2012/11/28

Joshua Tree National Park, CA


Aprofitant el pont de Thanksgiving, i que ara és el millor moment de l’any per fer-ho, vam decidir anar al desert. Anteriorment havíem visitat paisatges desèrtics com el Death Valley o gran part d’Arizona, però mai havíem anat a veure el desert que ens queda més a prop de casa: Joshua Tree. A menys de 3 hores es troba un fantàstic Parc Nacional que es caracteritza per la seva peculiar vegetació.


Però l’aspecte més destacat d’aquesta sortida respecte de totes les anteriors que hem fet fins ara ha estat el mitjà de transport. En aquesta ocasió vam llogar una autocaravana (aquí en diuen Recreational Vehicle - RV) per a 8 persones, la qual ens va servir a la vegada de transport i de casa. El cost de llogar una autocaravana o llogar cotxes i reservar hotels és força semblant, amb la diferència que l’autocaravana et permet estalviar en menjar (no vam fer ni un àpat en restaurants). A més, és més entretingut que anar en cotxe (pels que no condueixen) i et permet dormir en zones apartades de la civilització des de les quals es poden veure infinitat d’estels. La companyia a través de la qual vam fer el lloguer es diu El Monte RV.


Per no entretenir-me més parlant de l’autocaravana, faig una breu descripció de les prestacions que ofereix: Hi cabien i hi dormien 8 persones; estava equipada amb generador elèctric, tanc d’aigua potable, d’aigua gris i d’aigua negra, escalfador d’aigua, aire condicionat i calefacció, televisor, lavabo, dutxa, endolls, nevera, fogons, forn i microones. Ah, i per acabar-ho d’adobar, un cop aparcada, les parets laterals es separen de l’estructura principal, fent l’interior encara més ample. Tot un luxe sobre rodes!

Com que ens van entregar l’autocaravana passat el migdia, vam sortir poc abans que és fes fosc i ja vam anar directes a un càmping per autocaravanes a l’entrada de Joshua Tree (Joshua Tree Lake RV Campground). Un cop desplegat el campament, vam poder fer un foc per escalfar-nos i fer el sopar mentre contemplàvem el cell estelat.


Joshua Tree
L’endemà abandonàvem el càmping per endinsar-nos en el Parc Nacional de Joshua Tree. El principal tret característic d’aquesta zona és el paisatge de desert àrid i l’abundància d’arbres de Josuè (Yucca brevifolia), uns arbres que segons el meu parer estan a mig camí entre arbres i cactus. El seu nom fou donat pels mormons que creuaven els deserts de la zona per allà el segle XIX en trobar-hi similitud amb la història bíblica on Josuè, successor de Moisès durant la travessia del desert, prega amb les mans cap el cel. I un cop ja tenim la lliçó de botànica i de religió apresa, només ens queda ensenyar unes quantes fotografies de la zona.


Vam creuar el desert de nord-oest a sud fins a Cottonwood Springs, punt des del qual comença una excursió fins al Lost Palms Oasis. És un camí força pla d’un total de 7.2 milles (3.6 milles anar i el mateix camí de tornada, uns 12 km.) en el qual durant certs punts es tenen unes vistes molt boniques del Salton Sea, el llac més gran de Califòrnia creat el 1905 després d’una inundació.

Salton Sea

El punt final del camí és un oasis (sec, almenys en aquest moment de l’any) ple de palmeres. Tot i que sembla que es pot baixar fins al peu de les palmeres, el camí no queda massa clar i l’alçada del sol no es va permetre entretenir-nos més estona.


De tornada al punt inicial, un es pot desviar per un camí que puja fins el Mastodon Peak, al costat del qual s’hi troben les restes d’una mina d’or, Mastodon Mine, que va estar operativa des del 1934 fins el 1971. Des d’allà vam poder contemplar com el sol es ponia per darrera les muntanyes del desert.

Mastodon Mine
Un cop de nou al principi del camí, vam tornar a posar-nos en marxa cap el nord en direcció el desert de Mojave. Però per saber com va anar haureu d’esperar fins la propera entrega!


2012/11/22

Thanksgiving Day!


Un any més hem celebrat Thanksgiving al costat de la nostra família californiana preferida! No ha faltat de res: mashed potatoes, sweet potatoes, melmelada de gerds, poma bullida amb canyella, pa amb tomàquet i fuet (sí, hem trobat fuet!), trinxat, salseta, i un bon assortiment de bons aliments per acompanyar un gall dindi de gairebé 10kg!

2012/11/18

Chicago (2/2)




El segon dia de la nostra visita a Chicago ens vam trobar amb l’Arnau i la Noe, que venien de West Lafayette (Indiana). Feia més d’un any que no ens veiem! Amb ells i en Mauricio vam començar fort el dia amb un esmorzar-dinar Chicago-style: la deep-dish pizza! Aquesta pizza és força més gruixuda que les pizzes a les que estem acostumats, i tots els ingredients van a dintre la massa. A fora només hi ha el tomàquet. Amb un tall en tens prou per quedar ben ple... També vam provar la Pan Pizza, que té la crosta més gruixuda.


Per fer baixar el dinar vam passejar pels barris històrics de Gold Coast i Lincoln Park. Gold Coast és un dels barris més rics de Chicago, on noves mansions continuen sorgint al costat de les grans residències construïdes per l'elit del segle IX.




Ben tips encara, vam visitar el Zoo de Lincoln Park, un zoològic gratuït situat al centre de la ciutat. Al costat del zoològic també es pot visitar el jardí botànic.

Ulysses S. Grant Memorial al fons
Abans de marxar, vam tornar a visitar el Loop per anar a fer-nos una foto molt especial. Va dedicada al meu pare! Ara ja hem estat al principi i al final de la Historic Route 66!

2012/11/15

Chicago, the windy city (1/2)

El cap de setmana passat vam estar a Chicago (Illinois), la tercera ciutat amb major nombre d’habitants dels EEUU, després de Nova York i Los Angeles. La principal característica d'aquesta ciutat és que es troba a la riba del llac Michigan, situat a molt poca distància del centre, on hi predominen els grans edificis de negocis. A la riba del llac hi ha una gran extensió de zona verda per a fer esport. Chicago és una ciutat de contrastos, important arquitectura i de blues.  
                                                                               
                                                                                   Trump Tower

Gràcies al Mauricio, un ex-company de feina del Lluís, vam poder endinsar-nos en les arrels d’aquesta clamorosa ciutat en tant sols dos dies. ¡Muchas gracias por todo Mauricio!



Per començar el dia, el Mauricio ens va portar fins a l’Adler Planetarium (A) des d’on vam poder gaudir de les millors vistes del downtown. Abans de començar a explorar el centre a peu, ens va voler ensenyar la Universitat de Chicago (B) i el Museum de la Ciència i la Indústria (C). Des d’aquí vam tornar al centre per començar el que s’anomena el Loop (D, feu zoom out per veure-la), la zona en la que ens centrarem en aquest primer post de Chicago. 

Smurfit-Stone Building

Grant Park: Millennium Park, Buckingham Fountain (1927), and the Art Institute of Chicago
Aquí comença la nostra ruta a peu. Aquest parc es troba al bell mig del downtown. El primer que crida l’atenció és el Pritzker Music Pavilion, dissenynat per Frank Gehry. El seu disseny us recordarà a altres obres seves com el Guggenheim de Bilbao o el Walt Disney Concert Hall de Los Angeles. D’aquest parc també cal destacar el Cloud Gate, la curiosa mongeta gegant d’Anish Kapoor. És una passada veure tots els edificis reflectits en la seva silueta d’acer inoxidable. Al costat del parc hi ha l’Art Institute i el Chicago Stock Exchange arch (fotografia de la dreta).



Pasejant pel Loop
Vam passar el dia gaudint de l’arquitectura i escultura que vas descobrint a cada pas que fas. No m’endinsaré en l’escultura perquè hi dedicarem un altre post. Caminant cap al nord s’arriba al Michigan Avenue Bridge, on es pot veure el Chicago River. Creuant el riu arribem a la Magnificent Mile Avenue, el carrer a on es concentren totes les botigues de moda i els centres comercials. És una de les zones més turístiques de la ciutat.

Marina City (edificis cilíndrics)
Wrigley Building

Seguint per la Mag Mile trobem la Water Tower, l’antiga torre de l’aigua, i al final de la milla s’arriba al Hancock Observatory, el tercer edifici més alt de la ciutat. Les vistes són al·lucinants! La resta de gratacels semblen petits al seu costat. És una localització perfecta per observar el centre de Chicago, així com també el Lake Michigan. En dies clars es poden veure fins a tres Estats: Wisconsin, Indiana i Michigan.

Water Tower

Copa des del pis 96
Al vespre, el Mauricio es va retrobar amb nosaltres, i plegats vam brindar per aquest viatge des del Signature Lounge, situat al pis 96 de l’Edifici Hancock. Aquesta vegada vam poder observar el paisatge nocturn de llums de la ciutat des de les alçades.

A ritme de blues
Vam acabar la nit escoltant blues a Kingston Mines, el club de blues més antic de la ciutat. Cada nit de la setmana dues bandes toquen en directe en els dos escenaris que té el local. Vam poder experimentar de ben a prop com es viu el sentiment per aquest gènere musical de la mà de dues bandes locals. Una de les bandes estava encapçalada per un brillant músic i cantant d’uns 70 anys, que va tancar el concert amb la que no podia ser d’una altra manera, Sweet Home Chicago.


Així acaba el primer dels dos dies d’aquesta aventura. Tot i que no ens va fer gens de fred, cosa sorprenent per ser novembre a Chicago, vam poder experimentar els forts vents que han fet que aquesta ciutat rebi el nom de windy city