Vint-i-cinc!

Doncs bé, com tots sabeu els anys passen per tothom i de mica en mica ens anem fent grans. Qui m’havia de dir a mi que celebraria el quart de segle a Califòrnia?! Des d’aquí volia aprofitar per donar-vos les gràcies a tots i cadascun de vosaltres per haver-me felicitat pels meus 25 anys!!! Tot i la distància, m'heu fet sentir molt a prop. Gràcies!

Tal i com alguns ja sabeu, el 30 d’abril semblava un dia tan normal... fins i tot una mica trist. Tot el matí a la feina, sense poder parlar amb la família ni els amics, sense poder llegir felicitacions fins que tots ja fóssiu a dormir... A les 6 havíem d'anar a casa el Jim i la Susan, els meus pares Californians, a celebrar l'aniversari, però abans havia de deixar-ho tot preparat per la festa que pensava fer a casa.

Tan ràpid com vaig poder ho vaig preparar tot i a les 6 érem de camí cap a casa el Jim i la Susan. A l'arribar, el Jim va obrir la porta i es va posar a filmar amb la càmera de vídeo. Em van regalar un ukelele preciós que estic aprenent a tocar! Havien preparat “tapas”... i el Jamie anava fent fotos. Al cap d'uns minuts, la Suzi em va dir "Vine a la cuina que tinc tres regalets més per a tu", i a l'anar cap allà i apropar-me als fogons, de darrera el moble van aparèixer l'Helena, l'Esther i l'Anna cridant “sorpresaaaaa!!!!” Encara ara se'm posa la pell de gallina cada vegada que ho recordo! Vaig quedar-me paralitzada... el meu cos no reaccionava fins que de cop ho vaig assimilar i vaig començar a plorar de l'emoció. Ens vam abraçar molt! No m'ho podia creure. Per uns moments vaig pensar que m'havia teletransportat a Viladecavalls o alguna cosa similar. Tots ens vam emocionar molt. Vaig estar una estona tocant-les i mirant-les per adonar-me que allò era real! Que havien recorregut 9554km per venir a celebrar els meus 25 anys!!!!!!! Allò era impensable!!! I resulta que tots ho sabíeu des de feia nou mesos i jo ni idea! J Si es veu que tenien elles el bitllet abans que el Lluís i jo per venir al setembre! Molt bo!

Encara avui no m'ho crec. Vam estar xerrant a casa el Jim i la Susan i a les 8 vam venir cap a casa a seguir amb la festa! Pel Jim, la Suzi i el Jamie només tinc paraules d'agraïment! Van anar a recollir-les a l'aeroport, les van portar a llogar un cotxe i les van cuidar a casa seva fins que vam arribar. Fins i tot els hi van donar coixins per amagar-se al terra abans que jo arribés! Són els millors!

A casa m'esperaven més sorpreses!!! Una bici amb cistell i tot! I també un regal preciós de les meves nenes de Barcelona! I postaletes precioses de Barcelona i del Japó! 

Aquests dies hem aprofitat el temps al màxim per recórrer tants llocs com hem pogut les quatre plegades. El cotxe treia fum dels km que hem arribat a fer. Divendres vaig rebre un altre regal! La visita dels meus pares! Avui han començat el seu viatge recorrent part de la històrica Route 66, un somni fet realitat. 

Amb tota la pena del món diumenge van marxar les meves flors de nou cap a casa. Mai podré expressar amb paraules el que això ha significat per mi. Us estimo!

Us deixo una tira còmica molt xula que ha fet el Lluís on recull els millors moments de la sorpresa!

Clickeu a sobre la imatge per fer-la gran!