San Diego és la segona ciutat més poblada de Califòrnia. Està a una hora d’Irvine en cotxe i fa frontera amb Mèxic. Aquesta ciutat va ser descoberta i fundada per Gaspar de Portolà, un soldat lleidatà, que fou governador de Califòrnia des de l’any 1767 fins al 1770.
Al matí vam visitar les platges de La Jolla, una comunitat de San Diego on es poden veure foques a les roques més properes de la platja. Els que em coneixeu ja podeu imaginar-vos la meva cara de felicitat al veure foques de tan a prop! No m’ho podia creure! Aquesta foca és la foca comuna, en anglès Harbor Seal (foca del port), i és una de les espècies de foca més distribuïda pel món. Viuen a les zones costeres de l’Atlàntic, del Pacífic, del Mar Bàltic i del Mar del Nort. Viuen en àrees rocoses i s’agrupen en família.
Era molt graciós veure-les moure’s, arrossegant el seu pesat cos per les roques, o aixecant el cap ben amunt quan passava una onada. Al cap d’una estona observant-les en vam comptar unes 20 o una mica més.
Més tard vam passejar pel Downtown, que és el centre de San Diego i la zona financera. Hi ha molta diversitat d’edificis i colors que són interessants d’observar. Tot i ser diumenge hi havia força ambient pels locals i restaurants. Va sorprendre’ns la gran quantitat de homeless que hi havia al carrer, en comparació amb altres ciutats.
Continuant la nostra visita per San Diego, a la tarda vam passejar per Balboa Park, el parc urbà cultural més gran d’Estats Units, situat en una reserva des de 1835. El parc allotja museus, teatres, jardins preciosos, i diverses atraccions culturals, la majoria d’elles situades al llarg de El Prado, un llarg passeig que travessa el centre del parc. El més bonic d’aquest passeig són els edificis d’estil Renaixentista espanyol.
Passeig El Prado
En un dels laterals del recinte hi ha les instal·lacions musicals, on vam poder veure i escoltar l’orgue musical a l’aire lliure més gran del món (sempre tot allò més gran, el més important...:P). Vam coincidir amb una festa Índia que es celebrava a dins el parc, gràcies a aquesta celebració i vam poder entrar gratuïtament al Museu de l’Home (jo li canviaria el nom per el Museu de l’Ésser Humà). Era un museu petitó on hi vam veure mòmies, saber quina olor fan (que no és dolenta) i caps reduïts, entre d’altres.
L'orgue
Al marxar, vam agafar la direcció equivocada i si ens descuidem creuem la frontera amb Mèxic! Però això serà una altre història.
ooooooh!!!! m'encanta l'última foto!! esteu preciosos i se us veu molt feliços! tot i que em dol que el lluís no porti una de les samarretes que li hem regalat jajajajajaja
ResponEliminamolts petooons!!! :)
FOQUEEEEEEEEEEES ESTEL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Hiper maques!!!!!
ResponEliminaEsteu maquíssims!!! Amb aire americà i tot! I us felicito pel pic que vau fer, jo m'hagues quedat sense O2 als 1500m jajaja
petonets!!!
Estel!
ResponEliminaJa sabem el que significa per a tu el tema de les foquetes.... deu haver estat tota una experiència... JAAAAAAAAAAAAAAAAJAJAJAJAJAJAA
Això de que aixequen el cap quan ve l'aigua és tan adorable.... JAJAJAJAJA
Que macos sou....
Petonets als dos,
Oh!! Què bonic! Ens hi heu de portar a veure tot axió i el que us va faltar per veure!!
ResponEliminaMolt maco tot!! (Laura Vinaixa)
ResponElimina