2013/06/26

California Fauna: Hummingbirds


Avui estrenem una nova categoria al blog: la fauna de California! L’objectiu d’aquests posts és compartir amb vosaltres fotografies de tots aquells animals que per un motiu o altre ens criden l'atenció. 

L’encarregat d’inaugurar aquesta secció és el colibrí o hummingbird, una de les espècies més petites d’ocells que existeix. Poden moure les ales de 12 a 80 vegades per segon, depenent de l’espècie. 


Aquest parell de les fotos els vam veure al davant de casa, un diumenge a la tarda. Van estar gairebé un parell d'hores cantant.

2013/06/24

Hikes in California: Bridge to Nowhere, San Gabriel Mountains


Aquest hike ja fa un temps que vam fer-lo, però encara no havia parlat d’ell al blog. El Bridge to Nowhere és un pont en forma d’arc que va ser construït l’any 1936, i es troba al nord d’Azusa, a les muntanyes de San Gabriel.

Durant gran part de l’excursió es va vorejant el riu San Gabriel

Havia de formar part de la carretera que connectava San Gabriel Valley amb Wrightwood (San Bernardino County), però el projecte quedà abandonat a causa de les fortes riuades de l’any 1938.


     Duració de l’excursió: aprox. 5 hores
     Distància: aprox. 10 milles
     Mapa: fes click aquí

Un parell d'aficionats cercant or. Les mostres que vam poder observar eren diminutes


*Fotografies sense marca d'aigua fetes per l'AlbaAG

2013/06/16

Acte de Graduació, Commencement 2013



Ahir vam acudir a l’acte de graduació de màster del Lluís. Al voltant d’uns 800 estudiants es van aplegar per donar la mà als degans de les seves facultats: enginyeria i informàtica. 

Els pares també van seguir la cerimònia des d'Skype

Aquí us deixo amb algunes de les fotos de l'acte. 


Master of Science in Mechanical and Aerospace Engineering, University of California Irvine 2013

2013/06/12

Los Olivos, California


Los Olivos és un petit poble situat a la vall de Santa Ynez, a uns 45 minuts de Santa Barbara. Cap al 1880, un jove provinent de Nova York comprà una gran extensió de terreny en aquesta zona, juntament amb un ranxo, i hi plantà 5.000 oliveres. Com no podia ser d’una altra manera, el ranxo s’anomenà Rancho de Los Olivos


Anys més tard, amb l’arribada del ferrocarril a la costa oest, Felix Mattei, un pioner de l’hoteleria que va veure-hi una oportunitat en aquesta àrea, hi construí un hotel (1887). En aquest s’hi hostatjaven els treballadors del ferrocarril, així com altres visitants, i d’aquesta manera fou com es va iniciar la creació i creixement d’aquesta pintoresca localitat, que anomenaren Los Olivos (pel ranxo de les cinc mil oliveres). 


En l’actualitat, Los Olivos és una destinació de relax a on passar-hi un cap de setmana. L’activitat principal és la degustació de vins, activitat molt practicada en la zona central i nord de California. 


D’aquest poble en destaco l’arquitectura victoriana de les seves cases. És un lloc perfecte per passar-hi una estona quan s’està passant el cap de setmana a Santa Barbara. 


A cinc milles al nord de Los Olivos es troba Neverland, el ranxo del Michael Jackson. Hi vam anar a fer una ullada però l’única cosa que vam veure van ser escrits i fotografies dels fans enganxes a l’entrada del ranxo.

2013/06/09

Esports als Estats Units: Ice Hockey


Després de més d’un any aprenent com funciona la mentalitat americana, un comença a entendre perquè hi ha uns esports determinats que prefereixen, i uns altres que passen més desapercebuts. Això que explicaré no aplica a tots els americans en absolut, però sí que descriu les preferències que té el públic general. És clar que sempre hi ha excepcions: un dia un m’explicava que es compra DVDs d’antics Tours de França (l’esport “siestero” espanyol per excel·lència) i se’ls mira de dalt a baix.


En primer lloc s’ha de remarcar que un factor que té gran importància és l’interès dels mitjans de comunicació de retransmetre un esport. La televisió d’Estats Units és molt més agressiva que la nostra. Si ja us sembla insultant la quantitat d’anuncis que fan les cadenes privades espanyoles, espereu a veure les americanes. Un 33% del temps és publicitat. A més, les interrupcions són més curtes però més constants. D’aquí que un esport com el futbol no sigui d’interès retransmetre’l. 45 minuts sense cap pausa? Això no dóna diners. Així que, a excepció de quan juga la seva selecció, o per esdeveniments extraordinaris com l’Eurocopa o la Copa del Món, ni rastre d’un partit sencer de futbol a la televisió. Per tant, és comprensible que els esports que han estat posats als nassos dels espectadors siguin aquells amb un alt grau d’intermitència, com el futbol americà, el bàsquet, el hockey sobre gel o el beisbol. Mireu si la televisió té influència en l’esport, que en les principals lligues com la NBA o la NFL existeix un temps mort que el pot decidir la televisió en el moment del partit que creguin convenient.


Segon, el públic necessita acció. Moltes vegades he sentit comentaris que diuen que els jugadors del futbol que mirem els europeus són uns finolis. Ells necessiten contacte, agressivitat. La permissibilitat a la NBA és completament diferent que a la resta de lligues. Les baralles entre dos jugadors estan permeses i reglades en el hockey gel. I ja tots sabeu de què va el futbol americà...

Tercer, no els fem estar massa concentrats. Veure un partit no ha de ser una activitat que requereixi concentració. Ni gairebé atenció. S’ha de poder mirar de reüll i estar preparat per si un canvi sobtat en el to del comentarista ens indiqui que llavors és el moment de prestar atenció. Aquesta és l’única explicació que hi trobo a que agradi un esport com el beisbol.


Feta aquesta introducció passaré a explicar-vos l’experiència de veure un partir de hockey gel a la ciutat veïna d’Anaheim. En aquesta ciutat hi juguen els Ducks, un equip que enguany ho ha fet molt bé a la lliga regular i que s’ha classificat pel play-off.

Durant la lliga regular, l’equip juga uns 3 partits per setmana, així que durant uns 6 mesos a l’any pots anar a veure el teu equip molt sovint. El que és més impactant és que el seu estadi (l’Honda Center), que té una capacitat de 17.000 espectadors (lleugerament superior a la del Palau Sant Jordi) que gairebé omplen en cada partit.


El partit que vam anar a veure hi jugaven els Ducks contra els Sharks de San Jose. Era un partit relativament intranscendent, ja que la fase regular estava a punt d’acabar, i ambdós equips es trobaven classificats pels play-offs. L’al·licient principal del partit era que els locals havien guanyat els 11 últims encontres a casa i volien mantenir aquesta ratxa. No ens van decebre i van tornar a guanyar per 5 a 3.

Tots els que hi vam anar érem força inexperts pel que fa a la normativa d’aquest esport, així que al principi no enteníem massa algunes regles. Tot i així, les vam anar enganxant durant el partit. Són tres parts de 20 minuts jugats, cosa que es converteix en més de dues hores, ja que sovint hi ha interrupcions per arreglar el gel (sí, noies amb poca roba), o temps morts.


Algunes peculiaritats d’aquest esport:
  • Les substitucions es fan sense parar el joc, cosa que requereix molt d’ordre per part dels jugadors per tal de fer substitucions sense deixar espais que afavoreixin a l’equip contrari. A més, és un joc molt explosiu i els jugadors no estan en pista més de dos minuts seguits.

  • Les baralles són reglades, és a dir, estan permeses sempre i quan siguin entre un màxim de dos jugadors, sense guants, casc, ni stick. Els àrbitres controlen que ningú intervingui i la baralla s’acaba quan un cau a terra o es dóna per vençut. Un cop acabada, tant vencedor com derrotat són expulsats durant 5 minuts.
  • En general es juga amb 1 porter i 5 homes de camp, però quan queden pocs segons per acabar el partit el que fan els equips és jugar amb 6 jugadors sense porter. 
Ah, i com a tot esport americà, hi ha molta animació durant tot el partit: l’himne cantat a capella, kiss cam, smile cam, concursos, regals...


Aquesta és la cançó que posen cada vegada que els Ducks marquen. És de Pennywise, una banda de punk rock de Hermosa Beach:


I aquí us deixem un enllaç a la cançó original

PD: al final els Ducks han quedat eliminats en la primera ronda del play-off, tot i quedar en segona posició de la conferència oest en la fase regular i tenir el factor pista a favor. Van perdre per 4 a 3 davant dels Detroit Red Wings.
Ll.