2011/10/13

Viure a la Universitat


Des de fa un parell de setmanes estem vivint en un dels apartaments d’una de les diverses comunitats de la universitat. Tot i que va costar força, al final vam aconseguir-ne un. El tema de la vivenda funciona de la següent manera: hi ha comunitats a dins del campus i a fora del campus. La diferència entre unes i altres és bàsicament que unes són part de la universitat i estan gestionades per la mateixa, i les altres són propietat de Irvine Company, la companyia que gairebé posseeix tot Irvine, com ja us va comentar el Lluís en un dels anteriors posts. La segona diferència és el preu. Ambdues són cares comparades amb els preus de lloguer als que estem acostumats a Barcelona i voltants, però viure off-campus ho és molt més.  

Hi ha comunitats per a estudiants de carrera (undergraduates), comunitats per a estudiants de màster (graduates), per a professors i servei de la universitat o també pots viure amb una família d’acollida, entre altres opcions.

 El nostre apartament queda molt a prop de les facultats on estudiem, i també del gimnàs i dels supermercats, així que podem anar a tot arreu caminant. Això sí, el primer dia que vaig anar a comprar menjar per casa, vaig passar-me amb les compres i per tornar a casa me les vaig veure magres... (ja us ho podeu imaginar... garrafa d’aigua en mano, motxilla creuada a petar de menjar, garrafa de llet a l’altra mà [sí, aquí la llet va amb garrafes, la majoria de vegades], productes de neteja, draps de cuina... pensava que no arribava a casa).

El piset té dues plantes, i de mica en mica anem omplint i moblant tots els espais. Hi ha una cosa molt curiosa que són les garage sales, que consisteix en obrir literalment el teu garatge i vendre tot allò que no vols (i que està en bon estat, clar). Les garage sales es fan els dissabtes al matí, de 8 a 12 h aprox. Agafes el cotxe i vas passejant per la zona que et quedi més propera (Newport Beach i Costa Mesa, en el nostre cas) i vas mirant si hi ha cartells penjats pels pals de la llum que anunciïn alguna garage sale. Dissabte passat vam comprar-hi una prestatgeria de l’ikea a molt bon preu! La resta de mobiliari és made in Ikea. Sort que n’hi ha un a prop de la universitat. M’hi jugo el que vulgueu que el 96% dels mobles dels estudiants venen d’allà. També hi ha un altre recurs força útil, la Craigslist.   

La Craigslist és una xarxa de comunitats urbanes en línia, que ofereix anuncis classificats gratuïts (ofertes de feina, vivenda, articles a la venta i altres serveis). Al principi era un servei que només funcionava a unes quantes ciutats d’Estats Units, però de mica en mica es va anar ampliant i ara és present a 310 ciutats a tot el món i té 28 persones fent funcionar el servei.

Apareixen noves ofertes cada dia i a totes hores. Si vas consultant la pàgina sovint, pots trobar bones ofertes de venta mobles o, fins i tot, coses gratuïtes que la gent no vol (ahir el Lluís va veure diversos anuncis de televisors gratis!), però has de ser ràpid.
El Lluís al menjador
Tornant al piset i a la nostra comunitat, fa una setmana es va celebrar una barbacoa de benvinguda als nous residents de la comunitat. Et donaven hamburgueses, hot dogs, sodes (begudes amb gas), patates i pastís. També hi havia màquina de crispetes i de núvols de sucre.


Van fer jocs per la canalla, sortejos (al Lluís li va tocar un xec regal per anar a comprar al súper!), i un dj posava música. També podies prendre’t una cervesa, però per fer-ho havies d’anar a una zona acordonada, habilitada per a poder veure cervesa, i presentar el teu passaport i posar-te una polsera taronja per a diferenciar-te. Aquí encara que tinguis 40 anys has de presentar el teu carnet d’identitat per consumir alcohol. L’altre dia vam anar al supermercat a comprar una ampolla de cervesa, que volem fer col·lecció d'ampolles, i no la vam poder comprar perquè no portàvem el passaport. Boníssim. S’ho prenen molt seriosament.

Totes les cases tenen alarmes contra incendis i està prohibit tenir espelmes. La primera nit que vam arribar, tornàvem de sopar a les 12 de la nit, va començar a sonar l’alarma dient que la bateria de l’aparell estava baixa. No us podeu imaginar l’ensurt que ens va donar. Tot en silenci i l’aparatet, amb una veu de dona cridant: “low battery”, “low battery”!!! Vam haver d’anar al súper a comprar piles! Sort que aquí alguns supermercats tanquen a la 1 de la matinada! 


Tenim dos rellotges per saber quina hora és a casa i aquí. 
Els dissenys són obra del Lluís!

2 comentaris: