2015/06/29

Route 66: Cadillac Ranch, Amarillo, Texas


Fer la Route 66 sempre havia estat el meu somni. Mesos abans de la nostra primera visita a l’Estel i el Lluís a California, ja ho tenia tot preparat. Els kilòmetres que faríem, les ciutats i parcs nacionals que visitaríem, però sobretot, el tram de la Route 66 que recorreríem. Aquesta primera vegada, cavalcant a sobre una Harley Electra Glide Ultra Classic, vam arribar fins a Flagstaff, passat el Grand Canyon.

Però no en vaig tenir prou. Així que el segon any vam optar per fer un tram més i arribar fins a Amarillo, Texas, a unes 1000 milles (1609 km) de Los Angeles. Aquest cop, però, ho vam fer en cotxe.

La nostra fita era arribar fins a Amarillo per poder menjar un bon filet de carn Texana al “The Big Texan Steak Ranch, i visitar Cadillac Ranch, lloc del qual us parlo avui.


Deixant Amarillo enrere, en direcció cap a Los Angeles, a una milla i mitja de la interestatal 40 (I-40), es troba Cadillac Ranch. Es tracta d’una gran extensió de terreny, propietat de l’excèntric milionari Stanley Marsh III, a on hi ha 10 models de Cadillac d’entre els anys 1949 i 1964 amb el morro enterrat a terra.


Inaugurat l’any 1974, la idea d’aquesta instal·lació va sortir d’un grup d’artistes anomenat “The Ant Farm”, representant de les esperances i els somnis de l’edat d’or nord-americana.

Els cotxes es poden veure des de la I-40, i l’accés és lliure, a través d’una porta amb quatre trossos de ferro soldats. Un cop ets a dins, pots treure la teva faceta d’artista i fer créixer el gruix de la pintura dels cotxes amb els teus propis grafitis. Això sí, fes una foto del que has pintat, ja que probablement només durarà unes hores.


Cadillac Ranch és un dels llocs més emblemàtics de la Historic Route 66, i lloc de peregrinació dels amants d’aquesta mare de les carreteres.


Molt a prop d’aquí es troba el poble d’Adrian, que és justament el “Mid Point” de la ruta, a 1139 milles de Los Angeles, i 1139 milles de Chicago. Però això serà un altre post.


Pep Carbó

5 comentaris:

  1. ¿Que tal?, jaja al primer cop d'ull hem dic... "semblan el pare i la mare de l'Estel"; i no es que ho semblin, es que ho son!!!
    Original reportatge macos.
    ABRAÇADES :))))
    Conxita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Conxita! Sí que ho són sí! S'ho passen genial quan venen. Això és encanta. Tot molt bé per aquí! Una abraçada

      Elimina
  2. El que més recordo d'Amarillo és que al sortir de dinar de “The Big Texan Steak Ranch", ens vam adonar que ens havíem deixat el maleter obert amb el portàtil i les maletes a la vista de tothom i ningú els havia tocat.

    ResponElimina