2012/08/05

Arizona en 24 hores: Monument Valley, Antelope Canyon, Horseshoe Bend i més


Es pot fer Arizona en 24 hores? La resposta segurament és no, però nosaltres ho vam fer. Aprofitant la visita del meu cosí Dídac, vam sortir un divendres al matí d’Irvine en direcció est fins a arribar a fer nit a Flagstaff (Arizona), a 460 milles. En total van ser una mica més de 7 hores de viatge, les primeres per la mítica Ruta 66.


Després de parar a Ludlow ens vam desviar cap a Bullhead, un indret nou que van descobrir uns amics. És una ciutat a la riba del riu Colorado que limita tres Estats: a l’est del riu hi ha Arizona, i a la riba oest Califòrnia i Nevada (sud i nord, respectivament). Si vas seguint la carretera paral·lela al riu, t’adones que a partir d’un punt, a la riba oest, apareixen uns grans hotels, ressorts i casinos. Sí, estem a Nevada i es veu que uns quants empresaris ja han tret profit del bonic paisatge de la zona banyada pel Colorado, per instal·lar-hi la principal activitat de l’Estat: el joc. És curiós com els hotels ofereixen un servei de ferry gratuït per creuar el riu. Nosaltres no ens hi vam jugar res, sinó que vam trobar un punt a on es podia baixar fins al riu i banyar-s’hi. I així va ser com ens vam banyar al Colorado! Recomano a tothom que passi per Needles en direcció al tram històric de la Ruta 66, que s’aturi a la riba californiana de Bullhead a banyar-se a les aigües d’aquest riu.

A Flagstaff hi vam passar la nit, però no en un motel, com és habitual quan un viatja, sinó fent una activitat molt més interessant i barata: el couchsurfing. Vam anar a dormir a casa del Matt, un matemàtic d’Arizona que viu de la música. Com que tenia concert, vam fer temps abans que arribés i vam anar a Sedona, una bonica localitat al sud de Flagstaff. Llàstima que se’ns fes fosc i no poguéssim fer cap excursió per allà, perquè la zona s’ho val. Sedona és una localitat situada entre muntanyes d’un vermell intens que contrasten amb el verd de la zona. Encara que no ho sembli, a Arizona també hi ha boscos a les cotes més altes.


El primer destí el dia va ser Monument Valley, el punt més llunyà del nostre viatge, a 3 hores de Flagstaff. Mentre sortia el sol davant nostre, el territori es va anar fent cada vegada més desèrtic fins que vam entrar en territori Navajo. La gran majoria de la població d’aquesta zona són descendents d’aquesta tribu. De fet, els Parcs Nacionals de la regió estan controlats per ells, no pel Govern. És força curiós com es desplacen alguns autòctons de la regió fent autoestop. Al llarg del dia en vam arribar a veure un bon nombre.

Monument Valley és el perfecte decorat per rodar un Western. Bé, de fet molts van ser rodats allà. Es pot visitar contractant un tour amb autobusos/4x4, a cavall o amb el teu propi cotxe, si t’atreveixes a posar-lo per les pistes del parc. Vam optar per l’última opció, ja que és la més econòmica i el cotxe era de lloguer.


La següent parada va ser Lake Powell, el segon pantà més gran del país creat a partir d’una presa construïda al Glen Canyon. Inicialment es va construir per la producció d’energia hidroelèctrica, tot i que també serveix per subministrar aigua, i ha generat una important zona de recreació pels habitants de les ciutats pròximes d’Arizona i Utah. Anant per la carretera, t'arribes a sentir poca cosa pel fet de no portar una llanxa motora o una moto aquàtica remolcada darrere del cotxe. A prop del llac es poden trobar dues meravelles de la natura: Antelope Canyon i Horseshoe Bend.

Antelope Canyon: un espectacular canyó natural molt estret i alt però que es pot travessar per dins caminant. També està gestionat pels indis Navajos, que et porten fent bots en una camioneta per una pista durant unes quantes milles. Un cop allà, la mateixa conductora et fa la visita guiada per dins del canyó mentre t’indica on és més bonic fer les fotos (realment útil i còmode per aquells qui vulguin tenir un àlbum amb les fotos més típiques), o quina forma tenen les roques (s’hi pot veure un ós, George Washington, Winston Churchill, el dimoni, una àguila, una torxa, un altre ós, un cor i un altre ós). La nostra estreta ment d’enginyers ens va privar d’identificar la majoria d’aquestes figures.


Horseshoe Bend: la millor imatge del Colorado. M’atreviria a dir que més bonic que qualsevol mirador del Grand Canyon. És un punt a on el riu fa una corba de 270 graus. Espectacular vista, no apte per a gent que té por a les altures.


Per arribar al Lake Powel cal travessar el riu per un pont que passa pel costat de la presa que ha fet possible la seva formació: Presa del Glen Canyon. És força impressionant la quantitat de formigó que hi van posar. Crec que fan visites guiades, però nosaltres ens vam conformar en mirar-la des del pont.


Un cop a la bonica platja de la riba del llac, convertida en Parc Nacional, és fàcil adonar-se que la principal atracció és la possibilitat d’acampar just davant de l’aigua. Al mig del llac hi ha un pedrot enorme que sobresurt de l’aigua (i d’aquí el nom del parc: Lone Rock). Nosaltres (al no tenir mobile home, ni barca, ni motos d’aigua) vam tornar a banyar-nos a les aigües del Colorado (dos dies consecutius!). Mentre recorríem els 500 metres fins a l’aparcament es va aixecar vent i gairebé morim ofegats sota la tempesta de sorra (ens van salvar gràcies als coneixements que havíem après dels berbers quan vam estar al desert).


Un cop vam sortir, vius i amb poques seqüeles de la brutal tempesta, ja es feia de nit i ens vam dirigir cap a dormir a Kanab, però això ja és Utah i forma part del pròxim capítol.


Lluís i Dídac

7 comentaris:

  1. impresionant el relat de la tempesta

    ResponElimina
  2. Ostras que guay! he ido siguiendo la historia que has contado con el google maps... para ver todo lo que habeis hecho! que chulo Lluis! He pasado hasta miedo cuando has contado que casi mueres ahogado por una tormenta! jajaaj

    me encantan las fotos!!! que pena que la Estel no haya podido ir! :(

    besitos!!

    Cris

    ResponElimina
  3. Veus, Dídac, com el fet d'haver-te deixat abandonat al mig del desert quan eres petit ha servit per alguna cosa?

    ResponElimina
  4. Molt xulo, quina passada!!!

    Però Luís, a mi no m'enganyes... Segur que en comptes de fer tot això veu anar a Las Vegas amb el teu cosí a donar-ho. I les fotos... segur que estan trucades amb photoshop, pq són massa xules...

    Records

    ResponElimina
  5. Quina passada de fotos!!! :) Y el relato de la tormenta es realmente espeluznante! :P Que valientes sois! jeje

    ResponElimina
  6. lluís tio bueno a la foto on et banyes.

    ResponElimina