Las Vegas Air Show

Amb motiu del seu 70è aniversari, els passats dies 12 i 13 de Novembre es va celebrar, a la base militar de Nellis, Las Vegas, una exhibició d’avions militars de l’exèrcit nord-americà. Aquí teniu la web oficial. Si aneu a “What can I bring?” podreu veure una llista de coses que hom pot o no pot portar en una base aèria militar. Per la meva sorpresa, et recorden en dues ocasions que no es poden portar drogues il·legals.

Faig un petit apunt: Aquest article vindria a ser un apèndix de l’anterior post de Las Vegas, però l’escric jo (Lluís) ja que en principi sóc tot un expert en el tema. Com molts sabreu sóc enginyer aeronàutic (es pronuncia “urunàutic”) i per tant he estudiat això dels avions (“aero” d’avions i “nàutic” de vaixells, no?), carrera que, com tothom sap, et permet ser o bé pilot d’avió o bé astronauta. [:)]

Total, que vam passar el matí en aquesta exhibició per fer alguna activitat, ja que l’oferta diürna en aquest poble diria que es queda un pèl curta comparada amb la nocturna. Crec que el més comú que fa la gent a Las Vegas durant el matí és dormir o anar a la piscina. Però nosaltres vam voler aprofitar el nostre curt temps allà i, tot i que el nostre motel sí que tenia piscina (era una piscina típica de motel, d’aquelles on acostuma a haver-hi un cadàver tirat quan arriba el senyor CSI o equivalent), tampoc era una piscina que convidés molt a anar-hi.

Doncs bé, vam aparcar el cotxe al pàrking d’un circuit de curses d’automòbils, o el que sigui que hi fessin allà, i llavors et feien passar per un control de seguretat. A la base s’hi accedia amb un autobús especialment habilitat per a l’ocasió, no sigui cas que hi entri algun indeseado. A l’entrada, per suposat, banderola americana gratuïta per a poder saludar els avions quan passaven.

 L’espectacle consistia en diferents exhibicions de vol d’avions de combat al llarg del matí, mentre podies passejar lliurement per la plataforma de l’aeroport on hi havia una considerable quantitat d’avions aparcats. Alguns d’ells es podien veure per dins i tot. A més, hi havia molts altres tipus d’estants de l’exèrcit , exposicions de material terrestre (vehicles blindats, anti-aèris) i sobretot, que no falti, tenderetes de menjar i beure. No tenies temps d’avorrir-te, ja que les exhibicions de vol eren pràcticament seguides.

 Durant l’estona que vam estar-hi, vam poder veure gairebé totes les demostracions del dia. A destacar que s’utilitzava foc “real” en alguna d’elles. Poso “real” entre cometes perquè  quan l’avió passava per cert punt davant de la multitud feien explotar explosius al terra com si l’avió hagués tirat una bomba o un míssil. Més tard vam adonar-nos que les explosions eren accionades per personal a terra i que senzillament les sincronitzaven amb el pas de l’avió.

També vam poder veure paracaigudistes i vol d’avions supersònics. M’agradaria relacionar cada demostració que explico amb un model d’avió determinat, però realment no en tinc ni fava d’avions militars (però tu no ets aeronàutic? Sí, però sóc pacifista).

Ah, i tot això amb altes dosis de patriotisme i “flipamenta” que tant caracteritza els esdeveniments americans. Dos exemples són la demostració dels Patriot Jet Team, on van aparèixer i marxar amb formació mentre el fum que deixaven anar era blanc, vermell i blau, i més tard un simulacre de batalla aèria on per megafonia sonaven les alarmes mentre es podia sentir el que parlaven els pilots mentre suposadament disparaven contra l’enemic. Lògicament, van guanyar.

 

Abans de marxar, vam tenir l’ocasió de conèixer en Miguel (Michael) López-Alegría, el primer astronauta nascut a Espanya de la història, tot i que ell és americà. No confondre’l amb Pedro Duque, primer espanyol en anar a l’espai. El Michael, que el tio ha estat 4 vegades a l’espai, estava signant dedicatòries i no va tenir cap problema en parlar uns minuts amb nosaltres. Per cert, va dir-nos que encara no som massa vells per intentar ser astronautes. Per la meva banda, crec que passo d’anar a l’espai.

En resum, que anar a un Air Show de les forces aèries americanes, pot ser un acte que segurament al nostre país seria molt criticat (jo el primer en fer-ho), però crec que val la pena veure-ho almenys un cop a la vida. Però si mai hi aneu, recordeu posar-vos crema solar.