Bodie és un antic poble miner del nord-est de California. Està situat entre Mammoth i el Lake Tahoe, en un trencall de la carretera 395. No és de fàcil accés, especialment si vas amb dues autocaravanes com va ser en el nostre cas. Les últimes 3 milles no estan asfaltades, i el poble es troba a una altitud de 2.554 metres, cosa que fa que la carretera estigui completament coberta de neu durant tot l’hivern.
L'any 1859 un tal W. S. Bodey, juntament amb altres empresaris miners, van descobrir or a la zona i s'hi van establir. El pobre Bodey no el va poder gaudir durant massa temps, ja que va morir aquell mateix hivern. Com a homenatge, els seus companys van decidir anomenar el poble en honor seu. Curiosament, anys més tard el poble va passar a dir-se Bodie a causa d'una errada ortogràfica del pintor que va construir el cartell del poble.
Bodie va experimentar un gran creixement a finals del 1800 amb motiu de l'or que es va trobar a les seves mines. Per allà el 1876 ja tenia uns 7.000 habitants i 2.000 edificis. No obstant això, l’aparició d’altres mines amb més rendiment i més accessibles a Montana, Arizona i Utah van condemnar el poble a desaparèixer lentament. Els hiverns són extremadament durs en aquesta zona, arribant a mínimes de -38 ºC. A més, no hi ha bosc proper, cosa que feia que la llenya s’hagués de pujar des de Bridgeport (a 20 milles). La principal mina del poble va tancar el 1913, i el 1920 només hi quedaven 120 persones. En pocs anys va quedar abandonat totalment i es va convertir en un poble fantasma. Finalment, el 1961 Bodie es va declarar Patrimoni Històric Nacional.
Actualment el poble està en estat de “arrested decay”, que ve a dir que eviten que els edificis es deteriorin però sense restaurar-los. La veritat és que encara queden una gran quantitat d’edificis en peu, tot i haver patit un incendi l'any 1932. Un grup de rangers hi viuen permanentment i ofereixen visites guiades. El preu de la visita és de $7 i l’únic que demanen és que no t’emportis cap dels molts objectes que hi ha escampats per tot el poble.
Per aquells que hi vulguin anar, el nostre consell és destinar-hi com a mínim unes dues hores de visita, ja que són molts els detalls que es troben pels carrers i edificis del poble. Tot i que no es pot entrar a dintre de cap edifici, a excepció d’un parell de cases molt interessants de veure, la majoria de llars i comerços encara contenen mobles. Es pot veure l’escola, la barberia, el saloon, el casino, l’hotel i molts altres establiments. Just a l’entrada encara hi ha l’estació de l’aeri que servia per pujar i baixar treballadors i material de la mina. Pels carrers es veuen vagonetes, carruatges, i fins i tot els primers cotxes que van arribar. De fet, hi ha una gasolinera Shell. Malauradament la mina està tancada al públic per raons de seguretat. També es poden veure restes del banc (que encara conserva la caixa forta) i la presó, que recorda a les d’en Lucky Luke.
Una visita molt recomanable, tot i que s’ha de vigilar amb l’època de l’any, ja que la carretera que porta al poble no està mantinguda i quan arriben les primeres nevades deixa de ser accessible.
Molt interessant aquest poble per fer produccions cinematogràfiques d'ambient western. Vau poder trobar pedretes d'or?
ResponElimina