All Hallows' Eve

Jim's Pumpkin

Halloween o la Nit de les Bruixes és una festa molt celebrada als Estats Units. Tot i que el dia exacte de la celebració és el 31 d’octubre, aquí a Califòrnia, i dedueixo que també a la resta d’Estats, ja fa dies, setmanes, i fins tot un mes, que hi ha carabasses inundant-ho tot. Botiges decorades, cases decorades, jardins, bars, restaurants, supermercats... i tot allò que pugueu imaginar-vos.

Es fa difícil descriure la gran quantitat de decoració, menjar, utensilis i accessoris que hi ha per a l’ocasió. Les botigues de disfresses estan abarrotades de gent, i es venen caramels i xocolatines a granel per donar-les als nens que van de casa en casa dient les famoses paraules “Trick or treat”.

No és estrany veure gent disfressada a la universitat aquests dies, i per suposat a les discoteques, bars i pubs. Dijous vam anar al Woddy’s, un local de Newport Beach que està tocant la badia. Nosaltres hi vam anar a prendre algo cap al tard, disfressats i tot, però també s’hi pot anar a fer un brunch, dinar o sopar. Aquest lloc originàriament va ser un local per a pescadors, i l’any 1965 va obrir les seves portes. A l’estar molt ben ubicat va ser un gran èxit i de seguida va atraure multitud de gent. Celebritats i atletes com John Wayne, Cary Grant, Humphrey Bogart o Billy Martin, entre d’altres, van aturar-se al moll del Woody’s. L’actor i campió de Karate Chuck Norris fins i tot va arribar a comprar el negoci. I ja per acabar d’enllestir-ho, Jean-Claude Van Damme va ser un dels porters que va treballar per Chuck Norris.  

Dissabte vam anar a una festa de Halloween d’uns amics d’en Jamie a Newport. Hi havia tanta gent a la casa que se setien veus des d’un carrer enllà. Hi havia gent a dintre, a fora de la casa, per les habitacions, al balcó... a tot arreu! La casa estava decorada amb motius “halloweenencs” com teranyines, pintades a les parets, arbres de mentida o cupcakes de carabassa. Va ser molt divertit poder gaudir de l’experiència i veure com es viu la festa aquí. 

Tot i que se suposa que la gent ha d’anar disfressada d’alguna cosa relacionada amb Halloween, com bruixes, fantasmes i coses terrorífiques, la veritat és que molt poca gent hi va. La gran majoria van disfressats com si es tractés del nostre carnestoltes. Va haver-hi disfresses molt creatives com un noi que anava de taula de surf (va agafar una taula i li va fer un forat per posar-hi la cara). La gran majoria de noies acostumen a anar vestides de qualsevol cosa però sempre amb un adjectiu que acompanya el nom de la disfressa: sexy. És a dir, monja? No, monja sexy; caputxeta? No, caputxeta sexy; o simplement es posen un corset ben estret i unes sabates de taló. Durant aquests dies tot s’hi val.     

Ahir vam decidir provar de fer un pastís de carabassa. Havia de ser una cosa força fàcil ja que havíem comprat la base preparada i el cobriment de carabassa també preparat, però quan em vaig posar a preparar-ho vaig veure m’havia equivocat. És el que té llegir els productes del súper en anglès massa ràpid i sense parar-hi atenció. La massa no estava preparada sinó que s’havia de fer, i el preparat de carabassa necessitava ous, sucre, canyella i llet en pols. Vaig decidir substituir la llet en pols per llet normal, mentre el Lluís amassava la base del pastís. Després de tenir el pastís una hora al forn i de deixar-lo reposar una estona, el vam provar i  el resultat va ser molt gratificant!! Tenia un gust deliciós!

Avui és el dia oficial de Halloween y és avui quan els nens van a demanar caramels per les cases. Nosaltres hem anat al carrer on viuen els Dow, a fer un berenar amb els veïns i viure de més a prop l'experiència i com els menuts s’ho passen bé corrents d’una casa a l’altre. Cada veí portava alguna cosa: pastissos, cupcakes, macarrons amb formatge (que són molt típics d'aquí), nachos, chili (carn amb mongetes vermelles), burritos, etc. Al costat de les taules de menjar hi havia un castell inflable pels nens. 

Quan s'ha començat a fer fosc, nens i pares han anat de casa en casa picant a la porta i dient "trick or treat" i recollint llaminadures en els seus potets en forma de carabassa. Els nens més grans van sols, però els més petitons van acompanyats dels pares, que els esperen a l'entrada del camí de les cases.