2011/10/10

Los Angeles: Hollywood i Beverly Hills

Diumenge passat vam anar a Los Angeles (LA), a passar el matí a Hollywood i la tarda a Beverly Hills. Això de passar el dia ho dic com aquell qui va a passar el dia al Tibidabo! Tothom amb qui havíem parlat de visitar Hollywood (sobretot amb gent de la zona), ens havia dit que era un lloc que pel seu renom generava unes expectatives més altes de les que realment són. Per no em va decebre. Tot té el seu encant particular i Hollywood no n’és cap excepció.


Només aparcar (5$ de pàrking tot un dia al costat del carrer principal. A veure si n’aprenen a Barcelona!), vam anar a petar al pub Blue Board, un local on emeten els partits del Barça. Vam veure el gol de l’Adriano contra l’Sporting! 



Hollywood Avenue és un carrer poc glamurós, ple de botigues turístiques, de música i de roba extravagant. El terra del carrer està ple de les famoses estrelles que fan referència a músics, actors, actrius i presentadors/res de totes les èpoques; a mesura que t’apropes al Kodak Theatre, on es fa l’entrega anual dels Oscars, la concentració d’estrelles a les rajoles del terra va augmentant. És molt graciós anar caminant i trobar-te l’estrella de la Pe, del Banderas, del Bryan Adams, l’Spielberg, en Hitchcock, la Marilyn o en Sinatra.


El Kodak Theatre, a part de teatre, és un centre comercial ple de botigues i restaurants. És un espai semi-obert i té una plaça a l’interior. L’entrada al teatre està flanquejada per columnes on s’hi pot veure les pel·lícules guanyadores del premi en la categoria de millor pel·lícula des de 1928. Des del tercer pis es pot veure la muntanya on hi ha les famoses lletres de “Hollywood”.


Per tot el terra de dins el Kodak hi ha frases anònimes de personatges famosos que parlen dels seus inicis en el món del cinema, o de presentadors/res de Tv, directors/es de cinema, però no en pots saber l’autor. És la gràcia.

Just al costat del Kodak Theatre hi ha el Grauman's Chinese Theatre, conegut per les famoses empremtes de peus i mans d’alguns actors i actrius famosos/es al terra de l’entrada. A l'exterior de l'edifici, es troben les petjades de peus i mans d'artistes als quals es ret homenatge d'aquesta manera. Entre elles hi vam veure les de Samuel L. Jackson, Sophia Loren, Julie Andrews, Will Smith, Mel Gibson o el Pato Donald, entre altres. En total, hi ha més de 200 petjades impreses sobre el ciment. El teatre recorda a una enorme pagoda xinesa de color vermell.

Després de dinar vam visitar el Museu de Cera Madame Tussauds. Al principi no n’estàvem massa convençuts però després vam riure molt. Hi ha el Dicaprio, la Penélope, la Beyoncee, la Julia Roberts, en Robin Williams o en Kevin Costner, entre d’altres.  
En Miquel i la Cameron!
 
Al sortir del museu vam agafar el cotxe i vam anar cap a Beverly Hills, que es troba als peus de les muntanyes de Santa Mònica. Està tan enganxada a LA que sembla que sigui un barri de la ciutat. Segons l’Oficina del Cens, els ingressos mitjos per llar són de $93.327!


Vam aparcar al final de Rodeo Drive, just a on comença la zona de mansions en aquells carrers plens de les famoses palmeres que apareixen a totes les postals californianes. Les cases són una passada! Cadascuna segueix el seu estil propi. Per aquesta zona de luxoses mansions hi viuen les estrelles. Fins i tot pots comprar-te un mapa on hi ha senyalitzades les cases amb les direccions exactes d’alguns famosos.

Rodeo Drive és molt bonic per passejar-hi, però de comprar, vam comprar poc J.  És el districte de les compres d’alta costura per excel·lència. Miu Miu, Tiffany & Co, Lanvin, Jimmy Choo, Victoria’s Secret, LV, Valentino, Christian Dior, Ck, Chanel són algunes de les que vam veure. A part de les firmes de roba també hi ha joieries, galeries d’art o restaurants, entre altres.  
Després de passejar una estona per Rodeo vam agafar el cotxe i vam agafar la carretera Mulholland Drive. Gran part de la muntanya que travessa la carretera és la zona de cases dels famosos. Per un costat de la carretera es pot veure Los Angeles, i per l’altre la Vall de San Fernando, que és el costat on hi ha els estudis de cine.
Valle de San Fernando

Des d’aquesta carretera també es pot veure el famós cartell de Hollywood. El vam veure des d’un turó que està ple de camins de sorra on molta gent del veïnat hi va a fer footing, passejar el gos o prendre la fresca. A l’entrar hi ha un cartell que alerta dels caus de serps que hi ha al terra. Està ple de caus però no en vam veure cap.

Tots els forats que hi ha al meu voltant són els caus

El cartell de Hollywood, que originàriament es deia “Hollywoodland”, va ser creat per una campanya publicitària l’any 1923, per a promocionar una nova urbanització propera al districte de Hollywood. Amb el pas del temps va anar deteriorant-se fins que finalment la Cambra de Comerç de Hollywood va decidir reparar-lo i reconstruir-lo. Va ser en aquell moment (1949) quan es va eliminar el sufix Land i el cartell va passar a ser una icona representativa del barri.
El Lluís, l'Alba, en Miquel i en Carles

Les lletres s’han pogut restaurar gràcies a les donacions de diferents persones. Nou donants van aportar 27.700 dòlars cada un per a finançar la fabricació de les noves lletres d’acer. Les noves lletres mesuren 13,7 metres d’alçada i 12 metre d’amplada. El nou cartell es va inaugurar el 14 de novembre de 1978.


Es veuen molt petites. Un altre dia ens hi aproparem més!

Els nou donants van ser:
H - Terrence Donnelly – editor del Hollywood Independent Newspaper
O - Giovanni Mazza – productor de cinema italià
L - Les Kelley – ex jugador de futbol americà
L - Gene Autry – cantant, actor i empresari
Y - Hugh Hefner – fundador de Playboy
W - Andy Williams – cantant
O - Warner Bros. Records
O - Alice Cooper – cantant. En memòria de Groucho Marx
D - Dennis Litdke – empresari


LA de nit

3 comentaris:

  1. no ho havia pogut llegir fins ara!! M'encanten les fotos!!!!

    ResponSuprimeix
  2. Quina il·lusió que t'agradi Adri! Gràcies per comentar! BTW, no és molt tard per estar desperta??

    ResponSuprimeix
  3. jejejeje era tard, xo aquesta setmana amb lo que et vaig comentar de la crisis... he treballta fins molt molt tard tots els díes... :S!!

    ResponSuprimeix