Esports als Estats Units: Ice Hockey

Després de més d’un any aprenent com funciona la mentalitat americana, un comença a entendre perquè hi ha uns esports determinats que prefereixen, i uns altres que passen més desapercebuts. Això que explicaré no aplica a tots els americans en absolut, però sí que descriu les preferències que té el públic general. És clar que sempre hi ha excepcions: un dia un m’explicava que es compra DVDs d’antics Tours de França (l’esport “siestero” espanyol per excel·lència) i se’ls mira de dalt a baix.

En primer lloc s’ha de remarcar que un factor que té gran importància és l’interès dels mitjans de comunicació de retransmetre un esport. La televisió d’Estats Units és molt més agressiva que la nostra. Si ja us sembla insultant la quantitat d’anuncis que fan les cadenes privades espanyoles, espereu a veure les americanes. Un 33% del temps és publicitat. A més, les interrupcions són més curtes però més constants. D’aquí que un esport com el futbol no sigui d’interès retransmetre’l. 45 minuts sense cap pausa? Això no dóna diners. Així que, a excepció de quan juga la seva selecció, o per esdeveniments extraordinaris com l’Eurocopa o la Copa del Món, ni rastre d’un partit sencer de futbol a la televisió. Per tant, és comprensible que els esports que han estat posats als nassos dels espectadors siguin aquells amb un alt grau d’intermitència, com el futbol americà, el bàsquet, el hockey sobre gel o el beisbol. Mireu si la televisió té influència en l’esport, que en les principals lligues com la NBA o la NFL existeix un temps mort que el pot decidir la televisió en el moment del partit que creguin convenient.

Segon, el públic necessita acció. Moltes vegades he sentit comentaris que diuen que els jugadors del futbol que mirem els europeus són uns finolis. Ells necessiten contacte, agressivitat. La permissibilitat a la NBA és completament diferent que a la resta de lligues. Les baralles entre dos jugadors estan permeses i reglades en el hockey gel. I ja tots sabeu de què va el futbol americà...

Tercer, no els fem estar massa concentrats. Veure un partit no ha de ser una activitat que requereixi concentració. Ni gairebé atenció. S’ha de poder mirar de reüll i estar preparat per si un canvi sobtat en el to del comentarista ens indiqui que llavors és el moment de prestar atenció. Aquesta és l’única explicació que hi trobo a que agradi un esport com el beisbol.

Feta aquesta introducció passaré a explicar-vos l’experiència de veure un partir de hockey gel a la ciutat veïna d’Anaheim. En aquesta ciutat hi juguen els Ducks, un equip que enguany ho ha fet molt bé a la lliga regular i que s’ha classificat pel play-off.

Durant la lliga regular, l’equip juga uns 3 partits per setmana, així que durant uns 6 mesos a l’any pots anar a veure el teu equip molt sovint. El que és més impactant és que el seu estadi (l’Honda Center), que té una capacitat de 17.000 espectadors (lleugerament superior a la del Palau Sant Jordi) que gairebé omplen en cada partit.

El partit que vam anar a veure hi jugaven els Ducks contra els Sharks de San Jose. Era un partit relativament intranscendent, ja que la fase regular estava a punt d’acabar, i ambdós equips es trobaven classificats pels play-offs. L’al·licient principal del partit era que els locals havien guanyat els 11 últims encontres a casa i volien mantenir aquesta ratxa. No ens van decebre i van tornar a guanyar per 5 a 3.

Tots els que hi vam anar érem força inexperts pel que fa a la normativa d’aquest esport, així que al principi no enteníem massa algunes regles. Tot i així, les vam anar enganxant durant el partit. Són tres parts de 20 minuts jugats, cosa que es converteix en més de dues hores, ja que sovint hi ha interrupcions per arreglar el gel (sí, noies amb poca roba), o temps morts.

Algunes peculiaritats d’aquest esport:

• Les substitucions es fan sense parar el joc, cosa que requereix molt d’ordre per part dels jugadors per tal de fer substitucions sense deixar espais que afavoreixin a l’equip contrari. A més, és un joc molt explosiu i els jugadors no estan en pista més de dos minuts seguits.

• Les baralles són reglades, és a dir, estan permeses sempre i quan siguin entre un màxim de dos jugadors, sense guants, casc, ni stick. Els àrbitres controlen que ningú intervingui i la baralla s’acaba quan un cau a terra o es dóna per vençut. Un cop acabada, tant vencedor com derrotat són expulsats durant 5 minuts.

• En general es juga amb 1 porter i 5 homes de camp, però quan queden pocs segons per acabar el partit el que fan els equips és jugar amb 6 jugadors sense porter. 

Ah, i com a tot esport americà, hi ha molta animació durant tot el partit: l’himne cantat a capella, kiss cam, smile cam, concursos, regals...

Aquesta és la cançó que posen cada vegada que els Ducks marquen. És de Pennywise, una banda de punk rock de Hermosa Beach:

I aquí us deixem un enllaç a la cançó original

PD: al final els Ducks han quedat eliminats en la primera ronda del play-off, tot i quedar en segona posició de la conferència oest en la fase regular i tenir el factor pista a favor. Van perdre per 4 a 3 davant dels Detroit Red Wings.

Ll.