2011/10/17

San Jacinto Peak, Mount San Jacinto State Park

Seguint amb les nostres aventures, diumenge els catalans de Califòrnia van decidir anar a fer un pic.


San Jacinto Peak (3.302 m d’altitud – 800 m de desnivell) és el pic més alt de les muntanyes de San Jacinto i del comptat de Riverside, i es troba en el San Jacinto State Park. Per situar-vos geogràficament, la muntanya es troba a l’est de Los Angeles, a unes dues hores d’Irvine, tocant a la població de Palm Springs (comptat de Riverside). Tal com es veu en la fotografia, a l’esquerra de Palm Springs es troba el San Jacino State Park, i a la dreta de la població comença el desert.


Des d’Irvine fins allà hi ha dues hores en cotxe, en les que passes de veure zones de poblacions molt seguides les unes de les altres i zones d’oci, a veure cada vegada menys poblacions i més desert.



Una vegada s’arriba a Palm Springs, s’ha d’aparcar el cotxe i agafar l’aeri ($24) que et porta fins a l’estació de muntanya des d’on comencen gran nombre de camins i excursions. Aquest aeri és el més gran del món que rota sobre ell mateix, és a dir, que al llarg dels 10 minuts d’ascens, la cabina va rotant i et permet veure totes les perspectives possibles de la zona.


El camí és agraït i fàcil per caminar-hi durant hores, exceptuant alguns trams més rocallosos o estrets, a mesura que vas apropant-te al cim. Els paisatges tenen una gran riquesa de contrastos i donen la sensació d’estar fent una excursió per Suïssa.


Una vegada se surt de l’estació de muntanya, s’ha de passar per una passarel·la de ciment que desemboca al principi del camí i a l’àrea de picnic. Abans de començar l’excursió s’ha de passar per la caseta del guardabosc per obtenir un permís diari (al baixar el deixes a la bústia per tal que els forestals sàpiguen que no t'has perdut/mort pel camí).


Durant la primera meitat de l’excursió hi ha gran quantitat de pins i troncs que han caigut al mig del camí, que han estat tallats per no haver de desviar-te; a partir de la segona meitat, el nombre d’arbres comença a disminuir i hi apareixen grans roques. A una hora del final, quan ja gairebé no queden arbres, es pot veure una preciosa vista de tot el desert que queda just al davant, així com de Palm Springs i el seu aeroport.


Pujar ens va costar unes dues hores i tres quarts, amb parades incloses. A mesura que ens anàvem acostant a dalt de tot, els batecs del cor s’anaven accelerant. Al no estar gens acostumats als canvis de pressió tan sobtats, alguns de nosaltres vam agafar mal de cap. Als 3,300 metres el meu cap ja donava voltes, però tot i així vaig agafar aire, vaig fer un glop d’aigua, i vam enfilar la recta final. Per arribar a la cima has d’escalar unes quantes roques enormes i fer el darrer gran esforç.

El Lluís saludant des del cim

I finalment hi vam arribar!!! Tot i que a dalt de tot cal anar abrigat, va fer molt bon dia i la major part del camí vam poder anar en màniga curta. Vam dinar al cim, ben contents.


Després de reposar una estona, vam iniciar el descens. Baixar costa menys (dues hores i poc), però tot i així els peus ja començaven a anar com volien i a demanar una mica de repòs. Quan vam arribar a l’estació de muntanya estàvem completament destrossats. Després de berenar, vam agafar de nou l’aeri per baixar cap al pàrquing.

Va ser un gran dia i una gran excursió!

3 comentaris:

  1. Que preciós!!!! Com m'agrada això.... les vistes espectaculars no?

    Molt maco!!!!! Seguiu així!


    us trobo a faltaaaaaaaaaaaaar!!

    ResponSuprimeix
  2. Guapa! com estàs??? nosaltres també!! esperant veure't aviat!

    ResponSuprimeix
  3. Si torneu a SD, que ho fareu amb la caloreta, no us deixeu de visitar el Salk Institute, un centre de recerca mèdica fet per l'arquitecte Louis Kahn... Acollonant, meravella arquitectònica. Després, anéu als cliffs de just davant del pàrking, hi ha una escola de parapent, i les vistes són apostoflants.

    ResponSuprimeix