2012/03/11

Calçotada



Tot i que he de reconèixer que aquest any pensava que no podria menjar calçots, avui hem celebrat una gran calçotada! Com que aquí de calçots no se’n troben, ho hem fet amb cebes verdes, que és el que més se li assembla. El resultat: tot un èxit!


Ha estat molt divertit poder compartir aquesta tradició tan catalana amb amics i amigues que no n’havien menjat mai.


No ha faltat el romesco (felicitats Anna! T'ha quedat boníssim!), ni la carn a la brasa! 

9 comentaris:

  1. molt be nens, no es poden perdre les tradicions nostres ancara k estigueu lluny de casa.

    ResponSuprimeix
  2. que bien! así me gusta echando de menos esto, aunq sea un poquito :)

    ya mismo nos vemosss!!

    cris

    ResponSuprimeix
  3. mmmmmmmmmmmmm quina bona pinta!!!!!
    :)

    ResponSuprimeix
  4. Estaven igual de bones les cebes tendres o que? Jo també he menjat calçots fa poc, que la iaia me'n va fer! jajajaja
    Petons

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí! Eren molt bones!! Van fer de perfecte substitut! ;)

      Suprimeix
  5. Hola Parelleta,

    Nosaltres també vàrem fer la tradicional calçotada familiar a les Borges del Camp i us vàrem trobar a faltar!. Per cert, la salsa de l'Enric estava bonissíma.
    Petons.

    ResponSuprimeix