Havasupai, un paradís enmig d'Arizona

Havasupai és una de les joies més ben amagades que hi ha a dins dels parcs nacionals de la costa oest dels Estats Units. La gent visita el Grand Canyon, fa la ruta 66, va a Monument Valley o a Horseshoe Bend. Però ningú parla de Havasu. La nostra guia Trotamundos hi dedica només un paràgraf amb informació poc precisa i ni una fotografia. I de fet sembla que la gent que visita aquest indret no té gens d'interès en què la gent sàpiga que existeix.

Aquestes cascades d'aigua blava es troben a dins de Supai, una reserva índia al South Rim del Grand Canyon. És una de les poques comunitats dels Estats Units a la qual no hi arriba cap carretera asfaltada. Es tracta d'un veritable oasi enmig del desert, amagat entre les altes parets del canó que protegeix el Havasu Creek, un afluent del riu Colorado. La reserva consta d'un petit poble i un càmping que es troba a una hora caminant del poble.

L'excursió a peu comença al final de la Indian Road 18 (Hilltop). A partir d'allà el camí segueix per un canó durant 6 milles (9 km i mig) fins a arribar al poble de Supai. Un cop allà, el càmping està a 2 milles més. En total són unes 5 hores caminant a bon ritme. El camí és força pla, a excepció dels trams del principi i el final. La gran majoria de visitants el fan caminant amb motxilla - es pot pagar perquè una mula porti el teu equipatge-, però també es pots fer a cavall o fins i tot en helicòpter (no està disponible cada dia).

El càmping es troba en una zona on el Havasu Creek es fa més ample dins del canó, creant força vegetació i un clima molt agradable a dins del desert. Hi ha ombra, silenci, i la temperatura del riu és perfecta... un veritable paradís.

Pel que fa als serveis, són molt limitats: el càmping té uns quants lavabos, una botigueta de menjar i beure (serveixen un menjar que es diu Indian Tacos) i papereres (tot i que en principi totes les deixalles que generes les has de tornar). Per menjar, el més convenient és portar aliments deshidratats i fogonet. Hi ha una font d'aigua potable, tot i que hem llegit que de tant en tant diuen que no s'hi pot beure (la van controlant periòdicament); per això és important portar pastilles potabilitzadores.

El càmping s'allarga un kilòmetre resseguint el riu, entre Havasu Falls i les Mooney Falls. Baixar a les Mooney Falls és especialment divertit. El camí descendeix pel costat del salt d'aigua entre túnels, escales de mà i cadenes. Si es té vertigen, pot ser una mica problemàtic.

A partir d'aquí el camí segueix unes 7 milles riu avall fins a arribar a la confluència amb el riu Colorado. Anar i tornar des del càmping porta ben bé tot el dia. Nosaltres ens vam quedar a mig camí, fins a les Beaver Falls. Amb la gent que parlàvem ens deien que seguir més enllà de les Beaver Falls no és imprescindible, ja que el camí no es fa més interessant. No obstant això, el tram que vam recórrer és molt entretingut. El camí va canviant de riba del riu, passa per zones boscoses i per salts d'aigua. Recomanem portar sabates d'aigua, ja que passes molta estona amb els peus en remull. Hi ha molts llocs on es pot parar a descansar a l'ombra, salts des d'on ets pots tirar, coves darrere les cascades... és una de les excursions més divertides que hem fet mai aquí als Estats Units!

COM ARRIBAR-HI

Conduir fins a Havasupai Campground Parking Lot (Hilltop). Per la històrica ruta 66, a prop de Peach Springs, s'agafa la Indian Road 18, com ja us hem comentat, que va cap al nord. Al cap de 60 milles, la carretera s'acaba en un petit parking a on es deixa el cotxe i es comença a caminar. El camí és millor fer-lo molt d'hora al matí, ja que la temperatura s'enfila fàcilment fins als 40 °C i no hi ha massa ombra. Vam tenir sort d'agafar un dia ennuvolat a l'anada; la tornada la vam començar a les 2 de la matinada. Vam estar ben fresquets!

PERMISOS 

Sincerament, són molt difícils d'aconseguir. El dia 1 de febrer obren les reserves per la temporada. S'ha de trucar i la línia o bé comunica o bé sona indefinidament sense que ningú contesti. Amb tothom amb qui parles et diu que van estar hores i hores trucant. Nosaltres en som l'exemple. Després d'intentar-ho durant dies no vam tenir sort. Finalment, vam aconseguir permisos a través d'una noi que en va aconseguir uns 150 i els va revendre al doble de preu a través del seu "grup excursionista". Així i tot, trobar aquest tipus de grups tampoc és pas fàcil. El nostre es deia Adventures With Will, i sembla que hi va cada any.

Vam estar llegint força sobre les reserves i no hi ha cap forma que no consisteixi en tota una odissea. Per fòrums llegeixes coses contradictòries sobre què passa si et presentes allà sense permís. Algú diu que un cop arribes al poble (després de 6 milles) et poden oferir permisos sense problema; altres diuen que et poden cobrar el doble o triple del preu o que et poden fer fora. La nostra experiència és que, tot i tenir permisos, mai ningú ens va demanar res.

Descobrint Sedona: 6 visites imprescindibles

Sedona és una petita ciutat d’Arizona, situada a mig camí entre Phoenix i el Grand Canyon. El tret més característic d’aquesta ciutat és que està envoltada de muntanyes de pedra vermella que li aporten una bellesa única. És una destinació molt popular entre excursionistes i escaladors, però també entre la comunitat artística, així com per tots aquells que desitgen fer una retirada espiritual i experimentar el poder dels vòrtexs, com veureu a continuació.

En el post d’avui us proposem un parell d’excursions pels voltants de Sedona i una visita a les nombroses botigues New Age i galeries d’art de la ciutat.

DEVIL’S BRIDGE TRAIL
El dia comença visitant el Devil’s Bridge (Pont del Diable), un arc de pedra arenisca natural. El camí és força pla fins a la part final, on hi ha una pujada d’uns 400 peus d’altura. L’excursió és d’una hora i mitja aproximadament (3 km) i les vistes des de dalt de l’arc són increïbles.

La minúscula taca que senyala la fletxa és un escalador

Un cop a dalt, aquells que no tenen por a les altures poden caminar fins a la part central de l’arc. La sensació al mirar avall és molt heavy!

CATHEDRAL ROCK
Cathedral Rock és un famós punt de referència en l’horitzó de Sedona, i un dels llocs més fotografiats d’Arizona. Aquesta roca en forma de catedral es troba al Coconino National Forest i la vam poder fotografiar des del centre de Sedona.

BELL ROCK & COURTHOUSE BUTTE
Bell Rock queda a uns 15 min en cotxe al sud de Sedona i és la segona excursió de la qual us volíem parlar. És un dels hikes més populars de Sedona perquè aquí es troba un dels vòrtexs més coneguts de la regió.

Un vòrtex és un apèndix rocós al cim del qual la gent simplement es tomba i es relaxa. Hi ha gent que assegura sentir una energia molt potent que els permet relaxar-se i deixar la ment en blanc. És un acte molt íntim i s’ha de mantenir una ment oberta per tal de poder sentir alguna cosa. Tot i que nosaltres no vam notar res d’especial, és un lloc realment sensacional, amb unes vistes molt boniques que recomanem visitar. Just al costat d’aquesta muntanya es troba la Courthouse Butte la qual vam poder observar des de dalt de tot de Bell Rock.

CHAPEL OF THE HOLY CROSS
A uns 3 km de la ciutat, de camí cap a la Bell Rock, es troba aquesta curiosa església dels anys 50 encastada a la roca. El disseny arquitectònic d’aquest edifici és força interessant, així que us recomanem fer-hi una visita ràpida.

THE AMITABHA STUPA PARK
L’Amitabha és un recinte sagrat situat als afores de Sedona per a l’oració, meditació, la curació i l’experiència de la pau. Al mig d’aquest parc, hi ha un stupa molt gran.

Jo, que fins aleshores no tenia ni idea de què era un Stupa, vaig descobrir que es tracta d’una forma antiga d’arquitectura sagrada, que es remunta a l’època de Buda, fa 2600 anys. Aquesta figura es considera la presència viva de Buda, i el seu propòsit és el d’aportar benefici per a tots els éssers vius.

BOTIGUES NEW AGE I GALERIES D’ART A SEDONA
Una de les coses que més ens va cridar l’atenció de Sedona van ser el gran nombre de botigues new age que hi arriben a haver. En elles hi pots trobar llibres esotèrics, música per a meditar, lectors de mans o fins i tot s’ofereixen tours guiats d’observació d’ovnis.

El centre comercial Tlaquepaque està ple de botigues d'artesania indígena

Route 66: Oatman, Arizona

Oatman és un antic poble miner situat a les Muntanyes Negres del Comtat de Mohave, Arizona. Com molts altres pobles de la zona, Oatman segueix en peu gràcies a l'onada de turisme interessat en la Ruta 66. 

Una de les activitats preferides dels seus visitants és la d’alimentar els burros que campen lliures pel carrer. Estan protegits pel govern i se’ls pot donar verdures que es poden comprar en totes les botigues de souvenirs del poble.

Però allò que em crida més l’atenció d’aquest poble no és la seva decoració al més pur estil western, ni els seus rucs, sinó l’impactant significat del seu nom. I és d’això del que us vull parlar avui. Oatman es diu així en honor a Olive Oatman, una noia d’Illinois que va ser capturada per la tribu dels indis Yavapai, que habitaven en aquesta zona d’Arizona ara fa més de 150 anys.

Font: Arizona Historical Society

L’any 1851, la família de l’Olive, de religió mormona, viatjava en carruatge des de Utah fins a Arizona, juntament amb altres membres de la seva església. El carruatge de la seva família es va allunyar de la resta, i a mitja travessa, a l’alçada d’on avui es troba el poble d’Oatman, van ser atacats pels indis Yavapai. La tribu van matar tota la seva família, exceptuant el seu germà, ella i la seva germana petita. A ella, de 14 anys, i a la seva germana de 7, les van capturar i les van fer esclaves. Al cap de poc temps, van ser venudes als indis Mohave, que les van comprar a canvi de dos cavalls, verdures i mantes.

Els Mohave, que segons he pogut llegir les va tractar una mica millor que la tribu dels Yavapai, els va tatuar les barbetes i els braços d’acord amb el costum tribal que seguia aquest grup. La seva rutina diària amb la tribu consistia a conrear la terra i seguir les ordres del grup. L’any 1855, la germana petita de l’Olive va morir de gana a causa d'una gran sequera que hi va haver a Arizona.

Font: National Portrait Gallery, Smithsonian

Cinc anys després d’haver estat capturada, l’Olive, que ja tenia 19 anys, va ser alliberada per les autoritats del Fort Yuma. El seu alliberament va ser anunciat a tot el país i la seva biografia es va convertir en un best-seller. Amb els anys es va casar amb un pagès Texà i es va acabar retrobant amb el seu germà, tancant així un capítol que va marcar per sempre més la seva vida. 

Route 66: Hackberry General Store, AZ

Arribant a la frontera entre Arizona i California, perduda en el desert del Mojave, es troba la botiga-museu de Hackberry.

Si ets un amant de la Route 66, la Hackberry General Store és el teu somni fet realitat! Pols, al mig del no-res, cotxes antics i estris de tota mena, a més de mil i un objectes que fan al·lusió a la famosa ruta. La botiga té tres estances plenes d’objectes turístics de tota mena: des de postals, fins a plaques, cartells o samarretes, passant per un diner Americà a on et pots fer fotos al costat d’un maniquí espantós. 

Els inicis d’aquesta general store, però, es remunten cap a finals del 1800, quan els cercadors de fortunes van descobrir una mina de plata i or a la zona, i van decidir instal·lar-s’hi, formant així la comunitat de Hackberry. 

Amb el tancament de la mina l’any 1919, i la construcció de l’autopista 40 anys més tard, Hackberry va acabar convertint-se en un poble fantasma.

No va ser fins al 1992 que un artista bohemi de nom Bob Waldmire, va reobrir la botiga i la convertí en un punt turístic d’informació de la Route 66. Durant una llarga temporada, Bob va ser l’únic habitant de Hackberry. Avui, la botiga és propietat d’una altra parella que, juntament amb el seu gos, un llaurador preciós molt tranquil, s’encarreguen de mantenir-la.

La general store està envoltada de cotxes antics, sortidors de gasolina vintage i un munt d’objectes que amb els anys han anat acumulant pols, integrant-se així en l’escena rústica del far West que tant ens agrada als turistes.