2012/11/28

Joshua Tree National Park, CA


Aprofitant el pont de Thanksgiving, i que ara és el millor moment de l’any per fer-ho, vam decidir anar al desert. Anteriorment havíem visitat paisatges desèrtics com el Death Valley o gran part d’Arizona, però mai havíem anat a veure el desert que ens queda més a prop de casa: Joshua Tree. A menys de 3 hores es troba un fantàstic Parc Nacional que es caracteritza per la seva peculiar vegetació.


Però l’aspecte més destacat d’aquesta sortida respecte de totes les anteriors que hem fet fins ara ha estat el mitjà de transport. En aquesta ocasió vam llogar una autocaravana (aquí en diuen Recreational Vehicle - RV) per a 8 persones, la qual ens va servir a la vegada de transport i de casa. El cost de llogar una autocaravana o llogar cotxes i reservar hotels és força semblant, amb la diferència que l’autocaravana et permet estalviar en menjar (no vam fer ni un àpat en restaurants). A més, és més entretingut que anar en cotxe (pels que no condueixen) i et permet dormir en zones apartades de la civilització des de les quals es poden veure infinitat d’estels. La companyia a través de la qual vam fer el lloguer es diu El Monte RV.


Per no entretenir-me més parlant de l’autocaravana, faig una breu descripció de les prestacions que ofereix: Hi cabien i hi dormien 8 persones; estava equipada amb generador elèctric, tanc d’aigua potable, d’aigua gris i d’aigua negra, escalfador d’aigua, aire condicionat i calefacció, televisor, lavabo, dutxa, endolls, nevera, fogons, forn i microones. Ah, i per acabar-ho d’adobar, un cop aparcada, les parets laterals es separen de l’estructura principal, fent l’interior encara més ample. Tot un luxe sobre rodes!

Com que ens van entregar l’autocaravana passat el migdia, vam sortir poc abans que és fes fosc i ja vam anar directes a un càmping per autocaravanes a l’entrada de Joshua Tree (Joshua Tree Lake RV Campground). Un cop desplegat el campament, vam poder fer un foc per escalfar-nos i fer el sopar mentre contemplàvem el cell estelat.


Joshua Tree
L’endemà abandonàvem el càmping per endinsar-nos en el Parc Nacional de Joshua Tree. El principal tret característic d’aquesta zona és el paisatge de desert àrid i l’abundància d’arbres de Josuè (Yucca brevifolia), uns arbres que segons el meu parer estan a mig camí entre arbres i cactus. El seu nom fou donat pels mormons que creuaven els deserts de la zona per allà el segle XIX en trobar-hi similitud amb la història bíblica on Josuè, successor de Moisès durant la travessia del desert, prega amb les mans cap el cel. I un cop ja tenim la lliçó de botànica i de religió apresa, només ens queda ensenyar unes quantes fotografies de la zona.


Vam creuar el desert de nord-oest a sud fins a Cottonwood Springs, punt des del qual comença una excursió fins al Lost Palms Oasis. És un camí força pla d’un total de 7.2 milles (3.6 milles anar i el mateix camí de tornada, uns 12 km.) en el qual durant certs punts es tenen unes vistes molt boniques del Salton Sea, el llac més gran de Califòrnia creat el 1905 després d’una inundació.

Salton Sea

El punt final del camí és un oasis (sec, almenys en aquest moment de l’any) ple de palmeres. Tot i que sembla que es pot baixar fins al peu de les palmeres, el camí no queda massa clar i l’alçada del sol no es va permetre entretenir-nos més estona.


De tornada al punt inicial, un es pot desviar per un camí que puja fins el Mastodon Peak, al costat del qual s’hi troben les restes d’una mina d’or, Mastodon Mine, que va estar operativa des del 1934 fins el 1971. Des d’allà vam poder contemplar com el sol es ponia per darrera les muntanyes del desert.

Mastodon Mine
Un cop de nou al principi del camí, vam tornar a posar-nos en marxa cap el nord en direcció el desert de Mojave. Però per saber com va anar haureu d’esperar fins la propera entrega!


4 comentaris: