2011/10/05

Pla urbanístic del Sud de Califòrnia

Avui em ve de gust parlar d’urbanisme. No sóc un expert, de fet no en tinc ni idea, però els 20 minuts de trajecte de bus que m’han brindat els senyors de la OCTA (Orange County Transport Authority) durant la segona setmana d’estar aquí m’han servit per reflexionar una mica i entendre per on van els trets en tot aquest muntatge que tenen aquí.

Irvine és una ciutat, tot i que el terme “ciutat” tal i com l’entenem a Europa no defineix pas l’estructura urbanística de cap dels (potser millor dits) termes municipals d’Orange County i Los Angeles County (i altres que no hauré vist). Però imaginem que poguéssim tirar tot Barcelona a terra i començar de nou: la construiríem igual? Segurament no. Els senyors que van construir Irvine (que ara parlaré d’ells) van tenir l’oportunitat de dissenyar una ciutat segons les necessitats de l’humà de la segona meitat del segle XX.

Concretament (i segons la Wikipedia) es va dissenyar als 60 des de zero i es va consolidar com a terme municipal el 28 de desembre de 1971. Irvine té una extensió de 172km2 i una població d’uns 220.000 habitants (28.000 dels quals són estudiants de la UCI i uns 10.000 més són treballadors del campus), pel que es pot dir que la ciutat gira al voltant de la universitat.

Los Angeles
Si feu el càlcul, la densitat és d’uns 1.280 hab/km2, que suposa una densitat 12 vegades inferior a la de Barcelona i unes 4 vegades inferior a la de l’àrea metropolitana (i amb la diferència que nosaltres tenim molts espais no urbanitzats dins d’aquesta regió i ells no). Aquesta foto està feta des d’un mirador de Mulholland Drive (als turons de Los Angeles). No hi ha espais no urbanitzats i les ciutats estan enganxades les unes amb les altres.

Tornem enrere. Hi havia una vegada un senyor anomenat James Irvine que un dia per allà finals del segle XIX va decidir comprar terrenys. Es veu que se li donava bé, perquè en va comprar molts. El seu fill va fundar una empresa anomenada (endevineu com) Irvine Company.

Així doncs, és comprensible que una ciutat on pràcticament la totalitat del seu sòl pertany a la Irvine Family, es digui com es diu. Però el tema d’urbanitzar no va passar fins a la generació més recent (segons la Wikipedia,  es va dissenyar als 60 des de zero i es consolidar com a terme municipal el 28 de Desembre de 1971). 


De fet, segurament, l’actual successor de la família Irvine li pot dir al seu fill la típica frase “fill meu, tot això eren ranxos” (que vindria a ser l’adaptació californiana de la nostra frase “fill meu, tot això eren camps”); i a més pot afegir “i tot això és nostre”, que no està malament.Però anem al gra. En què consisteix l’estratègia (o almenys el que jo he deduït) urbanística d’Orange County? Doncs és molt senzill. Per començar, tot és pla, i exceptuant la zona de la badia, tot el territori és fàcilment urbanitzable. Segon: quan es van crear les ciutats europees a l’edat mitjana, la gent encara no tenia cotxe, pel que el seu radi efectiu era del que podien caminar, diguem, en 20 minuts. Quan es va construir Irvine la gent ja tenia cotxe, pel que el seu radi efectiu era de fins on podien arribar en 20 minuts, però en cotxe. Així que, igual que si vius a Barcelona tens accés a la gran majoria de serveis a 20 minuts a la rodona caminant, a Irvine passa el mateix però en cotxe. El problema ve si no disposes d’aquest vehicle (com ens ha passat a nosaltres durant aquestes dues primeres setmanes), perquè llavors les distàncies es converteixen en realment enormes.

D’aquí que la idea de ciutat sigui diferent. Ja no és necessari l’existència de petits comerços pels carrers, ja que com que s’ha d’agafar el cotxe tant sí com no, millor concentrar-los tots en nuclis comercials. Bàsicament, Irvine consta de les següents zones:
Residencials: la majoria de l’extensió. Es tracta d’illes peatonals (o el que és el mateix en “català del carrer”, mançanes) enormes (enriu-te de les de l’Eixample) on hi ha cases unifamiliars amb la seva Backyard (pati al darrera) de màxim una sola planta (PB+1). L’alternativa són les comunitats (properes a la universitat, on viuen la majoria dels estudiants): zones d’apartaments tipus Resort del Caribe on tu llogues (o compres) el teu, i en la mensualitat  ja se t’inclouen les instal·lacions de la comunitat com piscines, spa, gimnàs, sales comunes... Els preus són bastant alts, ja que sembla que a Irvine estàs obligat a viure en el luxe.
Comercials (Malls): Així doncs, tots els comerços els concentren en grans àrees comercials amb pàrking. Allà hi ha grans supermercats, botigues, restaurants (gairebé tot són cadenes, tot i que moltes “cadenes” tampoc donen la sensació de les cadenes tipus Mc Donald’s) i altres serveis com perruqueries. El campus, per sort, té just al costat el University Town Center, que és una petita zona comercial a distància “caminable” des de casa nostra.
Destaco el Target, que seria l’hipermercat equivalent al nostre Carrefour. Hi pots trobar de tot: menjar, cosmètics, roba, mobles... i a més tenen sempre un ventall d’alternatives (les barates, les que comprem nosaltres; i les cares, les que no comprem nosaltres).
Financers: són una minoria, tot i que a Irvine hi ha una zona amb bastants edificis d’oficines. Lògicament, aquests edificis pertanyen a la Irvine Co. i en lloguen espais a les empreses. El fet que sigui una ciutat moderna fa que totes les façanes d’edificis d’oficines siguin “xupiguais” i de vidre.
Parcs: no és que n’hi hagi molts, però quan hi són, són molt grans. Són petits boscos amb camins per anar en bicicleta, caminar o córrer, on la gent hi va a fer esport, jugar amb nens o gossos, etc.
I com que al final tot està a una distància impossible per anar-hi a peu, el resultat és que tots els carrers (ja siguin etiquetats Road, Drive, Way, Street, Boulevard, etc) tenen normalment dos carrils per sentit de circulació. Això és bastant còmode, ja que no t’has de preocupar pel sentit dels carrers, saps senzillament que sempre podràs tombar cap allà. I les interseccions? Doncs amb semàfors (alguns eterns, altres molt ràpids) o la súper intersecció on tothom té un STOP. És bastant divertit, perquè la preferència la té el primer que ha arribat, i així un no ha de pensar si està a la dreta i té preferència i aquestes coses rares que tenim a Catalunya. Ah, i també tenen molts carrils bici...
El carril de més a l'esquerra és el VAO
I ja que estic posat en circulació, parlaré d’autopistes: n’hi ha moltes. Tantes que des de la UCI a Los Angeles pots triar diferents rutes i tardaries (i ho poso en subjuntiu) el mateix temps en arribar a la destinació. El problema és que sempre hi ha trànsit; a qualsevol hora i dia en pots trobar. A més, les retencions són bastant més espectaculars que a Espanya, perquè no és que tinguis 2 carrils, com a la C-58, és que normalment n’hi ha 4 més el Carpool (equivalent a VAO)!
Conclusió, tal com està muntat ara funciona prou bé (si tens vehicle propi), però el dia que es posin a construir vivendes de més d’una planta (els pisos de tota la vida de les ciutats) “se va habé un follón”, perquè les vies de comunicació no suportarien un augment important de la densitat.
Bé, fins aquí la meva semi-tesis doctoral sobre urbanisme al sud de Califòrnia.

6 comentaris:

  1. Uooo Lluís! Em deixes sense paraules! M'ha encantat la teva classe magistral!!!! Amb la teva descripció em faig una idea mental clara de com és Irvine (wno, s'ha de dir que les fotos també ajuden ajaja)

    El que més m'ha agradat del què has explicat és el tema de les preferèncias quan arribes als Stops... com no hi hem caigut nosaltres??! Ara entenc per què els americans són els reis del mambo... XD

    Per cert! Quin cotxe teniu ara?

    Espero amb ànsia la teva següent lliçó :D

    Un petonet ^^

    ResponSuprimeix
  2. Molt bé molt bé m'agrada..!!! Ja vindré jo cap aquí a construir aquests edificis que tan esperes tenir per a col·lapsar una mica més el tràfic i tal!

    ResponSuprimeix
  3. Arribo a la conclusió que ja us heu comprat un carro?!

    ResponSuprimeix
  4. Hola!!!
    No tenim cotxe encara. En vam llogar un pel cap de setmana però ja l'hem tornat :)
    Petonets!!

    ResponSuprimeix
  5. bé, lluís bé!!!!!!! aviam quan construeixes una ciutat que es digui Soler.
    molts petons parelletaaaa!

    ResponSuprimeix
  6. Pau! No tinc molt clar si ens comprarem un carro. En principi preferim un cotxe, que té més cavalls.

    ResponSuprimeix