Aquesta vegada ens n’anem cap al sud-est de California, al Colorado Desert. Aquí vam visitar Slab City i la Salvation Mountain.
Salvation Mountain
La Salvation Mountain és un turó que fa uns tres pisos d’alt, completament recobert de pintura acrílica, ciment i palla, tot adornat amb versicles de la Bíblia. El seu creador, Leonard Knight, originari de Vermont, va mudar-se a aquesta regió de California a principis dels anys 80. Des de llavors va estar vivint a la seva caravana, i va començar la seva obra dedicada a Déu. Amb el pas dels anys, la Salvation Mountain es va anar transformant, incorporant més sales, una de les quals està plena de donacions i fotografies de persones que han visitat la muntanya, creients que van trobar inspiració en el missatge que Knight intentava comunicar a través de les seves creacions. I dic feia, perquè Knight va morir fa unes setmanes, als 82 anys.
El missatge que un rep de la Salvation Mountain és extrany. És definitivament religiós, ja que hi ha una gran quantitat de referències a Jesús i a la Bíblia, però el context es troba tan allunyat del context religiós al que ens tenen acostumats que xoca. Sens dubte, la visió de Jesús que ens vol transmetre Knight és totalment oposada a la de l'Església...
La muntanya no és l’única cosa que Knight va decorar, també tenia una màquina excavadora, un cotxe, una caravana i un camió-biblioteca. Tot decorat amb els mateixos materials i colors. A mesura que t’endinses en aquest bosc de ciment i pintura acrílica trobes portes de cotxe incrustades a les parets, finestres, o fins i tot un arbre.
Slab City
Al costat de la Salvation Mountain hi ha Slab City, un camp d’entrenament abandonat que les tropes americanes havien utilitzat durant la II Guerra Mundial. Des de llavors ha estat ocupat per un nombrós grup de residents permanents, però també per altres campistes que venen a passar els mesos d’hivern, quan les temperatures aquí són força càlides. A l’estiu és gairebé impossible suportar les caloroses temperatures d’aquesta zona (48 °C), cosa que fa que la ciutat només tingui uns pocs centenars de residents. A l'hivern, en canvi, la població augmenta fins als milers.
Els habitants de Slab City són en la seva majoria persones que viuen en nivells força elevats de pobresa i amb pocs recursos. N’hi ha d’altres que hi viuen per estirar els seus ingressos de jubilació (coneguts com "snowbirds", ja que amb les seves cases mòbils es van traslladant a diferents latituds segons l'època de l'any, com les aus migratòries), o per allunyar-se de la societat. La zona no està controlada i no s’ha de pagar res per acampanar-hi o aparcar-hi la teva autocaravana. El campament no té electricitat, ni aigua corrent, ni clavegueram, ni lavabos, i no hi ha servei de recollida d'escombraries. Molts campistes utilitzen generadors o panells solars per generar electricitat. El poble més proper és Niland, que es troba a unes quatre milles (6 km). L'únic servei que hi vam poder veure és una cafeteria on anuncien accés a Internet.
Vam recórrer alguns dels carrers sense asfaltar de Slab City, fent fotos d’algunes de les llars que anàvem veient. La veritat és que les ganes de sortir del cotxe per passejar per aquí van ser més aviat poques.
Dintre de Slab City s'hi troba el moviment East Jesus, un refugi-obra d’art experimental iniciat l’any 2006 per Charles Stephen Russell. Definir l'East Jesus no és senzill. De fet ni una cerca per Internet ho aclareix... Els habitants de l’East Jesus ofereixen llar a artistes, musics, escriptors i científics. Són completament autònoms i funcionen amb energia solar. Reciclen tot el que poden per intentar reduir i millorar l’impacte sobre el medi ambient del desert local.
Aquells que hagueu vist la pel·lícula Into The Wild (Hacia Rutas Salvajes), segur que us sonen algunes de les imatges de més amunt. Us deixem amb un vídeo d’algunes de les parts de la pel·lícula que es van rodar en aquesta zona.
La Salvation Mountain és un turó que fa uns tres pisos d’alt, completament recobert de pintura acrílica, ciment i palla, tot adornat amb versicles de la Bíblia. El seu creador, Leonard Knight, originari de Vermont, va mudar-se a aquesta regió de California a principis dels anys 80. Des de llavors va estar vivint a la seva caravana, i va començar la seva obra dedicada a Déu. Amb el pas dels anys, la Salvation Mountain es va anar transformant, incorporant més sales, una de les quals està plena de donacions i fotografies de persones que han visitat la muntanya, creients que van trobar inspiració en el missatge que Knight intentava comunicar a través de les seves creacions. I dic feia, perquè Knight va morir fa unes setmanes, als 82 anys.
El missatge que un rep de la Salvation Mountain és extrany. És definitivament religiós, ja que hi ha una gran quantitat de referències a Jesús i a la Bíblia, però el context es troba tan allunyat del context religiós al que ens tenen acostumats que xoca. Sens dubte, la visió de Jesús que ens vol transmetre Knight és totalment oposada a la de l'Església...
La muntanya no és l’única cosa que Knight va decorar, també tenia una màquina excavadora, un cotxe, una caravana i un camió-biblioteca. Tot decorat amb els mateixos materials i colors. A mesura que t’endinses en aquest bosc de ciment i pintura acrílica trobes portes de cotxe incrustades a les parets, finestres, o fins i tot un arbre.
Slab City
Al costat de la Salvation Mountain hi ha Slab City, un camp d’entrenament abandonat que les tropes americanes havien utilitzat durant la II Guerra Mundial. Des de llavors ha estat ocupat per un nombrós grup de residents permanents, però també per altres campistes que venen a passar els mesos d’hivern, quan les temperatures aquí són força càlides. A l’estiu és gairebé impossible suportar les caloroses temperatures d’aquesta zona (48 °C), cosa que fa que la ciutat només tingui uns pocs centenars de residents. A l'hivern, en canvi, la població augmenta fins als milers.
Els habitants de Slab City són en la seva majoria persones que viuen en nivells força elevats de pobresa i amb pocs recursos. N’hi ha d’altres que hi viuen per estirar els seus ingressos de jubilació (coneguts com "snowbirds", ja que amb les seves cases mòbils es van traslladant a diferents latituds segons l'època de l'any, com les aus migratòries), o per allunyar-se de la societat. La zona no està controlada i no s’ha de pagar res per acampanar-hi o aparcar-hi la teva autocaravana. El campament no té electricitat, ni aigua corrent, ni clavegueram, ni lavabos, i no hi ha servei de recollida d'escombraries. Molts campistes utilitzen generadors o panells solars per generar electricitat. El poble més proper és Niland, que es troba a unes quatre milles (6 km). L'únic servei que hi vam poder veure és una cafeteria on anuncien accés a Internet.
Vam recórrer alguns dels carrers sense asfaltar de Slab City, fent fotos d’algunes de les llars que anàvem veient. La veritat és que les ganes de sortir del cotxe per passejar per aquí van ser més aviat poques.
Dintre de Slab City s'hi troba el moviment East Jesus, un refugi-obra d’art experimental iniciat l’any 2006 per Charles Stephen Russell. Definir l'East Jesus no és senzill. De fet ni una cerca per Internet ho aclareix... Els habitants de l’East Jesus ofereixen llar a artistes, musics, escriptors i científics. Són completament autònoms i funcionen amb energia solar. Reciclen tot el que poden per intentar reduir i millorar l’impacte sobre el medi ambient del desert local.
Aquells que hagueu vist la pel·lícula Into The Wild (Hacia Rutas Salvajes), segur que us sonen algunes de les imatges de més amunt. Us deixem amb un vídeo d’algunes de les parts de la pel·lícula que es van rodar en aquesta zona.