Fins aviat!

Aquestes últimes setmanes han estat molt intenses. Hem intentat aprofitar i gaudir de la companyia i l’amor dels nostres per emportar-nos-el emmagatzemat al cor i poder anar dosificant-lo fins al mes de desembre, que en tornarem a carregar.

Volem donar les gràcies a totes aquelles persones que heu estat i que seguireu estan amb nosaltres. Us estimem molt. Gràcies al Marc i la Sílvia pel preciós regal que ens vau fer el dia del vostre casament! Us desitgem el millor del món! Ens ho vam passar genial a la taula de l’Amistat! 

Gràcies a la Mati i el Ramón pel dinar familiar del diumenge, coincidint, a més a més, amb l'11 de setembre. Poder estar tots junts les darreres hores va ser fantàstic. Gràcies a tota la família pels regals, el powerpoint, i el vídeo amb les fotos!!!

Gràcies a les meves nenes per haver passat el vespre del diumenge amb mi; gràcies pels missatges d’ànims, per les trucades i per tots els detalls que ens heu anat donant al llarg d’aquestes setmanes. No ho oblidarem mai.

Quan arriba l’hora de marxar, tot i que has estat molt de temps intentant mentalitzar-te, i que saps que el que t’espera més enllà de l’oceà serà molt bo, i serà una cosa que hem escollit per voluntat pròpia, és inevitable no posar-se trist. Entristeix estar separat dels teus, amb qui has crescut i compartit mil aventures, amb qui has rigut i has plorat. Sabem que això és temporal, i que dintre d’un temps riurem del dia que vam marxar, de totes les llàgrimes que vam vessar, mentre fem un sopar plegats/des. Però ara és el moment de començar una nova etapa, d’extreure-li el major suc possible i de recollir-ne tots el fruits per tornar ben plens de tot.

Estic escrivint això des de dalt de l’avió (ho he penjat amb retard, sorry), amb el Lluís al costat adormit i tapat amb una manta fins al coll. Sort que he agafat un jaqueta de màniga llarga perquè fa un fred que pela! Estem a la meitat del camí del primer vol fins a Atlanta. Hem sortit a quarts d’onze del matí i teníem nou hores per endavant. Després d’una pausat de tres hores a Atlanta, agafarem el vol que ens portarà a Orange County, on ens estaran esperant per anar cap a New Port Beach.

Seguirem explicant-vos com va tot!

Esperem que us agradi el blog i que no deixeu de llegir-nos i escriure’ns!

Us estimem molt!

Seguim el bon ritme... amb més comiats!

Qui m'havia de dir a mi tot el que m'esperava un dia com el d'avui!

Aquesta segona entrada al post és per donar les gràcies a totes les persones que avui m'han acompanyat: les companyes i companys de la feina i les noies més boniques de Barcelona, amb les més boniques de Viladecavalls i Ullastrell :)

El dinar de comiat de la feina ha estat molt maco! Amb regalets sorpresa impressionants sota la cadira i amb un discurs i tot! Gràcies a totes i tots per venir i haver pogut estar junts dinant al Marcelino, que ja és com el restaurant oficial del COPC!

Després de dinar, m'he acomiadat de la Catedral de Barcelona i del cas antic, fent la darrera compra de fimo abans de marxar, amb la Sandra!

I per acabar, amb un final immillorable i insuperable, hem quedat a la diagonal per celebrar l'aniversari de la Yuki, i he acabat amb els ulls tapats amb un antifaç caminant diagonal avall. Al cap d'uns 10 minuts m'han destapat els ulls i he vist a vuit personetes precioses, totes elles amb antifaços de cupcakes als ulls! Una passada! ...no hi ha hagut manera de no plorar després de veure-les amb els antifaços super currats de colorins i una limusina blanca esperant just darrera d'elles! Ha estat tot perfecte! Hem passejat per Barcelona, cantat, brindat, rigut, menjat, abraçat i ballat!

No tinc paraules!

Gràcies per tot! 

Mai m'hagués pogut imaginar res del què ha passat avui! No ho oblidaré mai!

Tota història té un principi...

Hola a tothom!!!!

La creació d'aquest blog representa el principi d'una aventura. Una aventura que ens portarà lluny de casa per una temporadeta. 


El divendres va ser una gran nit. Una nit que va representar un comiat, però a la vegada l’inici d’una nova etapa que, de ben segur, marcarà les nostres vides. Serà una etapa en la que viurem coses que encara no podem imaginar-nos, on creixerem i perfilarem el nostre futur una miqueta més i, a poc a poc, anirem construint allò que un dia serem.

Volem donar les gràcies a totes i cadascuna de les persones que van compartir la seva nit amb nosaltres, amb qui vam riure, xerrar i abraçar-nos com si fos l’últim dia. Signifiqueu molt per nosaltres, i per això us volem donar les gràcies. Sabem que hi ha molta gent igual d'important que no va poder ser-hi, ja sigui per la distància, incompatibilitat amb el dia, o altres raons, però també volem donar-vos les gràcies.

  

Mil gràcies també pels àlbums! Són preciosos! Gràcies a totes i tots per les vostres paraules. El vostre suport i les vostres fotos ens acompanyaran en tot el viatge! 

Els acomiadaments segueixen i també volem donar les gràcies a la família. Gràcies pel sopar famíliar d'ahir a la nit, i molt especialment a la tieta per tot el que va preparar.

A través d’aquest blog que avui veu la llum, us anirem explicant les nostres peripècies, experiències, alegries i entrebancs (que esperem que siguin pocs). El Lluís promet fer un post de tant en tant. 

Us trobarem molt a faltar!!! Sort del facebook, skype, etc.. segur que la distància no ens semblarà tant lluny. Si voleu, us podeu subscriure i així, sempre que actualitzem, rebreu un missatge al mail. Esperem les vostres visites i comentaris!!!

Us esperem a LA!