Ja ha passat la primera setmana de classes. De mica en mica ens anem adonant que no estem de vacances (tot i que és difícil donat el lloc on estem!) i que el curs avança. Les classes estan força bé, són molt constants, amb feina per fer a casa, preparació de mini-discursos i treballs diaris. A marketing tractem diferents casos i els exposem, i les classes són molt participatives. El Lluís també va fent les seves assignatures (mètodes numèrics i teoria de sistemes... J).
Dissabte vam llogar un cotxe pel cap de setmana i vam passar el dia a Santa Mònica, Venice Beach i Anaheim amb en Jim i en Jamie.
Santa Mònica és una ciutat situada a l’oest de Los Angeles, coneguda per tres aspectes:
1) Les bones condicions climàtiques l’han convertit en un important centre turístic.
2) És la ciutat on més contribuïdors hi ha als candidats demòcrates a la Casa Blanca.
3) Té un elevat nombre de persones sense sostre, per la qual cosa també se la coneix com la Homeless Capital of the West.
Al matí vam estar a una mostra de cotxes elèctrics i després vam passejar pel moll de Santa Mònica. Aquest moll ha aparegut a diverses pel·lícules però en destacarem una, Forrest Gump. De fet, hi ha un Bubba Gump Shrimp Company Restaurant en el moll que és propietat de la companyia que va produir la pel·lícula.
El moll està ple de restaurants fast food, paradetes turístiques, un carrusel del 1920 i una petita fira. Al final del moll hi ha unes vistes precioses a l’oceà pacífic, on molts pescadors hi passen el dia. A la meitat del moll hi ha una senyal que indica el final de la Ruta 66, on vaig fer-m’hi una foto en honor al meu pare (J). Però ara estava llegint informació de la ruta per internet i diu que tot i que la senyal del final de la ruta estigui posada en aquest punt, la ruta acaba en una altra localització.
 |
| Fixeu-vos en els núvols del final de la foto... |
També vam passejar pel Third Street Promenade, un carrer de botigues, cafés i cinemes. Aquest carrer és l'únic carrer gran del Comptat de Los Angeles que és completament peatonal.
A la tarda vam anar a Venice Beach, un districte de Los Angeles, conegut pels seus canals, platges i passeig marítim.
El passeig marítim està replet de botigues de souvenirs, de gelats, de paradetes de menjar i des botigues on hi ha un “metge” que li pots dir que tens insomni, estrès, etc... i et recepta marihuana legalment. Molt curiós.
A la platja mateix hi ha un skate parc on un nen d’uns 6 anys va començar a fer anar l’skate com tot un professional, millor i tot que alguns adolescents i joves. Cada vegada que feia algun salt o pirueta la gent l’aplaudia.
A prop d’allà també hi ha un petit gimnàs descobert conegut com Muscle Beach (Platja del múscul), on s’hi veuen majoritàriament homes fent peses i altres exercicis.
Tornaré a parlar de Venice més endavant perquè vam estar-hi poqueta estona i no vam tenir temps de visitar els canals.
Més tard vam anar a Anaheim, a l’estadi Honda Center, a veure el concert de Blink 182 i My Chemical Romance. A diferència dels estadis i llocs de concerts als que estem acostumats a anar (Palau Sant Jordi...) en aquest estadi hi feia una rasca impressionant. Aquí no pots sortir de casa sense un mocador o una jaqueteta perquè els locals tenen l’aire condicionat a tope. O això, o és que jo sóc molt fredolica. Aquest estadi, i imagino que la resta d’estadis americans, tenen una extensa oferta de bars en el seu interior: pots menjar hamburgueses i hot dogs, però també pizzes, menjar mexicà, asiàtic etc. També hi ha barra de cocktails i fonts d’aigua gratuïtes per tot arreu. A gairebé tot els llocs on hem estat hi ha fonts d’aigua i la veritat és que s’agraeix.
El concert va estar molt bé. My Chemical Romance va tocar poqueta estona, però Blink 182 va tocar gairebé dues hores. L’escenari era molt xulo, amb pantalles de leds simulant un barri americà.
 |
| El Travis a sobre la grua |
A la meitat del concert, el Travis va enlairar-se en una grua i va fer un solo de bateria des de l’aire. Les meves preferides van ser Always, I miss You i All the Small Things. No van tocar Adam’s song.
Come on let me hold you touch you feel you, always
kiss you taste you all night , always
Ja ha passat la primera setmana de classes. De mica en mica ens anem adonant que no estem de vacances (tot i que és difícil donat el lloc on estem!) i que el curs avança. Les classes estan força bé, són molt constants, amb feina per fer a casa, preparació de mini-discursos i treballs diaris. A marketing tractem diferents casos i els exposem, i les classes són molt participatives. El Lluís també va fent les seves assignatures (mètodes numèrics i teoria de sistemes... J).
Més tard vam anar a Anaheim, a l’estadi Honda Center, a veure el concert de Blink 182 i My Chemical Romance. A diferència dels estadis i llocs de concerts als que estem acostumats a anar (Palau Sant Jordi...) en aquest estadi hi feia una rasca impressionant. Aquí no pots sortir de casa sense un mocador o una jaqueteta perquè els locals tenen l’aire condicionat a tope. O això, o és que jo sóc molt fredolica. Aquest estadi, i imagino que la resta d’estadis americans, tenen una extensa oferta de bars en el seu interior: pots menjar hamburgueses i hot dogs, però també pizzes, menjar mexicà, asiàtic etc. També hi ha barra de cocktails i fonts d’aigua gratuïtes per tot arreu. A gairebé tot els llocs on hem estat hi ha fonts d’aigua i la veritat és que s’agraeix.
