beure tot allò que portes en recipients de vidre (birres, ampolles de vi...). Això, o també hi havia els qui abocaven el vodka en ampolles de plàstic per no haver-lo de llançar. El millor, portar llaunes de cervesa suficients per passar tres dies. 


Un cop a dins, toca començar a muntar la tenda. Quan aconsegueixes entrar, ja són gairebé les 2 del migdia, així que un cop has acabat de muntar la paradeta necessites una dutxa urgent. A les tardes les cues per les dutxes eren pràcticament inexistents, però als matins, podries fer una cua de dues hores per poder-te dutxar. I sí, hi ha aigua calenta però... us asseguro que amb aquelles temperatures és el que menys desitges.


La zona de càmping té estacions per carregar el mòbil, que normalment estan a petar de gent, una beauty station, a on et pots assecar i planxar el cabell, zona de chill out, botiga de roba vintage, mini supermercat,  zona d’arts & crafts per fer manualitats durant les hores en que no hi ha concerts (als matins), zona de ioga, farmers’ market i estands per comprar menjar. Si acampes amb cotxe, no te’l deixen treure del recinte en els tres dies que dura el festival, així que a menys que agafis un taxi per anar a algun lloc, has de mirar de distreure’t fent activitats. Hi havia gent híper preparada i més experimentada que nosaltres que es portava carpes i cobria tota la seva parcel·la amb elles per tenir ombra tot el dia. Pobres de nosaltres que només vam pensar en la tenda de campanya i a partir de les 8:30 del matí era insuportable estar-hi a dintre. Així doncs, vam fer un munt d’activitats! Ioga, collarets, quadres, i un fart de caminar amunt i avall que a la primera nit les nostres cames ja no podien aguantar el pes del nostre cos. Seguint amb l’experiència d’acampar, a partir de la 1:30 am es demana silenci a tot el recinte, i cal dir que sorprenentment la gent en fa cas. Per aquells que volen seguir amb la festa, hi ha la carpa-disco silenciosa a on els assistents porten auriculars :)


Una vegada accedeixes a la zona de concerts (després d’haver passat el control pertinent a on ens van obrir tots els compartiments de les bosses que portàvem i em van preguntar quina espècie de droga era el paracetamol que portava al moneder) hi ha una àrea immensa de paradetes per comprar menjar i beguda, petites carpes de marques com H&M, Sephora, a on et pots maquillar, desmaquillar i refrescar gratis, zona de sofàs, Fruttare, a on regalaven gelats (i de lluny la carpa a la que més vegades vam anar :P), la famosa nòria i sis escenaris: dos escenaris principals gegants, dos de més petits, un altre de DJ’s i una carpa tancada de música electrònica. 


No hem comptat el total de concerts que vam arribar a veure, però en destaquem els següents grups: Grouplove, Cage the Elephant, Ellie Goulding, the Replacements, Lorde, Lana del Rey, MGMT, Capital Cities, Bastille, Bryan Ferry, Pharrell Williams, Queens of the Stone Age, Calvin Harris, the Toy Dolls, Pet Shop Boys, Bombay Bicycle Club, John Newman i Kate Nash. Teníem moltes ganes de Muse, però la veritat és que tot i que el so dels instruments va ser genial, la veu d’en Matthew Bellamy ens va decebre força. Cantava moooolt fluixet. A banda dels grups super famosos i coneguts, vam tenir l’oportunitat de conèixer petits grups emergents que desconeixíem o ballar cançons de velles glòries com Slave to Love d’en Bryan Ferry.

video video

En general, vam quedar fascinats amb la bona organització d’un festival d’aquesta mida. Els concerts començaven i acabaven puntuals, no vam veure ningú “liant-la parda”, ni cap baralla, i l’ambient va ser totalment friendly. Potser també va ajudar que l’olor a maria fos el “perfum oficial” del festival. ;)